Potser, l'últim Rocacorba de l'any?

Després de molts de dies de no sortir amb en Xevi C. i de veure que les seves ferides de guerra eren fortes (al blog estava molt apagat), el vaig trucar per veure com anava i xerrant xerrant li vaig dir que l'endemà pujava a Rocacorba i sense pensar-s'ho es va apuntar sempre i quan la baixada fos tranquil·la, així que cap problema. Tot i que volia mirar un corriol que les últimes pujades m'havia cridat l'atenció, no hi havia cap problema en canviar de plans per compartir sortida amb ell. Vaig fer una crida via noves tecnologies i en Jordi també s'apuntava.

Abans de que el temps ho impedís, volia pujar un altre vegada, que no sabem com evolucionarà la metereologia i si tindrem oportunitat, així que dit i fet. A les 09:30 sortíem de Fontajau pel carrilet cap a Sant Gregori, pistes i carreteres fins al camí d'Adri i després de reposar una mica, cap amunt. En Xevi i en Jordi al seu ritme i de tant en tant m'esperaven i jo al meu sense parar. Una vegada al cim, les fotos de rigor, veure el paisatge que tot i els núvols, es veia força lluny, abrigar-nos i cap avall sense complicacions.

Una vegada abaix vam decidir fer una part del recorregut de la cursa de Canet, un altres camins de collita pròpia fins a la carretera de Taialà on una punxada ens va fer tornar cap a casa pel dret. Una bona sortida en excel·lent companyia i, potser, l'últim Rocacorba de l'any.

Sortida Team Manolo a Can Perot

Ahir dimecres vam fer la ja tradicional sortida a Can Perot. Érem pocs però ben avinguts com ha de ser en aquestes sortides de germanor. L'objectiu és passar una bona estona pedalant i després gaudir d'un bon dinar i bany a la piscina quan està en condicions i el temps acompanya. També aprofitem per fer una foto de grup amb l'equipació que ens proporciona en Manolo, així que la cita hauria de ser ineludible, però ja se sap, que per uns motius o per altres... Total que érem 4 amb l'equipació de les 30 que es van fer i 8 per pedalar.
Com tots els que hi havíem pedalem més o menys sovint, vaig improvisar una ruta una mica més exigent del que fem habitualment però també molt maca i que va agradar. Vam gaudir de forces corriols, pujades constants i amb desnivell, baixades sense molta dificultat i el pas del Llémena per les passeres de fusta que sempre té una mica més d'ali-cient. Després de solucionar una punxada d'en Pau i que patim la desgràcia del dia, se li va trencar una ungla... vam continuar pel camí ral fins a Granollers, estona de terrassa i aperitiu i passades la 1 ens entaulàvem 5 amb en Javi que venia en moto per dinar amb nosaltres.
Per tornar, una mica de camí ral, carretera fins a Sant Gregori i carrilet fins a Girona per posar fi a un bon dia de btt amb bona companyia.

P.D. : En Pau toca la guitarra i necessita un més i mig per deixar créixer la ungla per tocar-la sense pua.
Totes les fotos aquí.

Travessia a l'Estany de Banyoles... repte superat

Avui era el dia de la 69ª travessia a l'Estany de Banyoles. M'he aixecat una mica tard, he esmorzat, preparat les coses i cap a Banyoles al voltant de les 11. Com al final vaig decidir no fer la duatló particular per logística i prudència, ja que era la primera vegada que faria la travessia i havia entrenat molt poc,  he anat al lloc de l'arribada, he aparcat el cotxe, m'he canviat, he baixat la bici de batalla i he estat una estona valorant si esperar-me a veure arribar les noies.

Faltaven 15 minuts per les 12 i com no sabia ben bé com anava tot, he decidit perdre'm l'espectacle de veure arribar a les nedadores olímpiques i he anat fent cap allà. He buscat un lloc per lligar la bici, les xancles i la samarreta, he recollit el xip i cap a la sortida. Com era aviat he decidit tastar l'aigua i escalfar una mica. Estava perfecta, el dia esplèndid i molt ambient. Després d'uns 10 minuts, he sortit i he fet un volt per veure si trobava els companys que també la feien, però només he vist a en Jaume P., hem xerrat una estona i he anat a col·locar-me al lloc per on tenia previst sortir, al costat esquerre per utilitzar la corda de referència, però a mida que s'apropava el moment, la gent s'anava amuntegant als dos extrems, així que he decidit canviar de tàctica i m'he posat desplaçat cap al centre i com que quan nedo sense referència me'n vaig cap a l'esquerra, ja arribaria a la corda. Molta gent amb físic de nedar molt i començava a escalfar-se l'ambient, càntics, aplaudiments i una mica passades les 12:30, sortida. Tenia clar que no hem llençaria amb tota la "jauria" així que quan ja hi era gairebé tothom a l'aigua i tranquil·lament... xaf !!!! Les primeres sensacions han sigut una mica dolentes, no trobava ritme de respiració, anava totalment entravessat i en arribar prop de la corda, molta gent, així que he mantingut la referència de la gent que nedava a prop, i apa,  a donar-li. Mica en mica he anat agafant el meu ritme, han arribat els primers 500 metres i tot anava bé. Alguns piques amb gent de ritmes semblants i jo anant fent. Hem passat els 1000 metres i ja feia una estona que havia forçat una mica. He deixat alguns enredera i he vist que podia mantenir-me així i intentar agafar un grupet que tenia per davant. M'han avançat a mi i ha hagut una estona de estira i arronsa fins que he decidit forçar una mica més i deixar-lo, he agafat un parell o tres que anaven a cua del grupet i mentre havíem passat els 1500 sense adornar-me. Els 2000 tampoc estaven marcats però si hi havia una bolla gran que tancava el carrer cap a la rampa de sortida així que quan he vist que ja hi era, he forçat a tope per acabar el millor possible. He mirat el rellotge i he trigat menys d'una hora que era el que tenia previst fer. He sortit a beure i menjar una mica de fruita, recuperar-me i he anat al cotxe a agafar el mòbil per fer-me la foto. Gran satisfacció pel repte superat amb només 4 dies d'entrenament, gran primera experiència amb la natació i un ambient excepcional. Segur que repeteixo i encara queda pendent la duatló que ja he vist que és totalment factible.

