Dimecres passat vam quedar per fer els 3 pics de Girona. Aprofitant aquesta bonança
en ple desembre, a les 09:30 érem a Fontajau en Txema, en Jordi, en
Pere, en Xevi, l'Edu i jo que sortíem cap a Sant Gregori on hem recollit
a en Dani que venia des de Bescanó per la Pilastra. No m'esperava ser
tants, però les crides pel correu funcionen. Vam començar la ruta a bon ritme pel camí més ràpid per assolir el
primer cim, el Rocacorba, el més aviat possible i reservant forces. Al
desviament de Biert vam fer la primera aturada per menjar una mica i de
seguida cap a dalt. A la pujada cadascú va anar fent al seu ritme on en
Txema i en Xevi van arribar primers al pla de les antenes, en Dani, Jo,
l'Edu, que s'ha ressentit d'una lesió als isquios, i en Pere i en Jordi
que van pujar junts. Una vegada a la carretera vam acabar arribant a dalt els quatre primers i l'Edu, en Pere i en Jordi es van
esperar al santuari.
Una vegada fetes les obligatòries fotos, vam baixar amb els altres per
començar el corriol de pujar a peu. En alguns trams és bastant
complicat, en d'altres impossible i en d'altres perillós, però la part a
la que pots fer sobre la bici ben bé que fan que valgui la pena
passar-hi. En Txema va baixar super bé i gaudint, en Dani i Jo amb més
cura i en Xevi baixava gaudint fins que es va "encigalar" i va sortir
"per orelles". Per sort va ser només els cops, però en aixecar-se, va
voler posar la bomba del fre dreta estirant de la maneta i mentre
cridàvem ja l'havia petat... total que es va quedar sense fre del davant
per la resta de sortida. L'Edu anava baixant amb precaució igual que en
Pere i en Jordi, també sense fre per un problema mecànic. Vaig fer aquest
vídeo en un dels trams:
Baixant pel corriol |
Començant la baixada |
Una vegada a Canet ens vam entaular per recuperar forces i de nou a pedalar. La parada potser va ser massa llarga i va condicionar-nos amb el temps. Si alguna cosa ens va quedar clara és que en sortides d'aquest tipus... entrepà a la motxilla i així fem més via.Aquí se'ns va afegir en Manolo que no va venir a pedalar però no es va voler perdre l'esmorzar-dinar.
Després va tocar baixar per la carretera fins a la carretera de Santa Afra, on en Txema, en Dani i en Pere ens van deixar i la resta vam començar a pujar cap a Sant Grau pel pitjor camí que podia haver triat. La pujada per aquesta vesant és molt forta amb unes rampes molt importants, de fet fins aquest dia, no les havia pujat mai sense baixar de la bici, però era el més curt des d'on érem. A part d'haver d'esforçar-me molt per pujar, he patit en algun moment per l'Edu que venia bastant tocat, però entre la parada per dinar i l'orgull que ha tret, ha fet el cim com un campió i ple de satisfacció.
Rocacorba des de Sant Grau. |
Una vegada fetes les fotos i veient com anàvem de temps. hem començat la baixada per la pista i un últim tram de corriol on hem hagut de parar per una punxada per de l'Edu fins arribar a Sant Gregori. Allà carrilet fins a Girona i a les 4 érem a Fontajau on ens hem tornat a dividir amb en Jordi i en Xevi acabant la sortida fins a Sant Miquel i l'Edu i jo tornant cap a casa. M'hauria donat temps a fer un puja-baixa ràpid, però qualsevol mínim problema hauria significat arribar tard a buscar la Ruth al col·legi i haver d'anar directe des de Sant Miquel. Crec que encara tenia forces per acabar la sortida, però el seny m'ha fet triar la opció més raonable. Així que hem queda pendent i aprofitant aquest bon temps que està fent i els dies de festes potser m'ho plantejo per abans d'acabar l'any...