Després de forces dies sense sortir, és lo que tenen les vacances de nadal pels nens, avuí he pogut sortir una estona. En tenia ganes ja que les dues últimes sortides havien estat molt profitoses, amb unes séries a Sant Miquel i una pujada a Sant Grau tot en plat mitjà. Total, que avuí he agafat la bici i he decidit anar al circuit de Santa Coloma a felicitar l'any a en Ronny i parlar d'algunes coses que tenim pendents. Just després de dinar he sortit pel carril bici a bon ritme fins a la carretera de Mas Llunés, després carretera amunt fins a la urbantizació, per pistes he anat fins a Brunyola i des d'allà, passant per casa d'en Raul, al circuit. Quan anava arribant ja he vist que potser se'm faria de nit i he estat dubtant si girar cua, però al final m'he arribat. Després de parlar amb en Ronny per telèfon, ja que fins a les 7 no arribava, he sortit cap a casa donant fort per intentar arribar amb una mica de llum. A l'alçada de Vilobí ja veia sortir la lluna plena i he començat a tenir clar, que les primeres intencions són les bones, per això hauria d'haver agafat el llum forntal quan ho he pensat a casa, però no ho he fet i quan he arribat a Estanyol ja era ben fosc. He agafat la carretera fins a Bescanó a un ritme molt suau... ja estava ben trinxat i he tingut alguns avisos de rampes. Per la carretera es divisa aquesta vista de Girona que valia la pena parar-se per immortalitzar, encara que potser no s'aprecia del totQuan he arribat a Bescanó he agafat el carril bici i he tirat fins a casa a les fosques amb la poca llum que m'oferia la lluna plena. He fet un altre foto i en arribar a Fontajau m'he trobat amb la gent que corria la Sant Silvestre Gironina... el pavelló a petar de gent i el parking ple de cotxes. Per acabar l'any, a estat una bona sortida, amb 58 kms. i la nova experiència d'anar de nit, encara que segur que amb llum es gaudeix més... Fins a l'any vinent o fins demà...
Bon nadal a tothom. A tota la gent que per casualitat o amb intenció de tant en tant visita aquest blog, gràcies i espero que passeu juntament amb tots els que estimeu, unes bones festes i que tingueu un bon any 2010.
Tots els vostres objectius i desitjos pel nou any, només depènen de la vostra intenció i intensitat en aconseguir-los perquè es facin realitat...
Fa dies que el meu amic Guillem, em va dir que, com cada pont de desembre, organitzava la cursa internacional de motocros de clàssiques amb la particularitat de que aquesta vegada ho feia a Saleta, la seva casa de Sant Hilari. Com d'altres vegades, em va dir que si volia anar, em deixava una BULTACO per còrrer. M'ha costat decidir-me i lligar-ho tot però al final he anat amb el meu cunyat Víctor arribat des de Murcia la nit anterior. A les 07 ja era despert gràcies a la Ruth, així que després d'esmorzar, hem anat al taller a buscar els estris i cap a Sant Hilari. Quan hem arribat a Saleta, menys gent de la que es mereixia l'ocasió per circuit, per l'entorn i per en Guillem, que es mereix que la gent li respongui per la seva dedicació i esforç pel motocross. L'he trobat una mica embolicat amb les inscripcions, així que quan m'ha pogut posar al dia, he pujat al garage a canviar-me i ha agafar la moto, una preciosa BULTACO 370 Després d'enllestir alguns problemes d'última hora hem sortit a entrenar i han arribat les primeres sensacions: Primera: sis mesos sense anar en moto es noten molt als braços, sobre tot al dret amb aquestes motos amb frens de tambor i m'he trobat que de vegades se'm feia difícil frenar... Segona: El circuit, molt maco per traçat i pel marc incomparable, dels que m'agraden, molt de traçar i sense gaires dificultats. Després de l'entrenament he anat amb en Víctor a veure els entrenos de les altres categories. Hi era en Mark Eastwood amb una CR250 i com sempre, espectacular...des de lluny ja el senties arribar amb el gas clavat fins aquest salt en que volava més que ningú. També m'he fixat en la Nélia, la filla d'en Guillem, que ha millorat moltíssim. Crec que ja no l'agafaria, segur que està més forta que jo. Ara es nota que és ella qui porta la moto, això sí, encara li pot el cap i és el següent pas a millorar per continuar evolucionant. Quan ens ha tocat sortir, m'he preparat a la sortida després de molts problemes per arrencar la moto.Hem sortit per fileres de cada categoria i, quan m'ha tocat, m'ha anat força bé tot i no tenir gaires esperances de fer un bon paper, però crec que he aguantat entre els 8 primers fins el final. A mitja cursa m'ha avançat un pilot que he tornat a agafar quan quedaven dues voltes però ja no he tingut forces per passar-lo.Després d'aquesta màniga, he trobat adient marxar cap a casa i ho he fet amb un molt bon gust de boca per veure que en Guillem ha fet una gran feina, que el seu projecte comença a agafar forma i que, encara que menys del que es mereix, crec que la gent ha respòs. Per ser la primera cursa que organitza a casa seva amb el seu nou circuit, crec que estat molt bé. En quant a la meva cursa, millor del que m'esperava, he perdut molt però també he guanyat moltíssima ressistència; excepte els braços, no m'he cansat res de res. Espero pujar a Sant Hilari abans de que acabi aquest any a fer-li una visita amb tranquil·litat i acabar de veure tot el projecte de l'àrea sobre el terreny i, si pot ser, m'agradaria poder compartir un entreno amb la Nélia.
