Va arribar el dia i en Marc ens portava ben d'hora fins a Hostalets d'en Bas per iniciar la Tramunbike amb el seu nou recorregut. A la sortida molta gent, alguns coneguts i l'Ada i en Santi de Salut i Rauxa, que venien a gaudir d'aquesta espectacular ruta.
 |
| Amb l'Ada Xinxó que va acabar guanyant |
 |
| Selfie amb en Manel minuts abans de la sortida |
 |
| Moments abans de la sortida. En Manel i jo ja som a lloc ... |
Només començar vaig intentar agafar un bon ritme a la part rodadora per avançar la gent que s'ho prenia amb més calma, però de seguida vam arribar al primer tap. Semblava que això es convertiria en la tònica de l'inici, ja que hi havia 4 quilòmetres de corriol fins a arribar a la cota màxima. Finalment no va ser així i es va poder rodar molt, encara que les meves sensacions inicials van ser molt dolentes, amb una falta total de fons per mantenir-me sobre la bicicleta a les zones de més desnivell i tècniques, el que em va desanimar bastant. No sé si va ser la falta d'entrenament durant la setmana, el canvi de bicicleta, el massatge de dies anteriors ... la qüestió és que no estava gaudint, tot i que el recorregut era espectacular. En començar la zona de descens, vaig anar fent tot i no trobar-me del tot còmode. Em veia amb ritme superior a alguns dels corredors que em precedien, pel que vaig avançar alguns i ser avançat per d'altres. En arribar al primer avituallament a Coll de Condreu, vaig esperar a en Manel, ja que fins a l'inici de la primera baixada havíem anat junts pràcticament tota l'estona. En arribar em va explicar que havia caigut, amb ferides importants al genoll, però estava molt motivat per continuar. Vam iniciar la segona part de la baixada fins a Sant Feliu de Pallerols i allà vaig gaudir d'un descens ràpid i en algun punt compromès tot i adonar-me de no portar la bicicleta ajustada correctament, amb una forquilla massa dura que em carregava els canells.
A partir d'aquest moment, tot i no tenir bones sensacions, anava agafant gent, pel que m'augmentava la motivació. Abans de l'avituallament de Les Encies, vaig gaudir d'un tram de baixada espectacular darrera d'un altre ciclista. Després de creuar la carretera, vaig posar un ritme molt fort fins a arribar al descens cap a l'Hostal del Fang on en van suggerir retirar-me i vaig contestar convençut que res de res. Ara tocava tota la pujada que ja coneixia de la meva última participació i vaig anar fent mentre seguia agafant a gent, però les sensacions empitjoraven, així que vaig començar a plantejar-me deixar-ho còrrer. En arribar al següent avituallament tenia previst plegar, però esperonat per la gent d'allà, vaig continuar fins a arribar al tram on tocava remuntar cap a Sant Roc. Ja havia estat parat prop de 10 minuts feia poc i no em veia capaç de continuar amb aquell esforç. Vaig tirar fins a la carretera per arribar a casa. Finalment vaig fer més quilòmetres que si hagués acabat, però rodant amb un esforç menor.
Durant aquesta última part i la tornada a casa em vaig plantejar moltes coses, per descomptat que no faria la PDF NON STOP com semblava que anava encaminat, i a part d'això, havia de trobar els motius d'aquestes sensacions que, recordant, ja havia tingut anteriorment en una sortida en BTT per les Gavarres.
El passat dia 5 vaig anar a fer-me una prova d'esforç i em van donar la resposta a la meva pregunta: estic sobre entrenat, però no per hores d'exercici, sinó pel ritme que ens suposa als aficionats, voler assolir un bon estat de forma, amb les càrregues familiars, laborals i el mateix esport, que ens acaba passant factura.
Total, que durant dos-tres mesos haig de mantenir els esforços per sota de les 160 pulsacions. Puc fer tantes hores com vulgui però sempre mantenint aquest ritme.
De moment ja m'he buscat un compact per la de carretera i així continuar pujant ports a un ritme més relaxat del que exigeix un 53-39.
Un altre tema important ha estat la reflexió sobre la bicicleta i passar a provar una 29 rígida per arrossegar menys pes.
A partir d'aquest moment, tot i no tenir bones sensacions, anava agafant gent, pel que m'augmentava la motivació. Abans de l'avituallament de Les Encies, vaig gaudir d'un tram de baixada espectacular darrera d'un altre ciclista. Després de creuar la carretera, vaig posar un ritme molt fort fins a arribar al descens cap a l'Hostal del Fang on en van suggerir retirar-me i vaig contestar convençut que res de res. Ara tocava tota la pujada que ja coneixia de la meva última participació i vaig anar fent mentre seguia agafant a gent, però les sensacions empitjoraven, així que vaig començar a plantejar-me deixar-ho còrrer. En arribar al següent avituallament tenia previst plegar, però esperonat per la gent d'allà, vaig continuar fins a arribar al tram on tocava remuntar cap a Sant Roc. Ja havia estat parat prop de 10 minuts feia poc i no em veia capaç de continuar amb aquell esforç. Vaig tirar fins a la carretera per arribar a casa. Finalment vaig fer més quilòmetres que si hagués acabat, però rodant amb un esforç menor.
Durant aquesta última part i la tornada a casa em vaig plantejar moltes coses, per descomptat que no faria la PDF NON STOP com semblava que anava encaminat, i a part d'això, havia de trobar els motius d'aquestes sensacions que, recordant, ja havia tingut anteriorment en una sortida en BTT per les Gavarres.
El passat dia 5 vaig anar a fer-me una prova d'esforç i em van donar la resposta a la meva pregunta: estic sobre entrenat, però no per hores d'exercici, sinó pel ritme que ens suposa als aficionats, voler assolir un bon estat de forma, amb les càrregues familiars, laborals i el mateix esport, que ens acaba passant factura.
Total, que durant dos-tres mesos haig de mantenir els esforços per sota de les 160 pulsacions. Puc fer tantes hores com vulgui però sempre mantenint aquest ritme.
De moment ja m'he buscat un compact per la de carretera i així continuar pujant ports a un ritme més relaxat del que exigeix un 53-39.
Un altre tema important ha estat la reflexió sobre la bicicleta i passar a provar una 29 rígida per arrossegar menys pes.
Així estan les coses ara mateix, el que no vol dir que deixi de pedalar; encara mantinc les ganes i em prenc aquestes circumstàncies com una oportunitat per aprendre més coses sobre la preparació física i continuar progressant.
Pròxims objectius ... el temps ho dirà ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada