Avuí he anat amb en Ferran a Rocacorba. Era la primera vegada que pujaba fins el cim del Puigsou. Un altre vegada que vam pujar es va quedar al plà de les antenes i avuí, amb molt patiment, hem arribat junts a dalt. Les últimes plujes han fet sortir moltes pedres i estava més dur del que ja suposen els 23 km aproximats que hi ha des de Girona.Una vegada a dalt, hem fet la foto obligatòria i després de l'avituallament hem anat cap al santuari per agafar el corriol d'apeu per baixar a Canet.En Ferran, que tampoc havia baixat mai pel corriol, l'ha trovat una mica extrem. El principi ho és una mica, però després crec que ho ha gaudit, encara que ja anava bastant tocat.També l'he fet aquest video:
Avui era la primera vegada que sortia per Girona amb la BLUR LT, de fet, volia estrenar-la pujant a Rocacorba, però com marxava a Mazarrón... La qüestió és que avui, baixant pel corriol, he sentit allò que pretenia quan vaig fer el canvi: més seguretat a l'hora de baixar i poder afrontar passos que abans no m'acabava de decidir. He disfrutat molt. En un pas al que m'he sorprés afrontant-lo sense rumiar-m'ho dos vegades en Ferran m'ha grabat aquest video quan l'he tornat a fer:
Ja per acabar, una curiositat que ens trobem pel camí. A l'últim tram més planer, hi ha aquest arbust amb el tronc recargolat:Ha sigut una bona sortida, un repte superat per en Ferran que ja a aconseguit els tres pics dels voltants de Girona (Sant Miquel, Sant Grau i Rocacorba) i 41,5 km en 3 hores i 28 minuts
dimarts, 31 d’agost del 2010
dilluns, 23 d’agost del 2010
Sortides a Mazarrón
Aquesta última setmana l'hem passat a Mazarrón (Murcia) amb la familia i m'ha servit per estrenar la nova bicicleta i per repetir una ruta que vaig descobrir l'any passat i que m'encanta. El dimarts hem vaig aixecar a les 06:20 i a punt de sortir per la porta hem vaig adonar de que plovia... i fort... gran matinada per res. Va estar tot el matí plovent amb ganes que van provocar petites inundacions allà i grans riuades a pobles propers com Àguilas.
El dimecres, ja amb el meu cunyat vam decidir atacar el cim de La Picadera, on hi ha un mirador excelent sobre tota l'abadia de Mazarrón. Per ell era un repte, no té gaire temps per sortir i tot just fa un any que pedala, així que amb un ritme suau vam anar fent tota l'abadia vorejant el mar fins arribar a La Azohia, on vam remontar la rambla fins a la carretera de Campillo de Adentro que en va portar fins a les antenes. Allà vam poder gaudir de les incoparables vistes i vam immortalitzar aquest gran moment
La baixada, res d'especial fins arribar al plà, on es fa molt agradable pedalar vora el mar, a estones per un passeig i a estones per la mateixa platja, encara que en algún moment es faci complicat com es pot veure en aquest vídeo.
A la zona de Isla Plana, vam passar per una mena de camí de ronda amb esglaons i murs de pedra que també va tenir el seu encant, tot i no tenir sortida.
El divendres ben d'hora, encetavem la gran sortida de la setmana: anada a Castillitos per la costa.
Aquesta ruta la vaig descobrir amb les indicacions d'un biker que hem vaig trobar a Cabo Tiñoso l'any passat i la veritat és que la vaig gaudir com poques rutes fins ara, així que l'agafava amb moltes ganes.
Vam començar amb l'inevitable recorregut per tota l'abadia fins a La Azohia, la Rambla i la carretera fins a gairabé la cruïlla de Castillitos, aquí s'agafa l'únic camí practicable que es veu a l'esquerra, que després d'una lleu ascensió ens mostrarà unes vistes impressionants de la costa fins a Cartagenai després ens baixa per una pista molt pedregosa fins al mar. Un dels trams està format per una ziga-zaga per salvar un desnivell important on vam fer aquests vídeos:
i on li vaig fer aquesta foto a en VíctorEl camí continua amb un lleuger desnivell on, a estones s'ha de baixar de la bici per fer algún pas complicat i, a estones s'ha de pedalar per pujar una mica. En aquests corriolen Víctor va patir una caiguda per davant per culpa d'una branca que li va bloquejar la roda i es va fer una mica de mal, pel que no vam poder fer el bany previst a la cala Salitrona, una preciosa cala de la que, per desgràcia, ningú se n'ocupa i està plena de deixalles de tot tipus que porta el mar.
A partir d'aquí tot és pujada fins a Castillitos, nom popular que se li dona a l'antiga base militar de Cabo Tiñoso, d'on veiem gran part del recorregut i es pot visitar les instal·lacions militars que són molt interessants.En quant a la bici, a part d'haver d'ajustar alguna coseta i d'una punxada, a anat perfecta. Hi ha una petita diferència de pes amb la BLUR XC, però els recorreguts de suspensió més llargs van molt bé. He notat que el FOX RP23 amb el sistema PROPEDAL és una passada i encara tinc que pul·lir els reglatges correctes. La forquilla, amb la possibilitat dels tres recorreguts, va molt bé. Pensava que no es faria servir gaire, però la veritat és que és molt pràctic. Estic content i a mida que vagi sortint, li aniré treient més rendiment.
Deixo una imatge en Google Earth del recorregut i AQUÍ us podeu descarregat el track.
El dimecres, ja amb el meu cunyat vam decidir atacar el cim de La Picadera, on hi ha un mirador excelent sobre tota l'abadia de Mazarrón. Per ell era un repte, no té gaire temps per sortir i tot just fa un any que pedala, així que amb un ritme suau vam anar fent tota l'abadia vorejant el mar fins arribar a La Azohia, on vam remontar la rambla fins a la carretera de Campillo de Adentro que en va portar fins a les antenes. Allà vam poder gaudir de les incoparables vistes i vam immortalitzar aquest gran moment
La baixada, res d'especial fins arribar al plà, on es fa molt agradable pedalar vora el mar, a estones per un passeig i a estones per la mateixa platja, encara que en algún moment es faci complicat com es pot veure en aquest vídeo.
A la zona de Isla Plana, vam passar per una mena de camí de ronda amb esglaons i murs de pedra que també va tenir el seu encant, tot i no tenir sortida.
El divendres ben d'hora, encetavem la gran sortida de la setmana: anada a Castillitos per la costa.
Aquesta ruta la vaig descobrir amb les indicacions d'un biker que hem vaig trobar a Cabo Tiñoso l'any passat i la veritat és que la vaig gaudir com poques rutes fins ara, així que l'agafava amb moltes ganes.
Vam començar amb l'inevitable recorregut per tota l'abadia fins a La Azohia, la Rambla i la carretera fins a gairabé la cruïlla de Castillitos, aquí s'agafa l'únic camí practicable que es veu a l'esquerra, que després d'una lleu ascensió ens mostrarà unes vistes impressionants de la costa fins a Cartagenai després ens baixa per una pista molt pedregosa fins al mar. Un dels trams està format per una ziga-zaga per salvar un desnivell important on vam fer aquests vídeos:
i on li vaig fer aquesta foto a en VíctorEl camí continua amb un lleuger desnivell on, a estones s'ha de baixar de la bici per fer algún pas complicat i, a estones s'ha de pedalar per pujar una mica. En aquests corriolen Víctor va patir una caiguda per davant per culpa d'una branca que li va bloquejar la roda i es va fer una mica de mal, pel que no vam poder fer el bany previst a la cala Salitrona, una preciosa cala de la que, per desgràcia, ningú se n'ocupa i està plena de deixalles de tot tipus que porta el mar.
A partir d'aquí tot és pujada fins a Castillitos, nom popular que se li dona a l'antiga base militar de Cabo Tiñoso, d'on veiem gran part del recorregut i es pot visitar les instal·lacions militars que són molt interessants.En quant a la bici, a part d'haver d'ajustar alguna coseta i d'una punxada, a anat perfecta. Hi ha una petita diferència de pes amb la BLUR XC, però els recorreguts de suspensió més llargs van molt bé. He notat que el FOX RP23 amb el sistema PROPEDAL és una passada i encara tinc que pul·lir els reglatges correctes. La forquilla, amb la possibilitat dels tres recorreguts, va molt bé. Pensava que no es faria servir gaire, però la veritat és que és molt pràctic. Estic content i a mida que vagi sortint, li aniré treient més rendiment.
Deixo una imatge en Google Earth del recorregut i AQUÍ us podeu descarregat el track.
dissabte, 14 d’agost del 2010
Lifting a la BLUR XC
Després de desmontar la meva SANTACRUZ BLUR XC per poder montar la nova BLUR LT, vaig decidir fer-li una mica de cirugia estética ara que esta tant de moda partint d'aixo, un cuadre en bon estat amb algunes pelades i picades a la pintura i les enganxines en força mal estat.Lo primer que tocava fer era desmontar-la el maxim possible.Després treure-li tota la pintura, feina que va ser bastant dura tot i fer servir un decapant, producte bastant tòxic i que ha requerit posar-lo diverses vegades per treure-ho tot.Veure el cuadre "pelat" m'ha permés adonar-me de dues coses:
Primer, la magnífica qualitat de les soldadures fetes per la gent de SANTACRUZ, que em fan valorar aquest cuadre com una autèntica obra d'art en metall, on s'han unit peces mecanitzades amb tubs d'una forma perfecta.
Segon, la extrema lleugeresa i la gran ressistència d'aquest cuadre d'alumini.
A continuació deixo un seguit de fotos en detall d'algunes de les seves parts.Ara tocava portar-lo al planxista que el pintaria. Després de donar-li la imprimació i preparar-lo li va donar les capes de pintura. Quan va estar, vaig anar a possar-li les enganxines comprades a BIKESDECALS que tenia preparades des de feia temps. Una vegada posades les enganxines només faltava possar-li una capa de vernís per protegir-ho tot i donar-li un acabat brillant amb aquest resultat final:La meva intenció era pintar-lo en negre però el nou propietari va triar aquesta combinació que, personalment, m'agrada molt. Ara li ajudaré a passar tots els seus components al cuadre i aviat tindrà bici nova.
Primer, la magnífica qualitat de les soldadures fetes per la gent de SANTACRUZ, que em fan valorar aquest cuadre com una autèntica obra d'art en metall, on s'han unit peces mecanitzades amb tubs d'una forma perfecta.
Segon, la extrema lleugeresa i la gran ressistència d'aquest cuadre d'alumini.
A continuació deixo un seguit de fotos en detall d'algunes de les seves parts.Ara tocava portar-lo al planxista que el pintaria. Després de donar-li la imprimació i preparar-lo li va donar les capes de pintura. Quan va estar, vaig anar a possar-li les enganxines comprades a BIKESDECALS que tenia preparades des de feia temps. Una vegada posades les enganxines només faltava possar-li una capa de vernís per protegir-ho tot i donar-li un acabat brillant amb aquest resultat final:La meva intenció era pintar-lo en negre però el nou propietari va triar aquesta combinació que, personalment, m'agrada molt. Ara li ajudaré a passar tots els seus components al cuadre i aviat tindrà bici nova.
divendres, 13 d’agost del 2010
Ja roda...
Després d'una última setmana d'estones de feina, avuí he pogut rodar una mica amb la nova bici. M'ha costat ajustar-ho tot, però el final ha sigut gratificant, encara que manquen posar a punt les suspensions. Vull explicar una mica tot el procés, així tindré un record de la creació i neixement de la nova criatura.
El primer pas va ser anar a buscar el quadre i suspensió que tenia encarregats i vaig afegir-li un manillar que tenien d'oferta i que necessitava per guanyar una mica d'amplada.Després de no trobar sol·lució per adaptar les meves CROSSMAX SL, vaig decidir comprar aquestes CROSSMAX STAra havia de desmontar la vella BLUR XC i començar a muntar la nova BLUR LT. Primer pas... montar la direccióVaig montar les rodes amb els meus discos, caset i neumàticsDesprés tocava montar la impressionant FOX TALASEl manillar i la tija amb el seientPedalier, cadena, canvi, desviador, fundes, cables i pedals nous que feia temps que guardavai després de col·locar frens, comptaquilòmetres, etc., aquest és el resultatEstic molt content amb ella i quan adapti les suspensions a les meves necessitats, penso que hem donarà moltes alegries i grans moments. Aquesta próxima setmana la provaré a Mazarrón, així que ja ho explicaré...
Próximament faré un altre entrada amb el procés de restauració de la BLUR XC, que penso que quedarà espectacular.
El primer pas va ser anar a buscar el quadre i suspensió que tenia encarregats i vaig afegir-li un manillar que tenien d'oferta i que necessitava per guanyar una mica d'amplada.Després de no trobar sol·lució per adaptar les meves CROSSMAX SL, vaig decidir comprar aquestes CROSSMAX STAra havia de desmontar la vella BLUR XC i començar a muntar la nova BLUR LT. Primer pas... montar la direccióVaig montar les rodes amb els meus discos, caset i neumàticsDesprés tocava montar la impressionant FOX TALASEl manillar i la tija amb el seientPedalier, cadena, canvi, desviador, fundes, cables i pedals nous que feia temps que guardavai després de col·locar frens, comptaquilòmetres, etc., aquest és el resultatEstic molt content amb ella i quan adapti les suspensions a les meves necessitats, penso que hem donarà moltes alegries i grans moments. Aquesta próxima setmana la provaré a Mazarrón, així que ja ho explicaré...
Próximament faré un altre entrada amb el procés de restauració de la BLUR XC, que penso que quedarà espectacular.
dijous, 5 d’agost del 2010
Ja tinc les llantes!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)