Avui he vist la muntanya des d'un altre punt de vista. Després d'anul·lar la sortida en BTT amb la Sofia i per casualitat, m'he trobat quan venia del super a en Josep. Ja feia temps que comentavem de sortir amb el seu 4x4 a fer un tomb i a ensenyar-li alguns camins. Total, que després de xerrar una estona he pujat a casa a deixar la compra i cap a la muntanya amb el seu JEEP WRANGLER 4L benzina de 200 cv. Hem anat cap a Taialà on hem pujat i baixat un tram de línia elèctrica que amb el fang estava una mica més complicat però amb aquesta màquina, com es pot veure al vídeo, cap problema.
Després hem anat cap a Sant Gregori on hem volia ensenyar una banyera una mica més complicada, i la veritat és que si ho ha sigut, ja que ni l'un ni l'altre l'hem aconseguit pujar. Li falta posar l'autoblocant per que el cotxe no perdi tracció quan una roda queda sense tocar terra.
Quan ja tornavem cap a casa portant jo el cotxe, li he ensenyat una pista que ell no coneixia i amb un xargai important que hi havia a l'esquerra, ens hem quedat enganxats per sota i hem hagut de trucar a la dona que ens vingués a buscar per agafar un altre cotxe i estirar-lo. El que era una estoneta s'ha convertit en tot un matí d'aventura... Ha estat divertit i ho hem de tornar a repetir amb més temps.
Des de que vaig llegir al bloc d'en Uep sa velo! la seva crónica i vaig veure les fotos que tenia ganes de fer aquesta ruta i com no en Txema també s'apuntava. Ens hem trobat a les 10:30 a Sant Aniol amb un dia magnífic amb l'objectiu de la Serra de Finestres al fons. Només començar i en fred, m'ha costat una mica assimilar la pujada que hem fet i m'he trobat carregat dels 61 kms. d'ahir així que mentres el cap demanava el plat mitjà, les cames i la bici em deien que NOOOO!!!! Les cames per què era massa i la bici per què no hi havia forma de posar-lo a la primera, així que he fet cas per democràcia i he anat tirant amb el "molinillo". En Txema, entre que està fort com un roure i que ja venia calent des d'Amer, m'anava esperant. El primer troç està bé i comences a endinsar-te en un paratge que et fa pensar en lo a prop que ens trobem de Girona (25 minuts en cotxe) i lo salvatge que es mostra amb paissatges solitaris que a la tardor tenen un encant especial. A mida que anavem pujant cap a la Serra de Finestres, el paissatge anava guanyant en autenticitat i quan hem arribat al punt on es veia Santa Pau...ha estat molt maco, encara que tocava seguir pujant i pujant fins que hem anat a buscar una pista molt ràpida que baixava cap a la zona del volcà Santa Margarida, plena de salts i amb la típica sorra volcànica de color negre on he fet aquest vídeo:
Una vegada ja erem a la vall hem anat direcció Santa Pau on teniem a la vista el punt des d'on havíem baixat fins que hem arribat al pobleper pistes i corriols i hem fet una visita al centre històric. Després començava la part més difícil. Primer hem anat pujant en direcció a Finestres per pistes a vegades emporlanades fins que hem arribat a un punt on la pista anavan zigzagejant per superar un bon desnivell fins que ens hem endinsat en una zona de corriols plens de fullaraca i pedres amagades que ens han fet molt difícil en anar sobre la bici fins que a arribat un moment on ja era impossible i ens ha tocat carregar-la una bona estona. En un moment de descans he aprofitat per fer aquesta típica foto de tardor i el que sentiem en aquell moment... la podriem titular com "La tardor s'em menja"Un dels últims trams de pujada és aquesta escala de rocs que ja ens deixava veure que estàvem arribant al cim... quin patir... però clar, després arribes aquí dalt i tens aquestes vistes sobre Sant Aniol i veus aquest corriol que presenta unes grans espectatives de diversió que se t'oblida tot Des d'aquí tot ha estat diversió fins el final. Un corriol molt divertit i llarg amb trams molt tècnics que recomenaven baixar de la bici i d'altres que anaves enllaçant i gaudint fins que hem arribat a la pista de Mieres que hem fet una estoneta per tornar a agafar un interminable corriol de les característiques de l'anterior que ens ha portat fins a Sant Aniol. Ha estat una excursió que ha cobert sobradament les expectatives i que en aquesta época ha fet més maca i més complicada, però ha valgut molt la pena. Us deixo més fotos, l'enllaç per les d'en Txema i el track.
