FI DE TEMPORADA

Després de força temps sense escriure, avui faig un petit repàs de què ha anat passant aquests darrers dies, que com és evident, no he estat parat. 

Una de les sortides més interessants d'aquests dies va ser la que vam fer per la Garrotxa sortint de Castellfollit, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Beget i Oix. Tot i que el dia no va ser del tot bo, vam gaudir molt dels paisatges de tardor i d'un recorregut molt bonic que segur que tornaré a fer.

Un altra sortida que vaig gaudir va ser la de BTT que vam fer un divendres, formant un grupet maco i gaudint d'una bona sèrie de corriols per Les Gavarres que ens van deixar amb molt bon gust de boca.

El dia 12, aquesta vegada amb la bici de carretera, també vam aconseguir formar un bon grupet i a sobre vam portar cotxe escombra. Va ser un gran dia, amb una meteorologia perfecte per practicar el ciclisme i amb la tranquil·litat de portar un vehicle cobrint-nos les esquenes.

 

El passat dia 18 vaig fer la que era l'última sortida d'aquesta temporada amb una pedalada suau pels voltants de Sant Gregori i Cartellà. Ara toca parar un parell de setmanes per descansar i desconnectar i aviat començar la temporada 2016.

La veritat és que no estic gaire saturat i m'han quedat sortides pendents, però com l'objectiu de l'any vinent torna a ser fort, cal tenir paciència i anar pas a pas per intentar assolir les fites proposades. 

Ha sigut un any diferent, amb un inici amb entrenaments mantenint unes pautes però sense ser tan metòdic. He après coses importants que em serviran per arribar una mica més lluny aquesta pròxima temporada. Amb aquest esport que ofereix tantes possibilitats, no s'acaba mai d'evolucionar i encara queda molt per aprendre.

Pel que fa al 2016, la idea és tornar a fer la PDF NON STOP, preparar-la amb més temps, amb més coneixements tant del meu rendiment com de la meva preparació, més eines i sobretot amb l'experiència d'haver fet ja una. Han d'haver-hi canvis importants en diferents aspectes i el primer és el de la bicicleta, que per obtenir un millor rendiment, crec que hauria d'anar amb una 29 rígida i lleugera. L'entrenament també m'ha de permetre arribar en millors condicions en tenir ja unes dades i una experiència anterior.

Total, que hi ha moltes ganes, molta motivació i la tranquil·litat d'anar amb temps suficient per portar a terme una bona preparació amb llargues sortides que vagin posant el cos al seu lloc.

Memorial Jordi Farré - Sant Quirze

Ahir es va celebrar el 1r memorial Jordi Farré de BTT a Sant Quirze del Vallés, i com no podia ser d'un altre forma, vaig anar a participar i gaudir d'un dia especial ple d'emocions.

Em vaig aixecar d'hora per preparar les coses i arribar allà amb temps, ja que tenia una hora de viatge. Havia quedat amb en Ramsés a les 8 a Hostalric i vaig arribar una mica tard. Al final vam anar cadascú amb el seu cotxe i vam arribar amb temps d'aparcar, preparar-nos, anar a buscar els dorsals i obsequis, saludar a molta gent que feia molt que no veia i escalfar una mica abans de sortir. A la mateixa sortida em vaig trobar amb en Pepe, amic de joventut al que feia també molt que no veia.

Es van fer una sèrie de bonics i emotius actes en homenatge a en Jordi i a la seva família i passades les deu es va donar la sortida.

Vaig decidir sortir a donar-ho tot. Al principi s'em van carregar les cames de seguida, però anava aguantant fins a la pujada on també vaig poder mantenir un ritme constant fins a arribar als primers corriols. Va ser un recorregut molt variat amb molts talls de corriols ràpids i divertits i constants canvis de ritmes. Em vaig mantenir tota l'estona a altes pulsacions però amb bones sensacions, vaig anar fent, sent avançat per alguns i superant a d'altres.

Al final vaig arribar el 62 de prop de 200 molt satisfet d'haver contribuït una miqueta a fer aquest dia possible i de l'esforç fet.

Després de la cursa, entrepà, salutacions, converses ... tot en un immillorable ambient i envoltat de gent marcada pel company i amic que era en Jordi per tots nosaltres.

Les Cales de Begur

Aquest passat dijous dia 1, amb en Manel, vam fer una sortida que feia temps em rondava pel cap, les cales de Begur. Havia sentit a parlar i conec una mica la zona d'haver treballat una petita temporada, així que només faltava trobar el dia i anar a patir les dures rampes de la zona. Dies enrere havia provat que es trigava a fer l'aproximació, així que es preveia una ruta llarga, amb més de 100 kms i un grapat d'hores.
Passades les 10, sortíem de Fontajau cap a Celrà per fer via fins a Corçà, on ens endinsaríem a la plana de l'Empordà per arribar fins a Pals i d'allà a la costa per gaudir de l'espectacle de les vistes amb una mar enfurismada, el paisatge de la Costa Brava i el dur recorregut.
Es van succeir les cales, les rampes duríssimes (fins a un 24%) i les vistes impressionants fins a arribar a Calella de Palafrugell, on vam decidir tornar per La Bisbal fent La Ganga.

 

 

 
Al final més de 8 hores sobre la bici, 140 kms recorregut i un dia inoblidable dels que fan afició.

Collfred

Feia temps que havia sentit parlar del Collfred, una sortida molt maca passant per Vidrà i pujant el coll per darrere que les rampes, tot i ser molt fortes, són més portables, així que vaig començar a mirar tracks, mapes i ortofotos fins que vaig trobar el que m'interessava.

El passat dimarts posàvem fil a l'agulla i 2/4 de 10, sortíem en Xevi M., en Manel, en German i Jo cap a Les Preses per començar la ruta des d'allà. 

Per començar, faria la ruta amb una bici prestada del Decathlon,una BTWIN ULTRA de carbono, equipada amb Ultegra 2x11 i Ksyrium S. Vaig fer un parell d'ajustos després de provar-la el dilluns i l'endemà la gaudiria per aquelles muntanyes. En principi, tot i tenir un compact, el 25 al darrere em semblava just per les rampes que m'esperaven, però després es va mostrar suficient.

La BTWIN ULTRA, una gran bici i la meva primera experència amb el carboni

En arribar a Les Presses, vam buscar un lloc per deixar el cotxe i de seguida arrencàvem cap a La Pinya amb una mica de vent que per sort bufava a favor i una temperatura fresca, el que ens va fer abrigar-nos una mica. La primera part va transcórrer per carreteres planeres amb molt poca circulació. Havíem d'anar a buscar la N-260 cap a Ripoll, i ens va tocar fer unes fortes rampes per agafar-la una mica més endavant d'Olot. Per aquesta carretera, desnivell continu, bon asfalt i poca circulació, encara que els que passaven ho feien ràpid.

A punt de sortir

Una vegada superat el Coll Coubet, descens ràpid i còmode fins a trobar el trencant de Llaés, on agafaríem una pista encimentada de baixada que ens escalfaria els braços de valent. Després anava fent puja baixa i va ser més portable. En alguns moments les rampes eren fortes, però curtes pel que es podien anar superant sense molt de patiment. Ja a Sta. Maria de Besora, tornàvem a l'asfalt per arribar a Vidrà. Una carretera ampla, ben asfaltada i un traçat molt maco que vaig gaudir molt a una zona de baixada. La primera parada una mica més llarga va ser en arribar al poble per reomplir bidons i menjar.

A partir d'aquest punt començava l'espectacle, amb una carretera estreta entre mig de bosc, poca circulació, moltes vaques pasturant i alguna rampa important. El desnivell augmentava de forma proporcional a la distància que em separava dels meus companys. A mida que anàvem agafant alçada, s'anava obrint el bosc deixant-nos unes vistes espectaculars de Vidrà i part de la comarca d'Osona.

En algun punt, les vaques campen al seu aire i t'han de deixar pas, pel que s'ha de pedalar amb prudència i molt d'esforç a la vegada per superar els forts desnivells. Tot i el tamany i que de tant en tant em miraven una mica amenaçadores, vaig anar fent sense més problema i gaudint de tenir-les tan a prop.
Teníem la referència de què era un port molt dur, i tots vam comentar al final, que se'ns havia fet curt. Que havíem estat esperant el tram més dur de rampes amb molt pendent i no arribaven, i el que té aquest port per aquest vessant, és que te les va administrant i es van superant d'una en una amb posteriors descansos que, en altres condicions, no serien tals, però després de desnivells superiors al 15%, qualsevol tram que no superi el 10% et sembla un descans. Així que, en un moment donat, va arribar un tram més planer, amb algún petit ascens fins arribar a un punt on marcava el camí cap al Collfred per una pista forestal i amb les vistes del Puigsacalm al fons.

Quan els trams de baixada es van convertir en la tònica, vaig trobar-me aturat a en German en un lloc privilegiat amb vistes espectaculars, vam coincidir en el mateix, se'ns havia fet curt, tot i que encara quedava la baixada que sabia que també tenia el seu què.



A mesura que anàvem avançant, ens trobàvem amb unes paelles amb un desnivell molt fort que han de fer aquest vessant, molt molt dura de superar. L'asfalt tampoc està en les millors condicions, amb alguns forats importants, però de mica en mica anàvem perdent alçada i guanyant temperatura fins a arribar a Joanetes, on ja agafàvem la carretera cap a Les Preses per arribar als cotxes i finalitzar la sortida amb una gran satisfacció per la superació d'un port mític i els paisatges que vam poder gaudir.

Després de molt de temps, novetats i vacances

He estat molt de temps sense escriure res per diversos motius: l'entrada anterior la tenia mig feta i es va fer malbé l'ordinador, mandra, motivació ... no sé ... La qüestió és que un altre cop estic davant del teclat per explicar les meves vivències amb la bicicleta.

Com sempre dic, encara que no escrigui res, no estic parat, i n'hi han setmanes que pedalo més i d'altres menys, però sempre faig alguna cosa.

En aquest temps, després de la prova d'esforç, he anat fent sortides, algunes de BTT, com la que vaig fer amb en Pep que s'estrenava per les Gavarres. Tot i passar-lo una mica malament, va entendre una mica millor que és això de la bici de muntanya. També vaig sortir un altre dia amb en Paulí, en Manel i en Jordi fent un recorregut molt maco i corrioler pels voltants del Celrè que vam gaudir molt.

La bici de carretera també l'he fet anar, mantenint-me sempre dintre dels nous límits, sortint amb els amics i companys per diferents rutes. 

A finals de juny vaig patir un trencament fibril·lar a la cama dreta que m'ha deixat un parell de setmanes de baixa ciclista, però van arribar les vacances amb viatge a Mazarrón i vaig començar a nedar per valorar com anava la recuperació. Tot i notar-me molèsties, no em limitava i anava fent cada dia una mica.

En Dani m'havia encarregat anar a buscar-li una bicicleta a Lorca, així que el primer dia que vaig tenir oportunitat, la vaig recollir per gaudir-la aquests dies allà amb en Miguel, que aprofitant que jo hi era, es va tornar a enganxar. Hem passat uns dies molt bons amb 4 sortides, dues d'elles acabant-les de nit, que ens han fet gaudir de la bicicleta i la companyia.

Hem estat fent el ja clàssic recorregut de Castillitos amb pujada a l'"Atalayón", les diferents rambles de la zona, carenant els turons per pistes puja-baixa ben distretes ... Com sempre, tot i repetir les rutes, té un encant diferent que em fa gaudir de totes les sortides. 






Respecte a la bicicleta, es tractava d'una Specialized Stumpjumper rígida de 29 amb la que he pogut treure diferents conclusions. Des que que vaig adonar-me que la bicicleta i el seu pes són factors molt importants, que li dono voltes a una rígida de carbono en 29 polzades. Si més no, ho provaré un temps a veure que tal. Aquestes 4 sortides estant de vacances m'han servit per veure que: 

- El 2x10 funciona prou bé, tot i quedar-se curt en velocitat en moments molt contats.

- Les diferències d'utilització no són tan grans i és fàcil adaptar-se.

- La rigidesa amb aquesta bici d'alumini es deixa notar, però en sortides com les que he fet (no més de 50 kms) no suposa un factor que augmenti el desgast físic. 

- L'absorció extra del carbono, ha de reduir aquest factor de rigidesa, fent més còmode la conducció.

Ara falta decidir-se per quina bicicleta triar i si aprofitar les ofertes de final de temporada o comprar nova temporada, 1x11, 2x10 ... són uns quants mals de cap, però ja arribarà. De moment, passem l'estiu fent el que puguem, pedalant i gaudint de la bici i la companyia.

.

TRAMUNBIKE i d'altres cosetes ...

