dilluns, 30 d’abril del 2012

Marató del Cap de Creus

Avui he pogut participar a la Marató del Cap de Creus organitzada per la gent de RAIDS AL VENT. Ha sigut un recorregut dur, en part molt molt maco i divertit. Encara no assimilo que quan volen dir 75 kms, estem parlant de més de 80. Ja hem va passar a la Marató de les Gavarres tot i fer la curta van sortir forces més que, aquella vegada, em van suposar un problema. Però avui ha anat millor per diversos motius, primer perquè segurament venia més preparat i segon pel ritme quasi sempre còmode que he portat i les aturades que hem anat fent per reagrupar-nos amb en Pere que han permès anar recuperant-me. He tingut moments crítics, però en resum i com sempre que veus nous paisatges, que estàs envoltat d'un bon ambient ciclístic i gaudeixes a sobre de la bici, satisfacció, molta satisfacció, però anem per parts:
Cap a les 7:20 ja érem a la furgo d'en Jordi cap a Roses amb insubmissió peatgística inclosa. Hem arribat amb temps per tot, inscripcions, salutacions i presentacions, necessitats, preparatius... així que una vegada a la sortida ens hem trobat ben endavant.
Hem fet una volta pel poble fins vora mar per arribar a la la llarga pujada cap al parc eòlic de Roses on cadascú a tingut temps de posar el seu ritme i anar agafant el seu lloc. Tota l'estona grans vistes i paisatges desconeguts que s'anaven obrint davant meu a sobre ben acompanyats de les oportunes explicacions dels dos companys de ruta, grans coneixedors del territori i amb moltes anècdotes viscudes per aquests camins,
total que anant fent hem assolit l'alçada màxima per iniciar un descens ràpid per pista i després per corriol fins a la Cala Montjoi on en Jordi a començat a tenir problemes amb la pinyonera de la seva bici que a estones es quedava com una pinyó fixe. Hem continuat vorejant la costa fins a la següent pujada important del dia cap a Puig d'en Manyana, on una vegada assolit el cim hem iniciat el descens per pista cap a Cadaqués, sempre amb les vistes del poble al fons.
Aquí he trobat a faltar algun tram de corriol que, tot i que hi són, no hem fet, més que res per anar trencant el ritme "pistero" que portàvem. 
Ja començava a necessitar alguna cosa sòlida i en principi l'avituallament estava a Cadaqués així que faltava poc encara que ja portàvem vora 40 kms. Hem superat el poble amb algun problema per seguir el track, però finalment l'hem retrobat agafant la carretera cap a Port Lligat on hem hagut de pedalar una bona estona amb alguna rampa important i amb el patiment de si ens hauríem passat l'avituallament, així que, només deixar l'asfalt hem parat a menjar alguna cosa per si de cas.
En Jordi, avui pastor de vaques i equip
A partir d'aquest punt, paisatge de muntanya, amb moltes vaques, grans prats verds i continua pujada amb més o menys desnivell sempre amunt i aquí ha sigut on he començat a tenir moments de flaquesa i patiment, però, com aquell que troba un oasi al mig del desert,  ha aparegut davant nostre 47 kms després l'avituallament perdut. Hem parat 5 minuts per menjar i fer un merescut descans amb unes grans vistes a Port Lligat.
Vistes des de l'avituallament
Ara tocava anar cap a Port de la Selva i a partir d'aquest punt, el recorregut ha sigut molt maco. Per començar hem iniciat una pujada per un corriol amb un punt tècnic però factible que ens ha portat a un altre interminable, amb suaus desnivells gairebé fins el final, on si ens ha fet patir pujant una estona arrossegant la bici per després gaudir baixant un altre tros fins a una pista que tornava a vorejar el mar.
De nou pujada per pista amb un avituallament líquid al mig per acabar en un tècnic descens per corriol fins a l'entrada del poble on he gaudit moltíssim i he gravat aquest vídeo:
Aquí en Jordi a tingut de nou problemes amb la fixed que sembla ser que en trams tècnics, els cops, feien que la pinyonera es quedés bloquejada. Ara tocava arribar a Selva de Mar on havia l'últim avituallament sòlid i començava la última pujada llarga. Uns 6 kms de continu ascens amb el vent bufant fort a estones emprenyant a estones empenyent que ens a portat a un tram de corriol en pujada de plat petit on també he gaudit. Després d'una forta baixada hem arribat a la carretera.
En travessar-la hem fet un tram per asfalt fins enllaçar amb les pistes fetes pel matí cap a Roses sempre amb grans vistes sobre el poble, el Pirineu, el mar, tota la plana de l'Empordà...
Hem fet l'ascens al dolmen, impressionants els "paletes de la prehistòria", on hem començat a "encigalar-nos" per un corriol cada vegada més tècnic fins adonar-nos de que anàvem malament. El track passava per sobre de la urbanització i nosaltres érem a sota, però acabaríem allà mateix pel que hem acabat de fer fins als carrers que ens han portat al pavelló i a finalitzar la marató en el lloc 36 de 53, amb prop de 7 hores, 81,5 kms a les cames i gran satisfacció per tot el viscut. Ara tocava recuperar forces, canviar impressions, endreçar i cap a casa. Fins a la pròxima.

dimarts, 10 d’abril del 2012

Intensa Setamana Santa a Murcia


Abans de viatjar a Calasparra, vaig mirar al Wikiloc que trobava interessant per obrir noves rutes per aquests paratges. Vaig veure que feia poc s'havia fet una marxa popular a Moratalla, un poble proper que té molta muntanya, havien vídeos i comentaris que feien preveure bones rutes.
Dia 4: Enfangada per Moratalla
Per arribar fins a Moratalla des de Calasparra tenia dues opcions, anar en bici, el que suposava una quilometrada, o anar en cotxe. Vaig decidir anar pedalant seguint una ruta de la TransMurcia que en principi no tenia gaire dificultat. Així que, passades les 10, vaig sortir seguint la via verda que uneix els dos pobles. Em vaig embolicar una mica al principi però no va suposar cap problema. Una mica més endavant, en plena baixada em vaig passar un trencat i després de tornar i no trobar-lo, vaig decidir buscar camins alternatius que si em van suposar quilòmetres sense sentit i haver de tornar per insistir en el camí bo. En aquests camins sense profit vaig estar a punt de tenir una caiguda: baixava a tota castanya per una pista i la part més fonda hi havia fang que no es distingia pel color homogeni del terra, blanquinós, que va fer marxar les dues rodes a la vegada. Per sort van tornar soles al seu lloc en sortir de la fanguera i em van evitat una rebolcada important.
Un vegada recuperat el camí bo, trobat entre mig d'uns camps, vaig anar fent per pistes ràpides fins a prop del poble on vaig canviar de sentit buscant enllaçar amb el track de la marxa. Una vegada al track el vaig seguir fins travessar la carretera on començava la pujada fent abans una aturada per recarregar piles ja que es preveia un ascens important. I així va ser, anava enllaçant pistes que guanyaven alçada amb més o menys pendent fins un trencant on davant meu tenia el cim que havia de voltar i on va començar a ploure. El que tenia bo aquesta ruta era que en diversos trams repetia traçat en tots dos sentits fent diferents bucles, pel que en qualsevol moment podia tallar i tornar.
Així que una vegada iniciat el descens per una pista estreta i molt entretinguda, vaig trobar molt fang el que em va fer deixar la bici en aquest estat i patir per la seva integritat mecànica com ja em va passar un altre vegada, pel que al següent bucle, vaig iniciar la tornada.
Vaig acabar de voltejar el cim per un corriol molt maco fins arribar a la pista per baixar cap a Moratalla per pistes fins a enllaçar per uns corriols maquíssims que em van portar fins prop del poble. Vaig tenir problemes amb el GPS (el fred no l'agrada gaire i es para) pel que, entre les marques que anava trobant i la meva intuïció, vaig arribar al poble on vaig parar a menjar, netejar la bici i començar la tornada a Calasparra per la via verda. Van ser 82 quilòmetres i unes 5 hores de pedalar a bon ritme i gaudint, per mi, d'unes de les essències d'aquest esport, el patiment en solitari, però amb una gran satisfacció per l'esforç realitzat, els paisatges vistos i els cims i corriols conquerits.

Dia 7: De nou a Moratalla i encara millor
Per la següent sortida tenia dues opcions: fer la tradicional ruta pel poble, un recorregut molt divertit amb una mica de tot, o anar a fer la ruta que hem quedava pendent al GPS de nou a Moratalla, que va ser la que vaig triar. Recorregut d'enllaç de 23 kms amb el cim de la sortida anterior a l'esquerra i l'objectiu al fons.
En arribar al poble vaig començar pujant cap al Castell per enllaçar amb el track i de seguida vaig iniciar un corriol interminable que anava passat per sobre d'uns ponts antics fins un tram que s'havia de fer per carretera per continuar fent corriols fins el càmping de “La Puerta”. La ruta prometia i l'inici havia estat molt molt divertit i maco pels paratges en arribar a la zona del càmping.
A partir d'aquí tocava patir amb una pujada important, primer per asfalt, després per pista ample i posteriorment per pista molt pedregosa amb un fort desnivell on vaig tenir que esforçar-me molt per superar sense baixar de la bici, això si, sempre amb unes vistes molt maques.
Mica en mica el recorregut s'anava posant més tècnic i sempre envoltat de grans cingleres i paisatge d'alta muntanya que vaig anar gaudint a capa pedalada. Vaig arribar a la zona més complicada on hauria de baixar de la bici en diverses ocasions per superar alguns trams de roca però que va valer molt la pena fer. Anava travessant un rierol per sobre de pedres seguint un estret corriol que es va obrir a pista fins arribar un punt on hi havia un salt d'aigua que vaig parar a visitar, fer fotos, descansar i menjar una mica. Una vegada continuada la ruta, tocava fer pistes per uns indrets que mai hauria imaginat trobar a Murcia i que em van fer gaudir molt de la muntanya amb grans prats verds, imponents cingleres i molta vegetació.

 










Vaig començar el descens cap a la pista que em tornaria al càmping amb la sort de veure dos rebecos. Era el que hem faltava per gaudir al màxim, la fauna. 
Una vegada a la pista, ràpida baixada sense gaire esforç fins arribar prop del càmping on vaig pujar una mica per acabar el descens al bar fent un entrepà per recuperar forces.

Per tornar tenia l'opció de seguir el track que hem semblava que ho feia per carreta, o fer-ho per on havia vingut, l'interminable corriol que tant m'havia agradat, així que no havia gaire que pensar... Vaig tornar a gaudir del camí molt fins arribar de nou al GR que hem portaria a Calasparra on vaig viure unes sensacions de satisfacció increïbles, anava pedalant en solitari amb un dia espectacular, el paisatge del poble al fons, el vent que m'ajudava a avançar, el cansament acumulat a les cames, el record de les imatges encara gravades a la retina, la diversió dels camins recorreguts...
Gran ruta i gran dia de bici amb 86 kms i 5:30 hores de pedalar per llocs al·lucinants.