Avuí he sortit jo solet a rodar una mica. Després de l'aventura (Girona-Badalona) i la feina, he estat uns dies sense sortir amb la bici a excepció d'una sortideta amb la Sofía i la Isa que va estar molt bé, però van ser pocs kms. En principi aquesta setmana tenia previst allargar els kms del meu recorregut rodador fins a La Bisbal i d'allà pujar a Puig d'Arques i tornar pel carrilet des de Llagostera, però com he quedat amb en Txema demà per fer una "volteta" per la Serra de Finestres, he preferit retallar una mica i guardar forces. Així que he sortit una mica tard per diversos problemes mecànics i he anat travessant Girona fins a La Creueta per pujar cap a Els Àngels per la carretera on he arribat 1 hora i 10 mintus després de sortir a un ritme contingut per no passar de les 160 pulsacions. Adalt he parat per possar aire a la roda posterior i cap a Madremanya, d'allà a Monells i Sant Sadurní de l'Heura i cap a Santa Pellaia on m'he aturat a fer una foto i tornar a posar aire. Des d'aquí tot baixada fins a Cassà i carrilet cap a Girona. M'han sortit 61 kms que he fet en 3 hores 30 minuts a un ritme tranquil·let i sense forçar les cames.
Avuí ha sigut el dia. Tot a començat a les 07:45, quan una vegada preparat he baixat al carrer on ja m'esperava en Txema qüasi a punt, tots dos amb aquesta cara de son.Hem sortit cap al carrilet per anar fins a Salt, allà hem passat pel poligon i cap els camins que ens portarien a Aiguaviva. Fins allà tot bé encara que hem trobat unes màquines arreclant el camí i estava una mica tou fent més pessat el pedalar. Després hem agafat els corriols que ens havien de portar a la carretera d'Estanyol, des d'allà a la de Mas Llunés i cap a Sant Dalmai per uns camins que conec de fa temps i que són molt macos. Allà he grabat aquest védeo a en Txema quan passavem per l'Onyar... m'agrada molt aquest tram.
