dijous, 30 d’abril del 2015

Girona - Turó de l'Home

Gran dia de ciclisme avui. Ja feia temps que havia preparat la ruta i la setmana passada la vaig proposar i al final, aquest matí, sortíem en Xevi M., la Dúnia, en David i jo a gaudir d'un recorregut molt maco i que ha resultat bastant dur amb uns 2500 metres de desnivell positiu.
Finalment en Jordi no es trobava en condicions i ha preferit no arriscar-se.

Al fons s'intueix el nostre destí ...

Hem començat la ruta anant cap a Aiguaviva, Salitja, Vilobí i Santa Coloma, on començaríem el primer port del dia. No l'havia fet mai en bici i la veritat és que m'ha agradat molt i he pogut mantenir un bon ritme durant tota la pujada. Una vegada a Sant Hilari, hem descansat una mica i cap al Pla de Les Arenes de nou pujant.



 Aquí no m'he trobat com abans però he anat fent fins a agafar la baixada cap a Coll de Revell on hem gaudit molt de les vistes i el descens. En arribar al desviament de Viladrau, tocava tornar a ascendir cap al Parc Natural, que ens rebia amb contínues rampes del 10% que hem anat fent cadascú al seu ritme. Les vistes de Les Agudes i el Matagalls ens acompanyaven durant gran part del recorregut.
La temperatura allà dalt es deixava notar i en algun moment feia fred i tot. A la baixada cap a Santa Fé, de nou a gaudir d'un asfalt immillorable i molt poc trànsit entremig d'aquells magnífics boscos. Hem fet una aturada per avituallar-nos, reomplir els bidons i hem iniciat l'ascens al cim, on ens hem trobat un asfalt molt trencat, fred i boira, però hem aconseguit coronar amb l'alegria d'haver decidit pujar. En David no ho ha fet, ja que la falta de continuïtat fa que no estigui en el seu millor estat de forma. 
He trobat que pujar amb el 39-27 es fa dur i es pedala amb molt poca cadència a no ser que estiguis en un molt bon estat de forma que no és el meu cas. En Xevi i la Dúnia m'esperaven a dalt, hem fet les fotos de rigor i a patir amb la baixada pel pèssim estat de l'asfalt fins a la cruïlla.
A partir d'aquí, la Dúnia i jo ens hem deixat caure a un bon ritme i hem gaudit moltíssim tota la baixada amb les moltes paelles i divertits revolts que té aquesta carretera que, junt amb l'escassa circulació, fa que sigui molt divertit traçar i anar a tot el que dóna la bicicleta.
Cap a les 4 érem a l'estació on ens esperava en David. Hem anat a comprar uns entrepans i a 2/4 agafàvem el tren cap a Girona.

Ha estat una sortida molt maca, amb 113 Qms fets i un bon desnivell, que comencen a situar-me en quant al meu estat de forma. Com sempre, la gran companyia fa que encara es gaudeixi més d'aquestes rutes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada