Collfred

Feia temps que havia sentit parlar del Collfred, una sortida molt maca passant per Vidrà i pujant el coll per darrere que les rampes, tot i ser molt fortes, són més portables, així que vaig començar a mirar tracks, mapes i ortofotos fins que vaig trobar el que m'interessava.

El passat dimarts posàvem fil a l'agulla i 2/4 de 10, sortíem en Xevi M., en Manel, en German i Jo cap a Les Preses per començar la ruta des d'allà. 

Per començar, faria la ruta amb una bici prestada del Decathlon,una BTWIN ULTRA de carbono, equipada amb Ultegra 2x11 i Ksyrium S. Vaig fer un parell d'ajustos després de provar-la el dilluns i l'endemà la gaudiria per aquelles muntanyes. En principi, tot i tenir un compact, el 25 al darrere em semblava just per les rampes que m'esperaven, però després es va mostrar suficient.

La BTWIN ULTRA, una gran bici i la meva primera experència amb el carboni

En arribar a Les Presses, vam buscar un lloc per deixar el cotxe i de seguida arrencàvem cap a La Pinya amb una mica de vent que per sort bufava a favor i una temperatura fresca, el que ens va fer abrigar-nos una mica. La primera part va transcórrer per carreteres planeres amb molt poca circulació. Havíem d'anar a buscar la N-260 cap a Ripoll, i ens va tocar fer unes fortes rampes per agafar-la una mica més endavant d'Olot. Per aquesta carretera, desnivell continu, bon asfalt i poca circulació, encara que els que passaven ho feien ràpid.

A punt de sortir

Una vegada superat el Coll Coubet, descens ràpid i còmode fins a trobar el trencant de Llaés, on agafaríem una pista encimentada de baixada que ens escalfaria els braços de valent. Després anava fent puja baixa i va ser més portable. En alguns moments les rampes eren fortes, però curtes pel que es podien anar superant sense molt de patiment. Ja a Sta. Maria de Besora, tornàvem a l'asfalt per arribar a Vidrà. Una carretera ampla, ben asfaltada i un traçat molt maco que vaig gaudir molt a una zona de baixada. La primera parada una mica més llarga va ser en arribar al poble per reomplir bidons i menjar.

A partir d'aquest punt començava l'espectacle, amb una carretera estreta entre mig de bosc, poca circulació, moltes vaques pasturant i alguna rampa important. El desnivell augmentava de forma proporcional a la distància que em separava dels meus companys. A mida que anàvem agafant alçada, s'anava obrint el bosc deixant-nos unes vistes espectaculars de Vidrà i part de la comarca d'Osona.

En algun punt, les vaques campen al seu aire i t'han de deixar pas, pel que s'ha de pedalar amb prudència i molt d'esforç a la vegada per superar els forts desnivells. Tot i el tamany i que de tant en tant em miraven una mica amenaçadores, vaig anar fent sense més problema i gaudint de tenir-les tan a prop.
Teníem la referència de què era un port molt dur, i tots vam comentar al final, que se'ns havia fet curt. Que havíem estat esperant el tram més dur de rampes amb molt pendent i no arribaven, i el que té aquest port per aquest vessant, és que te les va administrant i es van superant d'una en una amb posteriors descansos que, en altres condicions, no serien tals, però després de desnivells superiors al 15%, qualsevol tram que no superi el 10% et sembla un descans. Així que, en un moment donat, va arribar un tram més planer, amb algún petit ascens fins arribar a un punt on marcava el camí cap al Collfred per una pista forestal i amb les vistes del Puigsacalm al fons.

Quan els trams de baixada es van convertir en la tònica, vaig trobar-me aturat a en German en un lloc privilegiat amb vistes espectaculars, vam coincidir en el mateix, se'ns havia fet curt, tot i que encara quedava la baixada que sabia que també tenia el seu què.



A mesura que anàvem avançant, ens trobàvem amb unes paelles amb un desnivell molt fort que han de fer aquest vessant, molt molt dura de superar. L'asfalt tampoc està en les millors condicions, amb alguns forats importants, però de mica en mica anàvem perdent alçada i guanyant temperatura fins a arribar a Joanetes, on ja agafàvem la carretera cap a Les Preses per arribar als cotxes i finalitzar la sortida amb una gran satisfacció per la superació d'un port mític i els paisatges que vam poder gaudir.