Després hem anat cap a Vilobí i d'allà cap a Vallcanera per una pista que és força entretinguda. Després hem agafat la carretera fins una pista paral.lela a les obres del TAV que ens ha portat a Riudarenes. Fins allà hem anat tota l'estona a molt bon ritme i encara que ha estat més lent que quan vaig provar aquest recorregut, ha sigut prou per arribar allà en 1:30 h. Teniem prevista fer la primera aturada allà, però encara feia una mica de fred i hem continuat fins a Can Fornaca on si que ens hem aturat per fer una barreta i veure una mica.Després hem baixat per la carretera per deseguida agafar tot un seguit de pistes que em tenien una mica preocupat ja que havia fet el track mitjançant ortofotos i topografia i al final ha sortit prou bé. Tot l'inici ha sigut un descens progressiu, ràpid i divertit i després pistes en fals pla que ens han portat fins la última baixada i a una carretera que de seguida hem deixat per tornar a pujar per unes pistes fins a la carretereta que va a Sant Feliu de Buixalleu. Allà hem anat alternant pista i carretera fins arribar a Hostalric. Després hem fet uns corriols prop de la variant de la població fins arribar a la carretera que va a l'autopista i allà hem agafat la pista que va paral·lela fins a Sant Celoni. Possiblement, aquest tram ha sigut el més aburrit, ja que entre que la pista no té cap encant, que són 15 km i que hi fan obres, se'ns ha fet una mica pessat. Lo millor d'aquest tram, tenir el Turó de l'Home a la vista.Quan hem arribat a Sant Celoni a l'hora prevista hem fet un mega entrepà energètic, una cola i a continuar.Des d'aquí se'ns presentava una de les majors dificultats: pujar fins al Santuari del Corredor, que saviem que seria dur i més després del munt de quilòmetres a les cames, així que amb calma hem anat pujant, jo a un ritme inferior al d'en Txema fins que a poc del Santuari... merda!!! les piles del GPS baixes!!! Tenia l'esperança de que duressin una mica, però res, al cap de 20 minutets s'ha parat... merda, merda, merda!!! mira que el dijous vaig tenir unes a les mans i vaig pensar que no calia portar recanvi, que segur que aguantaven ... Donçs res, a continuar pujant i a esperar que al restaurant del Santuari tinguessin piles com així ha estat. Aquell senyor tant amable, ens ha venut unes piles que no tenen preu, per la resta MASTERCARD ... Això volia dues coses: 1ª no haviem de deixar l'aventura en fiasco al primer intent ja que sense el track era impossible arribar amb garanties i 2on que tot estava de cara per aconseguir-ho. Tots dos vam pensar el mateix i, no ho vam dir en cap moment però, fins el moment, cap punxada, avaria, pàjara ...Després de la foto hem agafat la pista/carretera que baixa i baixa fins a la carretera de Llinars. Després hem anat carenant per sobre de la Serra de Marina a la vegada que anavem reseguint en GR-92 per pistes amples que anavem fent sense més história. En un punt ens hem desviat a la dreta per un corriol de pujada amb passos tècnics i un tram de trialera que hem hagut de fer a peu. Aquest tall ha estat dels més macos fins el moment que haviem fet seguint el track del BTT BADALONA. Hem continuat amb el puja i baixa Serra de Marina i hem arribat a la zona de Vallromanes. Des d'allà ens hem trobat que no podriem gaudir de les vistes habituals sobre Maresme i Barcelonés a causa d'una neblina empipadora. Una vegada passat el coll de Font de Sera ha vingut un altre dels punts complicats. Amb més de 100 km a les cames tocava pujar cap els Nou Pins entre Alella i Tiana. El primer tram s'ha fet impossible. Hi ha un parell de rampes molt fortes. Després a la urbanització, anar fent fins arribar a la pista que puja on les forces ja estaven al límit. Hem fet aquest tram a un ritme força lent i molt cansats. Quan hem arribat als Nou Pins hem fet una paradeta on he tingut un avís de rampa a la cama dreta en baixar de la bici. He acabat la beguda i el GEL que portava per una emergència ja que aquesta ho era. A poc més de 5 km no hem podia permetre començar amb rampes. Hem descansat una mica i cap a baix fins a la Conreria. Allà hem agafat uns corriols molt macos que anaven fins a la pista del dipòsit. Aquest tram ens ha agradat molt i en sentit contrari segur que és molt divertit. Abans d'arribar al dipòsit hem fet una foto a l'Hospital de Can Ruti i Badalona però es seguia sense veure gaire.A partir d'allà tot baixada fins a la Vallessana creuant-nos amb força bikers que pujaven i on hem gaudit d'un corriol paral·lel a la pista molt divertit. Hem travessat la carretera i cap a baix per un tram que algú té preparat per baixar amb la bici de descens tot ple de salts, peralts i revolts. A les 17:00 h. hem arribat a casa dels meus pares plens de satisfacció on teniem preparat un bon berenar recuperador.Després el meu pare ens ha portat a Montcada i Reixac on hem agafat el tren fins a Granollers i d'allà un altre fins a Girona on hem arribat a les 21:00 h.Per acabar una foto del GPS amb part de les dades de l'aventura ja que no sé per quin motiu no ha grabat el recorregut fet. Intentaré recuperar-lo per penjar-lo. En resum ha sigut una gratificant experiència segurament única, una prova a nosaltres mateixos i un repte personal assolit. Vull agraïr a en Txema la seva companyia i tot i els dubtes que ha tingut des del primer moment quan li vaig demanar si s'apuntava, no ha fallat i ha gaudit com jo d'aquesta aventura. GRÀCIES TXEMA. Al blog d'en Txema trobareu la seva crónica, més fotos i el perfil de l'aventura.
