dimarts, 22 de març del 2011

Els cavallets d'Antonio...

D'aquest últim viatge a Múrcia vinc a molt bon record per les rutes fetes, com ja he explicat a les entrades anteriors, plenes de corriols divertits, i per conèixer i veure en directe una d'aquelles persones que tenen una habilitat innata per anar en bicicleta. Quan el vaig veure fer el que feia, al·lucinava. D'inici ja vaig veure que el tio "la tocava" i que estava fort físicament, però més endavant em va deixar bocabadat. Després vaig poder parlar amb ell una estona i el seu currículum l'avala. La qüestió és que tant anant per pistes com per corriols feia uns cavallets impressionants. Vaig voler gravar-lo amb la càmera del mòbil, però al final no va poder ser. De totes formes em van dir que tenien un vídeo penjat, i remenant remenant, l'he trobat, així que no m'embolico més i allà va... que el gaudiu com jo el vaig gaudir en directe.

divendres, 18 de març del 2011

i avui a Calasparra...

Si l'altre dia vaig gaudir d'un magnífic dia de btt a Múrcia, avui ha sigut a Calasparra. Només arribar al poble he vist a en Raul, un noi d'aquí amb el que havia sortit en moto i que ja fa un temps que també pedala, així que després de comentar la jugada, hem quedat per sortir a la tarda. En Raul es coneix molt bé totes aquestes muntanyes i hem fet una ruta maquíssima. Part de la ruta ja la tenia pensada d'altres vegades, però m'han portat per llocs que no hauria trobat. Hem començat pujant al castell del poble i des d'allà per una pista que carena fins "los tunelillos",dos forats que travessen la muntanya i que porten a un corriol de baixada amb alguns passos tècnics. Des d'allà, per pista i asfalt fins un altre corriol que va cap a "el cortado rojo" on m'he parat a fer aquests vídeos
Ara feia molt de temps que no el feia, de fet només l'havia fet una vegada en moto, i en bici és molt divertit de fer, ja que, una vegada pujada la primera part, va per la falda de la muntanya planejant fins que comença a baixar a tocar d'una riera, on hem d'arrossegar la bici per superar alguns trams de roca viva, però val la pena.Des d'aquí hem començat a guanyar alçada per una pista per l'altre falda de "la Sierra del Molino" fins que en un punt hem baixat per agafar "la rambla roja", que és com un canó estret entre muntanyes que es va obrint fins a fer-se ample com una autopista. Tota l'estona va en lleuger descens, però s'ha d'anar pedalant per salvar els continus puja baixa, les pedres, etc., així que es fa molt divertit de passar-hi. Una vegada acabada, hem tornat a remuntar cap al circuit de Motocross, on una mica després hem agafat un corriol que porta a un parell de tallats importants que es fan prou bé com es pot veure a aquest video tot i que no s'aprecia el desnivell.
A partir d'aquí una nova "rambla" molt entretinguda fins a unes pistes que ens han portat a la carretera del pantà d'Alfonso XIII on he pogut veure com ha quedat tot després de l'últim incendi...Havia passat per aquesta zona fa un parell d'anys i em va sorpendre per la quantitat de vegetació, i ara, sembla un desert...En aquest punt hem tornat a pujar per la falda de la Sierra del Molino, però en l'altre sentit, cap al poble. És una llarga pujada però de pendent moderada amb molta pedra on he vist com en Raul i l'Alfonso es picàven i hem deixaven darrera al meu ritme. Una vegada a dalt, hem esperat als altres dos companys de ruta i he aprofitat per fer algunes fotos i un vídeo on es pot apreciar part de la superfície cremada.
En continuar hem anat a la font del Llano per omplir els bidons. Des d'aquí la ruta a continuat cap a la Rambla Roja que hem tornat a fer fins a la carretera de Mula, per on hem arribar al poble ja fent-se fosc. En resum ha sigut una ruta molt divertida de poc més de 34 kms, amb un punt de duresa i en companyia ja que preveia sortir sòl. Punxant Aquí podeu veure el track i us deixo una imatge de la ruta.

dimecres, 16 de març del 2011

Múrcia... de nou al·lucinant...


De nou a Múrcia i com no amb la bici. Aquesta vegada i com no podia sortir amb el meu cunyat, vaig posar-me en contacte a través del seu foro amb la gent de rutasmtbmurcia i he pogut sortir amb ells. Hem fet un bon grup, i al final érem 11.Ha sigut una sortida simplement espectacular. Si ja sabia que aquesta zona era maca, avui ho he acabat de corroborar. Hem començat a pujar cap a les antenes del Relojero,des d'on hi ha unes bones vistes de Múrcia i de la costa. Ha sigut un pujar continu però entretingut per la companyia i el bon grupet que érem, que en aquest punt havia perdut un i afegit dos ciclistes més. Com no, hem fet les algunes fotos
Des d'aquí hem baixat per un corriol molt divertit amb trams tècnics però de bon fer que li diuen La Quebrada on ha començat l'espectacle. Ha partir d'aquí hem fet una bona estona de corriols molt molt macos, llargs i entretinguts, ha estones planejaven, ha estones pujaven i finalitzaven baixant, trams amb moltes pedres, amb arrels, d'altres molt trencats, alguns passos complicats... ha sigut una estona super divertida. Aquest és diu La senda Bonita, i ho és molt...Una vegada finalitzat aquest corriol, hem agafat una carretera per la que hem fet uns kms fins un punt on ens hem separat. Des d'aquí, hem quedat sis que de nou hem pujat una bona estona primer per asfalt i després per pista, passant de nou pel Relojero cap a un camí que li diuen Las columnas, que al'últim viatje a Múrcia ja havia fet però de pujada. A aquestes alçades ja éren passades les set de la tarda pel que quedava ben poca estona de llum, de fet, l'hem baixat pràcticament a les fosques. És un camí d'un parell de metres d'ample, amb moltes pedres i continus ziga-zagues en baixada que també es gaudeix molt i ha sigut un bon final per aquesta ruta. Durant la baixada he fet una foto de la nit de Múrcia.
En resum han sigut una mica més de 42 kms. molt intensos i divertits, amb una gent molt agradable que m'ha acollit com un més de la seva colla. Aquí deixo el track gravat per Cerriche.

diumenge, 6 de març del 2011

I Marató de les Gavarres

Avui, per diversos motius que ara no venen al cas, he pogut, anar a fer la I Marató de les Gavarres organitzada per Radikal Bikes Events. La primera intenció en assabentar-me de que es feia era preparar-me per fer-la tota, però no he pogut mantenir un ritme de sortides adient, pel que he decidit fer la "curta", i ho poso entre cometes, per que el que havien de ser 30 km, s'han convertit en 41 i, al meu parer, d'una gran duresa, però anem per pams...
En arribar a Quart, retrobament amb el bon ambient de les curses de btt, trobada amb molts companys i companyes valentes que s'han apuntat a fer la cursa, tots els "pros" i a davant d'on he aparcat el cotxe, l'Ada i en Santi de "Salut i Rauxa", que m'han semblat molt agradables i simpàtics.
Després de preparar-me, cap a la sortida que ha sigut neutralitzada per dins del poble fins agafar les primeres pistes. He sortit amb en Xevi i després s'ha afegit en David que anava a per la llarga. En arribar al primer corriol, cues per baixar-lo i de seguida a mullar-se travessant el Celrè. Tota aquesta part ja la coneixia. A continuació hem començat a pujar per una pista que després s'ha convertit en corriol amb passos de a peu que han provocat de nou cues, però res molt desesperant, això sí, ja portàvem una bona estona enfangant-nos de valent i feia que no veiem a en David. Hem fet un corriol de baixada interminable amb talls tècnics complicats pel fang que ha estat molt maco. Tot lo que baixa, puja i per tant a tocat tornar a pujar i pujar primer per pista força enfangada i després per un corriol molt llarg i maco fins que hem arribat a una pista per la que hem fet un tram petit i de seguida a tornar a baixar. Era un corriol en principi ràpid i que posteriorment planejava prop d'una riera pel que el fangueig ha estat de nou una constant. En sortir d'aquest, torna a pujar i pujar, després, un puja baixa fins a l'avituallament del km 20 on hem recuperat una mica de forces i hem continuat. Aquest següent tram ha tingut, després de la pujada de rigor, unes pistes de baixada ràpida molt entretingudes amb bon terre just després de passar la carretera del Montnegre.
Just abans d'arribar al següent avituallament on era en Joan de Radikal m'han fet aquesta foto.Aquí no m'he parat ja que en principi hem quedava poc, així que hem veia amb forces d'arribar sense parar. A partir d'aquí he tirat sól ja que a en Xevi li han començat a agafar rampes a les cames i ha afluixat el ritme. He continuat sabent que els de la llarga estaven a punt d'agafar-me, primer per un corriol de baixada bastant ràpid, i a continuació per una pista ample on he començat a avançar alguns dels que feien la curta com jo. Hem entrat en uns camins plens de restes de branques deixats per les desbrossadores que ha estat una mica complicat pel risc de trencar algo, però l'he salvat bé fins arribar a una pista on ja m'ha passat en Marc Trayter, primer de la llarga, amb el que ho pogut pedalar uns metres ja que anava tocat, encara que a la primera pujada amb una mica de desnivell ja m'ha deixat enrere... Ja començava a notar-me cansat i portava 30 kms, pel que l'arribada no havia de ser molt lluny... pobre de mi...
He anat agafant més gent i he mantingut un "pique" amb un biker, ara t'avanço, ara m'avances durant uns quants kms que ha estat entretingutQuan ja pensava que el perdia i després de que m'avancés també l'Oriol Morata, hem arribat a una pista estreta que, sense adonar-me, s'ha convertit en una trialera de baixada molt pronunciada on m'he vista avançat per un biker de l'Esteve i avançant al del pique. He agafat aquesta foto del Bici Oci on us podeu fer una idea de com era la trialera.
Pensava que ja quedaria ben poc conscient dels bons finals d'aquestes curses, però que va, res més lluny...Una vegada passada una bassa profunda he remuntat fins a la carretera del Montnegre per on hem baixat uns 300 metres i hem tornat a la muntanya. Ja érem ben a prop de Quart pel que m'esperava arribar ja. Començava a tenir rampes importants com mai havia patit i per postres, la línia amb forma de "V" que ja coneixia de fer-la en moto. Se m'ha fet duríssima i a sobre hem continuat allunyant-nos de Quart per un corriol preciós que no he pogut gaudir pel mal que hem feien les cames. Una vegada de nou al Celrè, ha tocat desfer el camí de l'inici fins un corriol per on hem entrat al poble passant per sota de la carretera. He acabat els poc més de 41 kms que m'han sortit en unes 3 hores 35 minuts, molt tocat físicament i satisfet per l'esforç. Ha sigut una cursa amb un recorregut molt maco i divertit, però amb un final excessiu sense avisar del quilometratge real que, en el meu cas, m'ha fet arribar ben cuit, sense forces i amb unes rampes que no havia experimentat mai. Enohorabona per la gent del Radikal que amb el seu esforç, estant fent coses molt ben parides i plantant la llavor d'una bestia que no hi ha qui la pari.
Fotos per gentilesa de RADIKAL BIKES i BICI OCI.