Des de l'última entrada no he estat parat, ni de bon tros, he continuat pedalant i gaudint d'aquest meravellós esport. S'han succeït les sortides, la majoria de carretera amb diferents rutes i diferents companys i amics. Últimament he deixat una mica de banda l'entrenament planificat i he anat fent el que em venia de gust, aprofitant les oportunitats, gaudint de les sortides i la companyia. Es va presentar el repte de la Tramunbike i sense pensar-m'ho em vaig apuntar i en Manel en va seguir, així que, una setmana abans, fèiem un tastet de la part final gaudint d'uns corriols espectaculars, alguns dels quals no coneixia. Ens ho vam passar molt bé, intentant mantenir un bon ritme durant tot el trajecte.

Va arribar el dia i en Marc ens portava ben d'hora fins a Hostalets d'en Bas per iniciar la Tramunbike amb el seu nou recorregut. A la sortida molta gent, alguns coneguts i l'Ada i en Santi de Salut i Rauxa, que venien a gaudir d'aquesta espectacular ruta.

Amb l'Ada Xinxó que va acabar guanyant

Selfie amb en Manel minuts abans de la sortida

Moments abans de la sortida. En Manel i jo ja som a lloc ...

Només començar vaig intentar agafar un bon ritme a la part rodadora per avançar la gent que s'ho prenia amb més calma, però de seguida vam arribar al primer tap. Semblava que això es convertiria en la tònica de l'inici, ja que hi havia 4 quilòmetres de corriol fins a arribar a la cota màxima. Finalment no va ser així i es va poder rodar molt, encara que les meves sensacions inicials van ser molt dolentes, amb una falta total de fons per mantenir-me sobre la bicicleta a les zones de més desnivell i tècniques, el que em va desanimar bastant. No sé si va ser la falta d'entrenament durant la setmana, el canvi de bicicleta, el massatge de dies anteriors ... la qüestió és que no estava gaudint, tot i que el recorregut era espectacular. En començar la zona de descens, vaig anar fent tot i no trobar-me del tot còmode. Em veia amb ritme superior a alguns dels corredors que em precedien, pel que vaig avançar alguns i ser avançat per d'altres. En arribar al primer avituallament a Coll de Condreu, vaig esperar a en Manel, ja que fins a l'inici de la primera baixada havíem anat junts pràcticament tota l'estona. En arribar em va explicar que havia caigut, amb ferides importants al genoll, però estava molt motivat per continuar. Vam iniciar la segona part de la baixada fins a Sant Feliu de Pallerols i allà vaig gaudir d'un descens ràpid i en algun punt compromès tot i adonar-me de no portar la bicicleta ajustada correctament, amb una forquilla massa dura que em carregava els canells.

A partir d'aquest moment, tot i no tenir bones sensacions, anava agafant gent, pel que m'augmentava la motivació. Abans de l'avituallament de Les Encies, vaig gaudir d'un tram de baixada espectacular darrera d'un altre ciclista. Després de creuar la carretera, vaig posar un ritme molt fort fins a arribar al descens cap a l'Hostal del Fang on en van suggerir retirar-me i vaig contestar convençut que res de res. Ara tocava tota la pujada que ja coneixia de la meva última participació i vaig anar fent mentre seguia agafant a gent, però les sensacions empitjoraven, així que vaig començar a plantejar-me deixar-ho còrrer. En arribar al següent avituallament tenia previst plegar, però esperonat per la gent d'allà, vaig continuar fins a arribar al tram on tocava remuntar cap a Sant Roc. Ja havia estat parat prop de 10 minuts feia poc i no em veia capaç de continuar amb aquell esforç. Vaig tirar fins a la carretera per arribar a casa. Finalment vaig fer més quilòmetres que si hagués acabat, però rodant amb un esforç menor.

Durant aquesta última part i la tornada a casa em vaig plantejar moltes coses, per descomptat que no faria la PDF NON STOP com semblava que anava encaminat, i a part d'això, havia de trobar els motius d'aquestes sensacions que, recordant, ja havia tingut anteriorment en una sortida en BTT per les Gavarres.

El passat dia 5 vaig anar a fer-me una prova d'esforç i em van donar la resposta a la meva pregunta: estic sobre entrenat, però no per hores d'exercici, sinó pel ritme que ens suposa als aficionats, voler assolir un bon estat de forma, amb les càrregues familiars, laborals i el mateix esport, que ens acaba passant factura.
Total, que durant dos-tres mesos haig de mantenir els esforços per sota de les 160 pulsacions. Puc fer tantes hores com vulgui però sempre mantenint aquest ritme.
De moment ja m'he buscat un compact per la de carretera i així continuar pujant ports a un ritme més relaxat del que exigeix un 53-39.
Un altre tema important ha estat la reflexió sobre la bicicleta i passar a provar una 29 rígida per arrossegar menys pes.

