Aquí tenim la prova de que amb una mica d'imaginació i sense gaires calers es poden fer coses autèntiques i divertides. Es una producció d'una empresa francesa 1628films que en tene algún altre d'interessant.
Espero que us agradi.
dissabte, 25 de juliol del 2009
diumenge, 19 de juliol del 2009
Volta a Formentera
Ja s'han acabat les vacances i ara toca possar-me al dia. Al final, les coses per Formentera, ciclísticament parlant, no han anat com em pensava. No he pogut fer tota la volta tot i sortir dos dies. El motiu principal, que tot i no arribar a 20 km com a distància màxima entre punta i punta, la illa és molt gran i té molts camins i corriols per fer, així que anem amb la crònica de les sortides:
Dia 1:
Les bicicletes "triades" per l'ocasió eren unes CONOR 8500 que han resultat prou bé. El primer dia ens vem aixecar en Jose i jo a les 07:00 i 40 minuts després ja pedalavem. Havia portat el GPS amb tracks que voltaven tota la illa, però aquest dia tenia clar que la ruta havia de passar el màxim possible per la platja de mitjorn, així que vem anar fent per les passarel·les de fusta,per corriols i pistes fins arribar a l'hotel RIU. Allà comença un corriol que passa pel BARtolo, on vem parar a fer unes fotos, ja que el paissatge s'ho valper Es Calò d'es Morti continua cap S'Estufador per una zona amb trams bastant tècnics, algún corriol molt maco i talls on haviem d'agafar la bicicleta a coll.Després vem arribar per un corriol a una punta des d'on havien bones vistes cap a La Mola, vem fer unes fotosi desrpés ens va tocar recular i remontar per una llarga pujada endintsant-nos a el pla de La Mola. Després vem tornar a anar a buscar el mar i vem arribar a un punt on també vem aprofitar per fer fotos del penya-segat cap a el far de La MolaVem sortir a la carretera ja molt a prop del Far, i després d'arribar i fer-li la corresponent fotovem continuar intentant vorejar la illa capa Es Calò de Sant Agustí. Ja portavem una estona, se'ns havia acabat l'aigua i en Jose no havia esmorzat gaire així que després de fer un tall per una zona bastant complicada per les pedres (no hi havia camí) vem endintsar-nos cap a La Mola i vem agafar la carretera cap a Sant Francesc. Ens van sortir uns 45 km. amb trams molt macos, vistes impressionants i alguns talls no aprofitables.
DIA 2:
El segon dia de BTT vaig sortir jo sol, ja que en Jose no tenia gaires ganes ni de matinar ni de bicicleta, total, estavem de vacances ... Així que vaig matinar una mica més i vaig agafar la bicicleta aquesta vegada seguint mitjorn però cap a el Cap de Barbària. Només sortir de l'apartament, primers trams de corriol ben macosortida del sol més maca encara i sobre tot molta pedra. Tot aquest primer tram es pot fer pujat a la bici però és molt tècnic a la vegada que gratificant per les vistes i els paissatges típics de Formentera. Em vaig trovar amb l'obligació de desfer camí més d'una vegada per la meva insistència en vorejar el màxim possible la illa, però a la vegada em va servir per aconseguir vistes espectaculars que de ben segur, la majoria de la gent que visita Formentera no veu.i també em va servir per pessigar la càmara en un tram de pedres interminable. De fet no hi havia camí. Vaig sortir a la carretera que porta al Far del Cap de Barbària i per intentar no fer massa carretera, hem vaig ficar per un camí que reculava, pel que vaig fer camp a través, bé, en aquest cas pedres a través, ja que van ser uns 3 km ben bons de pedres i més pedres fins que vaig punxar i hem va tocar arrossegar la bicicleta fins aquesta torre i reparar la punxada.Aquesta foto té truco...la part de darrera no toca el terra i la bicicleta s'aguanta com als millors números d'en Coperfield...Després vaig continuar per una pista fins al Far i des d'allà a tornar a recular per la carretera ja que, tot i provar per un parell de pistes, res de res, no hi ha cap camí que voregi la costa fins que no s'arriba aquíTot paradís ha de tenir el seu costat fosc, i encara que a la foto no es veu bé i no em vaig voler recrear, això es l'abocador de Formentera i la veritat és que no és gaire agradable de passar-hi... Aixó si, a partir d'aquí i fins al final de la ruta, de nou espectacle amb vistes impressionants sobre penya-segats per un llarg corriol de baixada que anava vorejant aquestsi per que ús feu una idea del que vull dir amb el tema de les pedres, el següent video, que hem va costar una mica de fer aguantant el manillar amb una mà i amb l'altre el telèfon, però crec que és aclaridor.