 

Finalment he quedat el 1010 de 1068 homes amb un temps de 53'56" i 211 de 223 Masters 40.

Pròxim repte

El dia 16 de setembre es farà la 69 travessa de l'estany de Banyoles organitzada pel CN Banyoles i aquest any sí, m'he proposat anar-hi tot i no haver nadat res durant aquest últims mesos, però estic decidit a provar-ho. M'ha acabat d'engrescar que aquesta setmana pasada vaig provar una parell de dies i el primer vaig fer una mica més de 600 metres d'entrada i em vaig trobar bé, i dos dies després vaig fer una mica més de 1000 metres amb les mateixes sensacions, així que aquesta setmana faré el test final fent la distància de la travessa i acabaré de valorar. El dijous és l'últim dia per apuntar-se. Un altre cosa és el repte de fer la duatló particular que tinc com a propòsit des de l'any passat. Anar a Banyoles en bici supossa 1 hora i 45 minuts aproximadamanet anant tranquil, el problema és en arribar, la logística per deixar la bicicleta amb seguretat, recollir xip una hora abans de la sortida (12:30), etc. Ja veurem si ho puc fer, però per mínima possibilitat que hi hagi, aribaré pedalant per la muntanya per llançar-me a l'Estany a travessar-lo.

Darreres sortides

Després de fer els 41 anys i un dia després haver d'enfrontar-me a una d'aquestes proves que ens posa la vida, també com a teràpia, tornava a agafar la bicicleta.

La retrobada i després d'una setmana molt dura a nivell emocional, va ser fent carrilet fins a Anglés per tornar per Sant Julià de Llor i anar a la sorrera de Vilanna a agafar el corriol de la Tramun. Va ser una sortida entretinguda i sense complicacions per anar netejant el cap.

El dia després de la ruta de les 7 Ermites de Bescanó vaig anar a fer part del recorregut. Em va agradar, sobre tot la primera part fins a la carretera de Mas Llunés. A partir d'allà, massa pista pel meu gust i junt amb l'horari va fer que retallés per la carretera fins el carrilet per tornar a Girona. Vaig gaudir dels corriols del voltant de Bescanó, Aiguaviva i Estanyol, vaig pedalar una bona estona i continuar netejant el cap.

Pel divendres següent, tenia intenció de pujar a Rocacorba ben d'hora, però parlant amb en Xavi Bernat, vam quedar per fer-ho dissabte junts amb vistes a preparar-se per l'Aramon ProBike Non Stop del dia 1 de setembre, així que dit i fet. Volíem fer la pujada per Granollers, baixar pel corriol i tornar a pujar per Canet per fer més desnivell, però una vegada a l'inici del camí per pujar, i degut a unes molèsties seves al genoll, vam decidir canviar de plans. Vam anar a buscar Sant Roc de la Barroca per la pista de la Vall del Llémena a Amer fent la trialera, on havíem d'arrossegar les bicicletes una estona. Ja a la pista, anar fent fins al corriol de les llosses de pedra que exigeix posar tota l'atenció, portar un ritme continu i un esforç tant tècnic com físic per superar-lo. En arribar a l'Ermita, descans merescut, fotos, gaudir de les vistes, avituallament i una mica de geocaching, tot un descobriment per en Xavi.

Després d'una estoneta anàvem a buscar el corriol de baixada pel dret on vaig gaudir a tope tot i oblidar-me de posar la forquilla a 140... Vaig passar trams que d'altres vegades no m'havia vist amb cor de fer i em va fer sentir una gran satisfacció arribar al final havent recorregut aquest espectacular corriol descobert en part a la Tramunbike.

Una vegada baixats d'allà dalt ...