Després d'hores de COMPEGPS, plànols, sortides d'exploració, etc. he decidit afrontar el repte d'unir la meva acutal ciutat amb la meva antiga residència aquest divendres 13 de novembre. Quan vaig adquirir la meva primera BTT allà pel 2003, (TREK 4500) vaig plantejar-e diferents reptes a assolir amb ella: pujar als cims mítics dels voltants de Girona (Rocacorba, Sant Grau, Sant Miquel i Els Àngels, tots fets diverses vegades), participar dignament a la TRAMUNBIKE (objectiu complert a la 10ena edició que de moment diuen que ha estat la més dura pel fang) i el de més magnitut, unir Girona (on visc des del 1998), amb Badalona (on he viscut fins llavors) per camins de muntanya. La fita sembla important, ja que crec que em sortiran uns 120 km, però per això disposo de tot el dia i de la companyia d'en Txema que s'apunta a tot. Després d'una última setmana molt activa, ciclísticament parlant, i de veure que el temps acompanyarà, crec que és el millor moment per provar-ho. Sempre ens quedarà agafar el tren si la cosa es complica, però tinc fé en nosaltres i anirà molt bé i serà una d'aquelles sortides per recordar i qui sap si es convertirà en una fixa anual...De totes maneres, tot això ja s'anirà veient en aquest blog. Si algú es vol apuntar a fer-lo ja sigui sencer o part, no hi ha cap problema. Només us heu de posar en contacte amb mi. Us deixó el track dividit en 4 trams.
Avui per fi he pogut baixar a Cerdanyola per sortir amb el meu oncle i la seva colla. A sobre tindria l'oportunitat de provar la seva nova i preciosa BLUR XC CARBON... la morena com diu ell... Després de forces anys amb això del BTT, el meu oncle ja tenia una bona colla i normalment s'ajuntaven entre 10 i 15 bikers per sortir els dissabtes i diumenges, però després de diversos malentesos la cosa va quedar dividida i avuí hem sortit un grup de 5, tots amb nivells molts semblants. Amb 2 d'ells ja havia coincidit una vegada que van pujar a Girona, l'Eduardo, un gran baixador, i en Pedro, un gran pujador. La sortida ha començat agafant alçada per Collserola des de Cerdanyola per arribar a la banda barcelonina, amb unes grans vistes sobre tota la ciutat. A sobre el cel era ben net i hem pogut gaudir d'uns grans paissatges cap a cada vessant Hem anat carenant per sobre de Collserola per pistes fins un corriol de baixada molt maco, on hem vist que l'Eduardo havia punxat i hem hagut de parar. He aprofitat per fer-li una foto al meu oncle amb el seu impressionant park cicilístic i la seva GOPRO al casc. Segur que han sortit uns vídeos xulos... ja els veure... Després hem continuat baixant cap a Vallvidrera on he descobert aquestes dues curiositats. Un lloguer de BTT's per fer excursions per Collserola i una petita pressa a VallvidreraDesprés hem anat pujant i baixant pistes i algun tram de carretera fins arribar a un mirador amb restaurant on hi havia un munt de gent, endureros, gent amb motos custom, ciclistes de carretera, descenders, quads... M'ha impressionat el que m'ha explicat el meu oncle, a Collserola surten entre 40.000 i 50.000 ciclistes cada cap de setmana !!! Allà hem fet una bon esmorzar de forquilla i ganibet i després d'una hora de paradeta hem continuat l'excursió baixant cap a la banda de Sant Cugat. En un punt que anavem pujant de nou per una urbanització he fet aquesta foto amb la torre de Collserola al fons.Hem agafat un tram de carretera i després una pista ràpida de baixada fins un punt on hem agafat un corriol preciós. L'Eduardo ens ha explicat que és un lloc protegit per la seva riquesa de flora i fauna autòctona de Collserola i la veritat és que ha sigut molt maco. He aprofitat per fer una foto passant un dels pins caiguts pel vent que hem trobati grabar aquest vídeo
Més endavant, ja a tocar de San Cugat hem arribat a aquest punt on hi havia aquest enorme pí que té aquest apuntalament perqué un il·luminat se li va ocòrrer d'intentar tallar-lo amb un xerrac... hi ha gent per tot. Hem continuat la sortida fent alguns trams de baixada per corriols molt macos i pistes de pujada fins arribar a l'àrea de Can Coll, on ja havia estat a la pedalada del CEGUB. Des d'allà hem fet alguns trams de corriol i pistes fins arribar a Cerdanyola. Estic esperant que l'Eduardo m'envïi el track per mail per penjar-lo. En resum ha sigut un bon dia de BTT per una zona amb moltes possibilitats de fer-se el recorregut a la mida de cadascú, amb una bona gent i la sort de poder portar una de les últimes i més admirades novetats del panorama BTTero, que no cal descriure ja que amb les fotos ja n'hi ha prou per fer-se una idea... una magnífica i lleugera SANTACRUZ XC CARBON.
