Aquest estiu hem tornat a passar uns dies a El Puerto de Mazarrón i, com no podia ser d'un altra manera, vaig quedar amb en Miguel per sortir a pedalar plegats. Aquest any també hi era en Julio, i tots tres hem gaudit junts d'estones de pedalar per aquells indrets, descobrint nous recons i paisatges, i de la companyia. Ha estat molt bé poder intercanviar opinions, coneixements, anècdotes i compartir aquest esport que tant ens agrada.
En total han sigut 4 sortides que hem fet. La primera cap a la zona de Bolnuevo, descobrint una nova zona amb molts corriols i alguna tècnica molt divertida, sempre estant a prop del mar i les cales d'aquella part que són ben boniques. En Miguel ens portava per un variat recorregut que va resultar molt entretingut.
Per la següent sortida, anàvem a fer la ja clàssica de Castillitos, acabant a l'Atalayón i quedant-se com a pendent la baixada pel dret a La Azohía per un corriol que sembla ser de força dificultat encara que ciclable en gran part. Vam quedar per provar-lo un altre dia, però al final no va ser possible.
 |
| Pista de descens cap a Cala Salitrona |
 |
| Vistes cap a Cala Salitrona |
 |
| Vistes des de l'Atalayón
La tercera la vam gaudir pel parc natural de Sierra Espuña, un lloc de mitja muntanya, amb més vegetació i replet de corriols i camins de tota mena. Tot i que és un terreny molt àrid, vam passar per La Carrasca on vam poder gaudir d'una font amb una aigua fresca i boníssima que ens va salvar ja que feia moltíssima calor a aquelles hores i en vam veure molta. També vam poder veure diversos ramats de cabres munteses, una espècie reintroduïda al parc i que fa goig poder veure en el seu hàbitat. Després d'estar prop de 2 h 30 minuts pujant, en Miguel em tenia reservat un llarguíssim descens per corriols amb alguns passos tècnics molt divertits. I per finalitzar, bany a la piscina i sopar a base de fruita i entrepans que van entrar d'allò més bé, tal com veníem de la dura tarda de calor.
|
 |
| La Carrasca |
 |
| La font i el raig que ens va permetre continuar |
 |
| Una de les trobades amb les cabres |
 |
| El Morrón a 1585 metres d'alçada i innaccesible per estar ocupat per militars |
 |
| Abans d'iniciar el decens |
L'última sortida de les vacances va ser per El Algarrobo, una ruta que ja havíem fet en part i que en Miguel va millorant amb nous camins i rambles que la fan molt divertida, tot i haver de superar rampes importants en alguns punts. Finalment no la vam poder concloure com teníem previst, ja que una punxada ens va condicionar les hores de llum, acabant la ruta per carretera.
En resum, han sigut uns bons dies de bicicleta de muntanya, gaudint sempre de nous recorreguts que va afegint en Miguel al seu repertori i de la bona companyia. Ja fa temps que compartim les meves vacances per aquelles terres i sempre els insisteixo en el fet que em facin una visita per Girona per conèixer això. Espero poder portar-los per aquest paisatge tan diferent al seu ben aviat, segur que no quedaran indiferents.
Per un altra banda i ara que vaig més en bici de carretera, també he vist rutes interessants i carreteres poc transitades que deuen fer també divertit rodar per allar. De fet n'he vist de forces pilots de ciclistes. Haurem de provar ...
Salut