I ja per acabar, l'arribada a Cala Sahona aquell dia amb mala mar que no deixava veure lo bonic d'aquesta calaDesprés d'aquí, ja tot van ser pistes, algún tram de carretera i més pistes. Em va venir gana i ja em trobava una mica cansat així que vaig apretar fort els últims quilòmetres pel camí vell de Cala Sahona fins arribar a la carretera antiga de Porto Salé a Sant Francesc i des d'allà fins a Es Mal Pas. Després una mica de piscina i un gelat per compensar i fins a la pròxima ... Queda pendent acabar de vorejar la illa per, ja amb un track treballat amb aquests troços, planejar la volta sencera en un dia, això si, un dia espectacular que ja desitjo que arribi ...
Aquí teniu el track de la ruta que recomano estudiar primer per estalviar kms. innecessaris.
Dia 1:
Les bicicletes "triades" per l'ocasió eren unes CONOR 8500 que han resultat prou bé. El primer dia ens vem aixecar en Jose i jo a les 07:00 i 40 minuts després ja pedalavem. Havia portat el GPS amb tracks que voltaven tota la illa, però aquest dia tenia clar que la ruta havia de passar el màxim possible per la platja de mitjorn, així que vem anar fent per les passarel·les de fusta,per corriols i pistes fins arribar a l'hotel RIU. Allà comença un corriol que passa pel BARtolo, on vem parar a fer unes fotos, ja que el paissatge s'ho valper Es Calò d'es Morti continua cap S'Estufador per una zona amb trams bastant tècnics, algún corriol molt maco i talls on haviem d'agafar la bicicleta a coll.Després vem arribar per un corriol a una punta des d'on havien bones vistes cap a La Mola, vem fer unes fotosi desrpés ens va tocar recular i remontar per una llarga pujada endintsant-nos a el pla de La Mola. Després vem tornar a anar a buscar el mar i vem arribar a un punt on també vem aprofitar per fer fotos del penya-segat cap a el far de La MolaVem sortir a la carretera ja molt a prop del Far, i després d'arribar i fer-li la corresponent fotovem continuar intentant vorejar la illa capa Es Calò de Sant Agustí. Ja portavem una estona, se'ns havia acabat l'aigua i en Jose no havia esmorzat gaire així que després de fer un tall per una zona bastant complicada per les pedres (no hi havia camí) vem endintsar-nos cap a La Mola i vem agafar la carretera cap a Sant Francesc. Ens van sortir uns 45 km. amb trams molt macos, vistes impressionants i alguns talls no aprofitables.
DIA 2:
El segon dia de BTT vaig sortir jo sol, ja que en Jose no tenia gaires ganes ni de matinar ni de bicicleta, total, estavem de vacances ... Així que vaig matinar una mica més i vaig agafar la bicicleta aquesta vegada seguint mitjorn però cap a el Cap de Barbària. Només sortir de l'apartament, primers trams de corriol ben macosortida del sol més maca encara i sobre tot molta pedra. Tot aquest primer tram es pot fer pujat a la bici però és molt tècnic a la vegada que gratificant per les vistes i els paissatges típics de Formentera. Em vaig trovar amb l'obligació de desfer camí més d'una vegada per la meva insistència en vorejar el màxim possible la illa, però a la vegada em va servir per aconseguir vistes espectaculars que de ben segur, la majoria de la gent que visita Formentera no veu.i també em va servir per pessigar la càmara en un tram de pedres interminable. De fet no hi havia camí. Vaig sortir a la carretera que porta al Far del Cap de Barbària i per intentar no fer massa carretera, hem vaig ficar per un camí que reculava, pel que vaig fer camp a través, bé, en aquest cas pedres a través, ja que van ser uns 3 km ben bons de pedres i més pedres fins que vaig punxar i hem va tocar arrossegar la bicicleta fins aquesta torre i reparar la punxada.Aquesta foto té truco...la part de darrera no toca el terra i la bicicleta s'aguanta com als millors números d'en Coperfield...Després vaig continuar per una pista fins al Far i des d'allà a tornar a recular per la carretera ja que, tot i provar per un parell de pistes, res de res, no hi ha cap camí que voregi la costa fins que no s'arriba aquíTot paradís ha de tenir el seu costat fosc, i encara que a la foto no es veu bé i no em vaig voler recrear, això es l'abocador de Formentera i la veritat és que no és gaire agradable de passar-hi... Aixó si, a partir d'aquí i fins al final de la ruta, de nou espectacle amb vistes impressionants sobre penya-segats per un llarg corriol de baixada que anava vorejant aquestsi per que ús feu una idea del que vull dir amb el tema de les pedres, el següent video, que hem va costar una mica de fer aguantant el manillar amb una mà i amb l'altre el telèfon, però crec que és aclaridor.