A l'últim viatge a Murcia vam agafar la BTT que el meu sogre guardava al pis d'adalt i que fa servir 2-3 vegades a l'any. A ell li va més sortir amb "la flaca", una ORBEA ORCA que amb la recent modificació (rodes de carbono perfil alt de MAVIC) li ha quedat espectacular. La bici en qüestió és una FUJI OUTLANDER, que pessa una mica però està molt bé. Donçs després de varis intents, per fí ahir vam aconseguir sortir a que la provés. Evidentment ha de començar a agafar forma fent molt carrilet, però per mostrar-li de que va això del BTT vaig pensar de fer la ruta del Celrè en sentit invers a l'habitual, ja que no presenta grans dificultats ni desnivells i és gaudeix força del paissatge. La vam iniciar pel carril bici fins a Quart per així prendre contacte amb la bici. Una vegada a Quart vam començar a pujar on la cosa ha començat a possar-se dificil però la Sofia a pujat sense més problemes. Després vam anar baixant per travessar el Celrè a les gorgues on vam fer la ja tradicional foto i després vam agafar els corriols per anar cap a la zona on es travessa el llit del riu en diverses ocasions. Allà la Sofia va començar a patir el que supossen els seients d'aquestes bicicletes i la manca d'activitat esportiva dels últims mesos així que vam anar xino-xano a buscar la carretera d'Els Àngels per la que vam baixar fins a la Creueta i tornada pel carrilet cap a casa. En principi tot a anat bé encara que la Sofia ha quedat una mica emprenyada per la llargària de la ruta. Espero que segueixi amb la motivació incial i poder gaudir amb ella grans moments de BTT.
Avuí he fet la primera part del que ha de servir per complir l'objectiu Girona-Badalona en BTT. He sortit cap a les 10 després de solucionar algun problema a la bici. He començat pel carril bici fins a Salt, allà he anat a buscar els camins que porten cap a Aiguaviva, des d'allà cap a Estanyol, Sant Dalmai, on m'he trobat algunes dificultats com es pot apreciar a la foto i on he pogut gaudir del bonic paissatge que suposa aquest tram de l'Onyar a la tardor. He aprofitat per fer aquest video però no s'aprecia bé.
Després he anat a cap a Vilobí i a partir d'aquí començava l'exploració. Mirant alguns plànols i al WIKILOC hem vaig fer una idea per on havia de passar, però no sabia el que em trobaria i la veritat és que m'ha sorprés agradablement. He fet alguns trams força divertits i en resum la ruta no presenta uns desnivells que exigeixin massa, pel que no suposarà un desgast siginificatiu de cara al que m'espera quan estigui completada la ruta. He estat dubtant fins el final, però de cara a millorar la forma he decidit tornar en bici però la major part per carretera, així que he anat cap a Vallcanera, Les Comes, Vilobí i després fins a Aiguaviva per la GI-533 on he agafat uns corriols que vam fer en una prova de la Copa Gironina de Salt i d'altres pistes fins a Vilablareix, rentada de bici a Mas Xirgu i cap a casa. M'han sortit qüasi 62 km que he fet tota l'estona a bon ritme... sí, el bon ritme que no vaig trobar el diumenge a Castell d'Aro...