A partir d'aquest punt, la calor ja pujava de valent, així que vam donar pedals fort per la pista de Sant Grau trencant a la dreta per continuar amb el recorregut de la Tramun i així anar per zones d'ombra fins a Girona. Aquesta part no l'havia tornat a fer i en tenia ganes, així que de nou, gaudir a tope d'aquest impressionant recorregut fins arribar al Ter i agafar el corriolet que voreja el riu fins a Bescanó i que també es molt entretingut i maco de fer, així que en resum, una gran sortida amb un gran recorregut, bon ritme i molt bona companyia.

Pel corriol del Ter.

Aquí deixo el track des de Sant Gregori fins el final.

Per la següent sortida vaig quedar a les 8 amb en Quico i vam anar a fer el recorregut habitual de Vilablareix cap a Aiguaviva per enllaçar amb trams de la Copa Catalana i després baixar cap a Bescanó i Vilanna a fer el corriol del Ter que volia ensenyar-li. Tot i la calor de bon de matí, vam gaudir del recorregut, dels paisatges i les zones d'ombra tot i un parell de caigudes sense gaires conseqüències, en part degut a una roda davantera amb poca pressió i un dibuix poc adequat però que en breu quedarà solucionat. Aquí el track.

El dijous quedava de nou amb en Quico per estrenar els seus llums amb la bici i per posar els meus per primera vegada aquest any. Vam sortir a les 8 del vespre cap a Quart per fer la ruta del Celrè. S'anava fent fosc i nosaltres fèiem camí fins haver de parar a posar els llums gairebé acabat el tram del riu. La sortida va anar molt bé i vam gaudir de l'experiència de pedalar de nit pels boscos de la zona de Els Àngels i Puig Estela. En arribar als bancs, grans vistes de la ciutat, i cap a baix intentant evitar les zones més complicades del corriol fins que vaig arribar al tram del camí de pujar a peu que passa pel tub i per on vaig fer baixar a en Quico que va acabar una mica saturat de zones tècniques, no li van gaire i jo no me'n puc estar... és com un iman...  Ja a la Vall de Sant Daniel, vam fer la pujada a la muralla per baixar per les escales cap al barri vell.

Aquesta setmana pasada em vaig fer una prova d'esforç. Ja feia temps que m'havia fet l'última i aquesta la volía més específica, així que vaig trucar al centre mèdic i el dimecres me la feia amb esforç màxim, espirometria i assimilació de lactats. Tot dintre de la normalitat i amb un bon estat de forma tot i trobar algunes coses a corregir.

I per acabar el mes d'agost, LA SORTIDA. Vaig aprofitar que la família havia marxat a Salvanera (Beuda) al matí per anar fins allà en bici. Passada la una del migdia m'aixecava, preparava l'esmorzar-dinar, carregava el GPS amb un parell de tracks i a pedalar. Fins l'últim moment no vaig tenir clar que fer, si seguir el track d'en Xevi Comas per pujar a El Mont o aventurar-me per la vesant Banyolina, que va ser la que vaig triar finalment. Em venia molt de gust passar per l'Estany i Besalú, així que dit i fet. Abans de les 3 ja estava pujat a la bici amb un dia esplèndid, solejat, cel net i una mica de tramuntana que de moment no molestava i refrescava l'ambient. En sortir de casa, ja veia ben clara la primera referència del dia, el Rocacorba.

Tot i no haver de pujar, si que havia de passar ben a prop així que sense entretenir-me, cap allà sense complicacions ja que la ruta no la coneixia i no sabia com respondria el cos després de treballar de nits. Vaig fer la ruta habitual per pistes i algun tram de carretera fins arribar al desviament d'Adri. Allà vaig tirar de GPS integrat per recordar el recorregut fins a Banyoles ara ja si amb la segona referència del dia, El Mont, allà lluny.

Fins allà havia d'arribar...

De moment tot anava bé, em trobava fort i en poc més d'una hora 30 minuts hi era. A partir d'aquí tot era nou encara que pel que havia vist al wikiloc no presentava gran dificultat. El tram fins a Besalú, senzill en gran part, bastant tros de carreteres veïnals gairebé sense cap cotxe, pistes  ràpides, algun tall de corriol ben maco i una trialera de pujada d'arrossegar la bici amunt. L'últim tram fins a Besalú va ser per carretera i una vegada al pont, foto obligada amb el poble apunt de la seva festa medieval i ja afrontar el final de la sortida.

Vaig passar pel poble i cap a la carretera de Figueres per anar a buscar el pont per vianants que passa per sobre de l'autovia i després d'una mica de carretera, de nou pistes i algun petit tram de corriol fins a Maià de Montcal i des d'allà més pistes per arribar a Salvanera. Eren abans de les 6 i tenia al cap d'anar a fer la trialera del Segueró, però finalment em vaig tallar. Així que amb 52 kms, tres hores de pedalar i una gran satisfacció arribava. Després d'un bany a la piscina i reposar una estona, a recollir els trastos i cap a casa. Aquí deixo el track.