I ja per acabar, l'arribada a Cala Sahona aquell dia amb mala mar que no deixava veure lo bonic d'aquesta calaDesprés d'aquí, ja tot van ser pistes, algún tram de carretera i més pistes. Em va venir gana i ja em trobava una mica cansat així que vaig apretar fort els últims quilòmetres pel camí vell de Cala Sahona fins arribar a la carretera antiga de Porto Salé a Sant Francesc i des d'allà fins a Es Mal Pas. Després una mica de piscina i un gelat per compensar i fins a la pròxima ... Queda pendent acabar de vorejar la illa per, ja amb un track treballat amb aquests troços, planejar la volta sencera en un dia, això si, un dia espectacular que ja desitjo que arribi ...
Aquí teniu el track de la ruta que recomano estudiar primer per estalviar kms. innecessaris.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Sortides a Mazarrón (Murcia)
Aquest inici de vacances he aprofitat per sortir per Mazarrón. En principi, l'orografia no ajuda a motivar-te gaire, excepte per l'existència d'una antiga base militar al cim d'una muntanya (Cabo Tiñoso) que és una meravella arquitectónica i des d'allà les vistes són impressionants.
DIA 1
El primer dia, després d'aixecar-me a les 07:00, vaig decidir anar resseguint la costa cap a Àguilas. El recorregut anava per pistes amb poca dificultat i passant per algunes cales ben maques com la de la foto que es diu Percheles i que, des d'on vaig fer les fotos, les roques semblaven un paissatge d'un altre planeta. Vaig arribar fins a un poble que es diu Calnegre (per molt que els hi costi, no poden amagar els seus avantpassats ...) baixant per una pista molt pedregossa i amb l'últim tram bastant tècnic (última foto que, com passa sempre, no reflexa la dificultat real). Per tornar vaig fer carretera per recordar com tornar després a aquelles platges amb el cotxe. En van sortir uns 45 km. entretinguts.DIA 2:
La tarda anterior vaig fer fotos des del pis a l'objectiu de l'endemàaixí que el segon dia de BTT vaig sortir de bon dematí recorrent tota la badia de Mazarrón fins La Azohia,després vaig agafar la pista que passa per sota d'uns dels objectius (aquest cim)on ja havia pujat l'any passat i des del qui hi ha molt bones vistes sobre la badiai sobre El Cabo Tiñoso, encara que feia uns núvols baixos una mica empipadors
Després em vaig adreçar per la carretera cap a la Base Militar amb unes vistes al mar impressionantsi allà em vaig trobar amb en Jose, un noi d'Alcantarilla que també havia pujat d'hora. Vem petar la xerrada, ens vem fer algunes fotos amb les peces d'artilleria i de baixada li vaig ensenyar el camí de tornada per La Azohia i la costa rodant el mínim possible per carretera. Em va comentar una ruta nova i em va donar indicacions per fer-la.DIA 3:
El tercer dia em vaig aixecar també d'hora i vaig tornar cap a El Cabo Tiñoso a on pujaria per l'altre vessant, des del mar, i el més important, per pistes i corriols.L'aproximació a la zona va ser la de sempre, seguint tota la badia alternant pistes i carretera fins a la carretera que puja cap a la muntanya, però aquesta vegada la novetat era que no calia pujar fins al cim ja que abans havia de trencar a l'esquerra per una pista que anava carenant fins a iniciar una pista molt pedregosa de baixada. Des d'aquí, tota l'estona anava amb vistes al mar i amb l'objectiu de la base militar al fonsLa pista anava baixant baixant cap a cota 0 amb alguns trams molt macos. La baixada la vaig fer amb molta prudència ja que anava sol i era fàcil fer-se mal per les pedres.Ja arribant gairabé a nivell de mar, la pista va passar a convertir-se en un corriol amb algún pas tècnic i amb vistes molt maques sobre el mar. Vaig passar per dues cales molt maques, la primera poc accessiblei a la segona ja no vaig perdonarVaig deixar la bici, la roba i a l'aigua. Estava increible, neta, a una temperatura ideal ... si no fos pel munt d'escombreries que hi havia a la sorra, hauria estat un bany idíl·lic (els humans no tenim remei ...).Després tocava pujar, pèrò, després del bany, amb un altre aire. De moment l'excursió estava sent d'alló més divertida, llàstima que aquestes coses a vegades no es poden compartir amb la persona que t'agradaria. Vaig començar a guanyar alçada i a la següent foto es veu el corriol pel que vaig arribar a la cala, aquesta al fons i part del camí de pujadacap a l'altre banda, la pujada cap a l'objectiui una vegada a la base militar, vistes cap a El Cabo Tiñosoi ja de tornada per la carretera, vistes cap a enrera amb part del camí feti vistes cap a la badia ja baixantPer la carretera cap a El Puerto de Mazarrón vaig avançar a un biker que es va enganxar a roda, vaig afluixar i vem anar xerrant cap al Port. Llastima de no haver coincidit abans ... Va quedar al·lucinat amb la Blur LT. Em va comentar que tenia una Heckler i que li agradava molt la marca. En resum, un altre gran dia de BTT amb una excursió que de ben segur repetiré cada vegada que passi uns dies a Mazarrón.