Així estan les coses ara mateix, el que no vol dir que deixi de pedalar; encara mantinc les ganes i em prenc aquestes circumstàncies com una oportunitat per aprendre més coses sobre la preparació física i continuar progressant.

Pròxims objectius ... el temps ho dirà ...

Girona - Turó de l'Home

Gran dia de ciclisme avui. Ja feia temps que havia preparat la ruta i la setmana passada la vaig proposar i al final, aquest matí, sortíem en Xevi M., la Dúnia, en David i jo a gaudir d'un recorregut molt maco i que ha resultat bastant dur amb uns 2500 metres de desnivell positiu.
Finalment en Jordi no es trobava en condicions i ha preferit no arriscar-se.

Al fons s'intueix el nostre destí ...

Hem començat la ruta anant cap a Aiguaviva, Salitja, Vilobí i Santa Coloma, on començaríem el primer port del dia. No l'havia fet mai en bici i la veritat és que m'ha agradat molt i he pogut mantenir un bon ritme durant tota la pujada. Una vegada a Sant Hilari, hem descansat una mica i cap al Pla de Les Arenes de nou pujant.

 Aquí no m'he trobat com abans però he anat fent fins a agafar la baixada cap a Coll de Revell on hem gaudit molt de les vistes i el descens. En arribar al desviament de Viladrau, tocava tornar a ascendir cap al Parc Natural, que ens rebia amb contínues rampes del 10% que hem anat fent cadascú al seu ritme. Les vistes de Les Agudes i el Matagalls ens acompanyaven durant gran part del recorregut.

La temperatura allà dalt es deixava notar i en algun moment feia fred i tot. A la baixada cap a Santa Fé, de nou a gaudir d'un asfalt immillorable i molt poc trànsit entremig d'aquells magnífics boscos. Hem fet una aturada per avituallar-nos, reomplir els bidons i hem iniciat l'ascens al cim, on ens hem trobat un asfalt molt trencat, fred i boira, però hem aconseguit coronar amb l'alegria d'haver decidit pujar. En David no ho ha fet, ja que la falta de continuïtat fa que no estigui en el seu millor estat de forma. 

He trobat que pujar amb el 39-27 es fa dur i es pedala amb molt poca cadència a no ser que estiguis en un molt bon estat de forma que no és el meu cas. En Xevi i la Dúnia m'esperaven a dalt, hem fet les fotos de rigor i a patir amb la baixada pel pèssim estat de l'asfalt fins a la cruïlla.

A partir d'aquí, la Dúnia i jo ens hem deixat caure a un bon ritme i hem gaudit moltíssim tota la baixada amb les moltes paelles i divertits revolts que té aquesta carretera que, junt amb l'escassa circulació, fa que sigui molt divertit traçar i anar a tot el que dóna la bicicleta.

Cap a les 4 érem a l'estació on ens esperava en David. Hem anat a comprar uns entrepans i a 2/4 agafàvem el tren cap a Girona.

Ha estat una sortida molt maca, amb 113 Qms fets i un bon desnivell, que comencen a situar-me en quant al meu estat de forma. Com sempre, la gran companyia fa que encara es gaudeixi més d'aquestes rutes.

Fi de la base, començo específic ...

A mitjans d'aquest mes vaig acabar la base i aquesta setmana ha sigut la primera d'específic. Tot i no haver estat molt estricte, les sensacions són molt positives i veig que tot el sacrifici té la seva recompensa. Igualment que aquests tres primers mesos, vull fer una mica al meu aire, agafant com a referència la planificació però sense obsessionar-me. Intentaré sortir 3 dies en setmana i fer el que cregui més important de cada setmana. Així, per exemple aquesta, vaig fer dos entrenaments en un, fent sèries de Força Resistència i tirada llarga el mateix dia. 

Durant aquests temps, les sortides s'han succeït, amb la bici de carretera, fent sortides per tot arreu i amb diferents companys i amics, gaudint del moment, dels recorreguts i d'anar descobrint noves rutes.