Avuí he anat a fer la prova de la copa Gironina a Castell d'Aro, la primera que puc fer aquest any. He tingut dubtes fins el últim moment si anar-hi, ja que físicament no em trobava al 100% per culpa d'un refredat. Una vegada a Castell d'Aro m'he adonat de que m'havia equivocat canviant la cadena abans de la cursa. Em saltava el canvi i pràcticament no he pogut posar el plat mitjà, així que la cosa començava malament, però bé, ja que hi era... Abans de la sortida he saludat a en Nava amb el que havia intercanviat alguna opinió al seu bolg. El recorregut ha començat per la carretera i després hem trencat a l'esquerra per anar cap a la zona de Sant Feliu de Gíxols. Després d'una estoneta de pujada, on he vist com aniria el dia i que m'ha fet plantejar-me seriosament la retirada, hem fet un bon grapat de corriols amunt i avall amb zones de pedres i arrels sense moltes dificultats però que exigien concentració. Aquesta zona m'ha agradat molt tot i no poder gaudir-la a un bon ritme i on he patit les conseqüències d'anar tant malament havent de deixar passar un munt de corredors. Una vegada superada aquesta zona hem passat per sota de l'autovia un altre vegada i hem enfilat cap a el Golf del Masnou. Aquesta pujada se m'ha fet interminable... tota l'estona amb "el molinillo" i sense acabar d'agafar un ritme constant. Ja arribats a dalt hem fet una pista que planeja i que ja coneixia on, després de que em continuessin passant corredors, he decidit posar el plat gran i possar-me dret i he recuperat una mica l'orgull fins arribar a l'avituallament. Allà he decidit que per avuí ja tenia prou de patir i he fet la volta curta, així que després de menjar una mica de taronja i veure passar a en Xavi Ferrer i alguns dels de davant, he tirat avall pel corriol del AX estinvat. Aquest també el coneixia i l'he anat fent al que pensava que era un bon ritme fins que m'ha passat un dels de davant... com baixava... escombrant de costat a costat i molt ràpid. Després he deixat passat un altre ja gairabé a baix i he intentat seguir-li el ritme, cosa que he aconseguit mentres planejavem fins que ha començat de nou la pujada. No m'ho esperava, però encara quedava força tros i quin tros... Hem fet una baixada pel mig del bosc, oberta per l'ocasió, que era d'aquelles de fer una mortal endavant facilment si t'animaves una mica, així que he sigut prudent hi he fet part a peu. Després tocava tornar a pujar i aquesta vegada arrossegant ferro amunt amunt per una zona pròpia de la tramunbike. Després d'això hem fet uns corriols pel mig del bosc i de baixada molt macos fins arribar a Castell d'Aro. En resum, la cursa m'ha anat força malament amb l'afegit d'haver de renunciar a fer la volta llarga (empassant-me l'orgull) tot i que el recorregut ha sigut molt maco. P.D. Mentres anava patint a les pujades, m'he enrecordat de la meva moto, sobre tot al principi...
Avuí teniem convocada sortida per anar a fer la ruta de Quart amb les noves variants. Com passa sempre, i més després d'haver plogut, ens hem trobat tres... en Conrad, en Santi, que era la seva primera sortida amb nosaltres, i jo. Hem anant fent a ritme tranquil·let fins arribar al camí de les dones. Allà m'he esperat darrera d'en Santi i tots 3 hem anant pujant al seu ritme. Feia 2 mesos que no sortia i a part d'això ara té que convèncer a les seves cames de que ja no toca aixecar 377,5 kg (millor marca personal) un momentet de res i que s'han d'estar pedalant durant hores... De moment no hi ha manera i quant porta una estona, les cames li diuen que prou i se li puja tot... se li queden com pedres i ha de parar per estirar i tornar-ho tot a lloc. Poc a poc les anirà fent creure i no hi haurà qui el segueixi pujant. Llavors li lligarem una corda i ens pujarà a tots... Bromes a part, tenia ganas de que sortíssim junts, és un gran tio i segur que serà un bon company de rutes. Quant hem arribat gariabé a dalt, hem parat una estona per carregar piles i hem anat a buscar la carretera d'Els Àngels i hem anat a buscar el corriol que baixa a la ruta 11 de BTT. Allà hem agafat el trencant per pujar un altre vegada a la carretera on els hi he fet aquestes fotos i després hem tornat a agafar el corriol de la ruta 11 fins al punt de partida. Hem fet la trialera de baixada on he fet aquest vídeo A partir d'aquí, en Santi ja anva una mica barallat amb les seves cames i hem decidit començar a tornar. En Conrad i jo hem anat a pujar un tram que no coneixia i en Santi a anat pujant per la carretera fins al camí de les dones i ja hem baixat fins a Girona. Hem quedat per tornar-hi dilluns a veure si sóm uns quants.