DIA 1
El primer dia, després d'aixecar-me a les 07:00, vaig decidir anar resseguint la costa cap a Àguilas. El recorregut anava per pistes amb poca dificultat i passant per algunes cales ben maques com la de la foto que es diu Percheles i que, des d'on vaig fer les fotos, les roques semblaven un paissatge d'un altre planeta. Vaig arribar fins a un poble que es diu Calnegre (per molt que els hi costi, no poden amagar els seus avantpassats ...) baixant per una pista molt pedregossa i amb l'últim tram bastant tècnic (última foto que, com passa sempre, no reflexa la dificultat real). Per tornar vaig fer carretera per recordar com tornar després a aquelles platges amb el cotxe. En van sortir uns 45 km. entretinguts.DIA 2:
La tarda anterior vaig fer fotos des del pis a l'objectiu de l'endemàaixí que el segon dia de BTT vaig sortir de bon dematí recorrent tota la badia de Mazarrón fins La Azohia,després vaig agafar la pista que passa per sota d'uns dels objectius (aquest cim)on ja havia pujat l'any passat i des del qui hi ha molt bones vistes sobre la badiai sobre El Cabo Tiñoso, encara que feia uns núvols baixos una mica empipadors
Després em vaig adreçar per la carretera cap a la Base Militar amb unes vistes al mar impressionantsi allà em vaig trobar amb en Jose, un noi d'Alcantarilla que també havia pujat d'hora. Vem petar la xerrada, ens vem fer algunes fotos amb les peces d'artilleria i de baixada li vaig ensenyar el camí de tornada per La Azohia i la costa rodant el mínim possible per carretera. Em va comentar una ruta nova i em va donar indicacions per fer-la.DIA 3:
El tercer dia em vaig aixecar també d'hora i vaig tornar cap a El Cabo Tiñoso a on pujaria per l'altre vessant, des del mar, i el més important, per pistes i corriols.L'aproximació a la zona va ser la de sempre, seguint tota la badia alternant pistes i carretera fins a la carretera que puja cap a la muntanya, però aquesta vegada la novetat era que no calia pujar fins al cim ja que abans havia de trencar a l'esquerra per una pista que anava carenant fins a iniciar una pista molt pedregosa de baixada. Des d'aquí, tota l'estona anava amb vistes al mar i amb l'objectiu de la base militar al fonsLa pista anava baixant baixant cap a cota 0 amb alguns trams molt macos. La baixada la vaig fer amb molta prudència ja que anava sol i era fàcil fer-se mal per les pedres.Ja arribant gairabé a nivell de mar, la pista va passar a convertir-se en un corriol amb algún pas tècnic i amb vistes molt maques sobre el mar. Vaig passar per dues cales molt maques, la primera poc accessiblei a la segona ja no vaig perdonarVaig deixar la bici, la roba i a l'aigua. Estava increible, neta, a una temperatura ideal ... si no fos pel munt d'escombreries que hi havia a la sorra, hauria estat un bany idíl·lic (els humans no tenim remei ...).Després tocava pujar, pèrò, després del bany, amb un altre aire. De moment l'excursió estava sent d'alló més divertida, llàstima que aquestes coses a vegades no es poden compartir amb la persona que t'agradaria. Vaig començar a guanyar alçada i a la següent foto es veu el corriol pel que vaig arribar a la cala, aquesta al fons i part del camí de pujadacap a l'altre banda, la pujada cap a l'objectiui una vegada a la base militar, vistes cap a El Cabo Tiñosoi ja de tornada per la carretera, vistes cap a enrera amb part del camí feti vistes cap a la badia ja baixantPer la carretera cap a El Puerto de Mazarrón vaig avançar a un biker que es va enganxar a roda, vaig afluixar i vem anar xerrant cap al Port. Llastima de no haver coincidit abans ... Va quedar al·lucinat amb la Blur LT. Em va comentar que tenia una Heckler i que li agradava molt la marca. En resum, un altre gran dia de BTT amb una excursió que de ben segur repetiré cada vegada que passi uns dies a Mazarrón.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)