Una de les que tenia pendent i vaig fer aquesta última setmana, va ser voltar les Gavarres. En principi la intenció era fer-la el més planera possible, però l'entrenament em requeria fer pujades, així que vaig començar fent uns Àngels, però ha sigut una ruta molt maca i que m'ha agradat molt completar amb un bon grapat de quilòmetres i hores sobre la bici.

Un altra ruta destacable, va ser la de dijous passat amb en Manel, on vaig tornar a gaudir dels corriols de Quart-Fornells. Tot i que van sortir pocs quilòmetres, el ritme va ser bo i les sensacions també.

També destacable d'aquest mes d'abril ha sigut la celebració de la Challenge Girona al costat de casa. Vaig aprofitar per anar a veure sortir i arribar als companys i amics que participaven, amb resultats molt bons de tots ells. Serà una cursa que s'establirà al calendari, ja que l'èxit d'aquesta primera edició ha sigut molt gran, amb una participació de 1000 bikers.

Doncs res, que segueixo pedalant, gaudint molt i tot això encara sense cap objectiu. Se'm van passant coses pel cap, entre d'altres tornar a la Pedals, però encara no hi ha res clar. A veure com van evolucionant les coses. De moment aquesta setmana també vaig tenir la primera caiguda amb la bici de carretera, per sort sense conseqüències i per una estupidesa meva, que afegida a les esgarrapades del dia anterior, fan que tingui la cama feta un mapa ...

Salut i pedals !!

Pedalant de nou per l'Empordà

I aquest divendres, amb en Xevi M., en Xavi C. i en Carles C., sortida per carretera amb un dia esplèndid cap a l'Empordà.

A mesura que vaig afegint hores d'entrenament, vaig estirant una mica el quilometratge, i en el moment que vaig començar a aprofundir en aquesta comarca, he anat descobrint petites carreteres de fàcil rodar que conviden a gaudir de cada pedalada, de cada racó, de cada paisatge ... així que al meu cap van sorgint idees per anar allargant aquests moments, arribant cada vegada una mica més enllà fins al dia que gaudeixi de pedalar a prop del mar, visitant alguns d'aquests poblets d'autèntica Costa Brava. 

De moment avui hem arribat fins a Peratallada per carreteretes molt poc transitades fins a arribar a La Bisbal, on hem fet un entrepà i continuat la ruta ja de tornada cap a Girona.

Sortida familiar per Collserola i prova de la SOLO

El dijous havia quedat a Cerdanyola per sortir amb el meu oncle en BTT per Collserola. D'entrada tindria l'oportunitat de rodar amb la Santacruz Solo Carbon 27'5, una bicicleta que transmet potència només veure-la, amb un quadre robust i lleuger i unes suspensions Fox CTD que funcionen de meravella, canviant les sensacions sobre la bici depenent de l'opció utilitzada.

Vam anar fent una mica de tot arribant al cap d'amunt de la carena on vam poder gaudir d'unes magnífiques vistes del Pirineu nevat per una banda i de Barcelona per l'altre.

En algun moment jo anava agafant les variants que em proposava el meu oncle gaudint de corriols espectaculars i de les sensacions i la seguretat que em transmetia la Solo, que em van fer anar uns passos més enllà en la meva valentia per afrontar dificultats superiors a les habituals. Va ser tota una experiència que vaig gaudir molt.

I per acabar d'arrodonir el dia, dinar amb el meu altre oncle amb el qual havíem quedat al restaurant. 

Volta Ciclista a Catalunya

Aquest dimecres passat vam tenir la sort de poder tornar a gaudir d'una etapa de la Volta a Girona i, amb la sortida al costat de casa, no hi ha excusa. 
Vaig passar a veure els companys que treballaven on sempre retrobo algun que fa temps que no veig i petes la xerrada una estona.
En arribar els equips, al·lucines veient els muntatges i les espectaculars bicicletes dels professionals, i durant el control de signatures, tens l'oportunitat de veure i fotografiar-te amb l'elit del ciclisme.

Les espectaculars LOOK amb la potència integrada

Les Trek, simples pero elegants

Les S-WORKS espectaculars

Les CANYON tmabé molt maques

Li va durar poc el lideratge ...

El Irla-Gironí Martin

Amb en Samu Sanchez

En Contador a punt de signar

En Froome

Amb en Valverde 

El moment de la sortida neutralitzada

Pas per Els Àngels