Avuí en Txema i Jo hem anat a Barcelona a participar a la sisena pedalada que organitza el CEGUB per Collserola. El dia ha començat bastant "xungo", amb pluja ja a les 07:30 quan sortia de Girona i que ens ha acompanyat fins a l'arribada a Velòdrom d'Horta i com és habitual a Barcelona i rodalies, cua des del peatge de la Roca gairabé fins arribar. No sé com poden... no ho suportaria... i jo que m'emprenyo quan trigo 15 minuts en travessar Girona... Ja a prop d'Horta, hem tingut el dubte si es faria o no ja que no deixava de ploure i es feia una mica complicat, però finalment s'ha decidit fer la marxa animats pel Roberto Heras que deia que si no baixavem de 8 graus no hi havia problema... que li vols explicar a un tio com ell amb el curriculum que porta a les cames... Prop de les 10:30 érem a la sortida amb en Jordi, que venia des de casa seva a BCN, i ens hem col·locat ben endavant veient molt a prop als cracks, Heras, Israel Nuñez, i d'altres destacats ciclistes i hem sortit acompanyats per la pluja carretera amunt vorejant la Llar Mundet fins agafar una pista que pujava zig-zagejant fins a dalt de tot. En principi m'he trobat bé tot i fer molt que no entrenava dignament, però cap al final de la pujada, entre el fang i les forces, he hagut de posar el molinillo i anar fent. En Txema ha tirat amb els de davant a veure quant els aguantava i en Jordi a anat quedant-se una mica. Després de la pujada arribava la baixada i el primer tram ha estat un corriol molt maco i amb alguns passos tècnics però sense moltes dificultats. A partir d'allà el recorregut anava, la major part, per pistes de més o menys amplada on a les baixades, i ja sense olleres, és feia una mica complicat ja que m'entrava fang als ulls i havia d'afluixar per veure per on anava. Al km 16 hi havia l'avituallament de Can Coll on he menjat uns troços de taronja, un petit de xocolata i a tornar-hi. A partir d'aquest moment s'anaven succeint les pistes de pujada i baixada sense gaire desnivell fins que ha tocat remontar per una pista ample que passava per una urbanització. Allà hem estat una bona estona pujant i he deixat endarrera un company de viatge amb el que he fet una bona part del recorregut des de l'avituallament. En arribar a dalt tocava baixar. Primer suaument per una pista que anava per sobre de la carena amb molt bones vistes sobre Barcelona, encara que no aquest dia, i després pel mateix camí zig-zagejant que hem fet a primera hora al costat de la Llar Mundet. Allà, ja m'havia fixat a la pujada, hi havia dreceres entre mig i he anat buscant fins que he trobat un parell que m'han anat bé encara que en una he hagut d'apretar les dents perquè el final era una mica complicat però he passat sense caure. Després asfalt fins a l'arribada amb aquesta cara dutxa a les instal·lacions del velòdrom, entrepà i exhibició a càrrec de Dani Comas (campió del mon de bike trial). Abans del sorteig ens hem fet una foto amb en Roberto Heras que se li feia un homenatge per la seva carrera, i després hem estat atents per si la sort ens feia carregar una de les 4 bicis, cascos, pulsómetres polar, pneumàtics o motxilles que sortejaven. En Jordi ha tingut sort i s'ha endut una motxilla amb la falta que li fa una bici ... Després parlant amb en Txema m'ha dit que ha aguantat amb els de davant fins a l'avituallament de Can Coll... s'està possant molt fort. L'any vinent estarà amb els de davant a les curses de la província... Perfil de la pedalada:
i he començat a tenir clar, que les primeres intencions són les bones, per això hauria d'haver agafat el llum forntal quan ho he pensat a casa, però no ho he fet i quan he arribat a Estanyol ja era ben fosc. He agafat la carretera fins a Bescanó a un ritme molt suau... ja estava ben trinxat i he tingut alguns avisos de rampes. Per la carretera es divisa aquesta vista de Girona que valia la pena parar-se per immortalitzar, encara que potser no s'aprecia del tot
Quan he arribat a Bescanó he agafat el carril bici i he tirat fins a casa a les fosques amb la poca llum que m'oferia la lluna plena. He fet un altre foto
i en arribar a Fontajau m'he trobat amb la gent que corria la Sant Silvestre Gironina... el pavelló a petar de gent i el parking ple de cotxes. Per acabar l'any, a estat una bona sortida, amb 58 kms. i la nova experiència d'anar de nit, encara que segur que amb llum es gaudeix més... Fins a l'any vinent o fins demà...
