Ja feia dies que havíem quedat per fer la ruta Girona-Olot que el mes passat havien fet la gent de Bici Oci. La cosa va anar agafant caliu i al final semblava que seríem un bon grapat.
El dia es presentava espectacular per les dates i sobre tot, pensant en el dia anterior, gris fred i emboirat durant gran part del matí, però aquest dimecres es va aixecar amb un grau positiu a les 9 del matí i el sol amb ganes d'escalfar.
A les 09:40 ens trobàvem al Pavelló de Fontajau en David, la Dúnia, en Xevi M., en Marc, en Xevi N., en Dani, en Jordi, en Txema, en Xevi C. i jo. De seguida decidíem seguir el track original cap a Biert, amb algun dubte arribàvem prop de Canet on, Jo primer i la resta després, anàvem per feina per no entretenir-nos més, que sabíem que la ruta seria llarga, i més contant amb què alguns volíem baixar pel carrilet.
Una vegada a Biert, en Txema ens havia de deixar per obligacions familiars, i la resta fèiem un petit avituallament. Després de la baixada tocava remuntar per anar cap a Pujarnol on vam gaudir d'un corriol de baixada i després d'una tirada de corriols de lleugera pujada que va complicar una mica la cosa en algun punt degut a la humitat, que ens van deixar a la carretera de Rocacorba. A partir d'aquí, pistes fàcils fins a arribar a Sant Miquel de Campmajor on vam fer un altre avituallament.
Ja recuperades les forces vam anar fent per carretera i pistes fins a arribar al Riu Ser que vam resseguir per prats verds, pistes i un corriol amb algun pas complicat que obligava a arrossegar la bici, però en general molt bonic i divertit de fer.
Vam tornar a la carretera i després d'uns quilòmetres trencàvem a la dreta per començar el que seria la pujada del dia. Ens costaria molta suor i esforç superar aquells quilòmetres de pista molt pedregosa amb continu desnivell positiu. En arribar al que pensàvem era el final, vam fer un reagrupament per reposar una mica i acabar d'ascendir una última part, aquesta vegada per un corriol complicat, amb bastant tros de carregar la bici.
Vam tenir alguna dificultat per anar resseguint el track, però una vegada arribats a la cota màxima, ja es veien les coses diferents. Quedaven pocs quilòmetres per arribar i a sobre ens vam trobar amb una última part de recorregut espectacular... llargues tirades per corriols ciclables gairebé 100%, bonics paisatges amb el Pirineu nevat al fons i molta estona de gaudir sobre de la bicicleta per arribar a Olot amb una gran satisfacció per haver gaudit d'un recorregut dur però molt molt bonic i dels que s'adapten perfectament als nostres gustos.
Una vegada a Olot vam buscar un super per avituallar-nos, fer l'entrepà i aquí, en David, la Dúnia, en Marc i en Xevi N., van decidir baixar en bus, en Dani va baixar per carretera i els Xevis M. i C., en Jordi i Jo vam baixar per carrilet. Després de Les Presses, els Xevis van tirar al seu ritme i en Jordi em va acompanyar al meu (gràcies Jordi). A l'alçada del coll d'en Bas, vam posar els llums per fer aquesta part del trajecte en plena nit i amb una mica de fred a estones. En Jordi es quedava a Bescanó i jo continuava per arribar a casa a les 20:20 de la nit cansat però content per haver gaudit d'una ruta espectacular, d'uns bonics paisatges i de la companyia d'aquesta gent tan ben parida amb la que anem muntant aquestes rutes.