 |
| El Rocacorba des de l'inici de la ruta |
La setmana passada en parlàvem a la feina de fer una sortida a peu, que sempre anàvem en bici i hi havia gent que no pedalava, així que dit i fet, envio els missatges corresponents per arreplegar un bon grupet i tot i algunes baixes, al final som sis valents/tes amb ganes de caminar amb un dia fantàstic. Vaig proposar pujar al Rocacorba, una pujada un xic exigent però no gaire llarga i com no teníem pressa...
Així que agafo el WIKILOC, remeno una mica , faig un recorregut circular d'uns deu quilòmetres que crec que pot estar molt bé i el carrego al GPS.
A les 09:30 ens trobàvem a Fontajau la Isa, la Mariló, en Paulí, l'Anna, l'Eva, que tot i no trobar-se del tot bé no s'ho vol perdre, i jo. Després de les salutacions sortim amb dos cotxes fins a Can Martí on iniciarem la ruta. M'he deixat el GPS així que hauré de fer servir l'integrat per recordar i seguir el que vaig veure al WIKILOC. Comencem per un camí que conec fins un trencat a l'esquerra que ens fa pujar i pujar inclús grimpar en algun tall mentre seguim el recorregut de la cursa nocturna per arribar a la pista. Aquest corriol està bé i en gran part és ciclable tot i no estar del tot net.
 |
| El Santuari des de la pista |
Una vegada a la pista, seguim amunt fins el pla de les antenes on anem a fer el corriol que arriba a la pista del santuari i que ja havia fet en bici gaudint molt, tot i que hi ha forces talls impossibles de fer-los pujat.
 |
| Iniciant el corriol per acabar d'arribar al Santuari |
 |
| Un dels talls del corriol |
En una mica menys de dues hores érem al santuari buscant un lloc amb solet per fer una queixalada. Després d'una estona de relax admirant el paisatge, hem anat a buscar un catxe amagat i cap a baix pel corriol de sempre.
 |
| El Santuari, el Puigsou i el Pirineu ben nevat al fons |
Hem començat la baixada tranquils però mica en mica i amb l'Anna al davant, ha començat a portar un ritme força alt, amb la Mariló i en Paulí al darrera, i una mica apurats, l'Eva, la Isa i Jo seguint com podíem. Total, que en un tres i no res arribàvem als cotxes amb sorpresa per part d'ells que no s'esperaven arribar tant ràpid ja que no ho coneixien i amb satisfacció per un bon dia de senderisme en bona companyia. Al final ens ens sortit gairebé 8 quilòmetres i unes 3 hores de caminar. Baixant hem parat a Canet a recuperar forces i cap a casa a dinar.
