Feia temps que ho tenia a sortides pendents i avui a sigut el dia. Havíem quedat per sortir sense preses amb en Jordi, en Pere i en Marc i jo vaig trucar a en Xevi que sense dubtar-ho es va apuntar. Ens hem trobat al Pavelló cap a les 9:20 i després de solucionar una punxada d'en Marc hem sortit cap a la Vall de Sant Daniel. Hem fet el camí de les dones i una vegada travessada la carretera per Can Pol hem agafat la pista 11 de BTT fins a la pista del Montnegre que ens ha portat fins a la carretera i L'església, carretera de Santa Pellaia, on en Pere i en Marc han tornar cap a Girona.Nosaltres hem travessat la carretera per anar cap al Coll de Llumeneres i des d'allà a Els Metges tot per pistes i on m'ha tocat pagar els dies de inactivitat amb un ritme lent i patint per arribar. Hem fet un esmorzar a base d'embotit, torrades i una bona amanida acompanyats per "l'alegria i gentilesa" dels que porten el restaurant. Es una llàstima que un lloc tant emblemàtic de Les Gavarres estigui gestionat per gent amb tant poc tacte i que cobrin aquests preus. Ens han fet aixecar d'una taula buida al costat de la llar de foc perquè no l'havíem reservat i ha estat buida tota l'estona i ha quedat buida quan hem marxat... sense comentaris.
Ja amb la panxa plena hem tornat cap al Coll de Llumeneres per l'altra pista, hem fet el corriol que va cap a Cassà que han destrossat en gran part fent una pista que hem trobat molt enfangada. Després hem agafat la pista fins arribar a la carretera de Santa Pellaia i cap a la zona de Sant Cristòfol on ens ha tocat mullar-nos els peus després de fer el corriol que va vora la riera com es pot veure a aquests videos d'en Jordi.
Des d'allà cap a Llambilles, Quart i carril bici fins a Girona. Ha estat una molt bona sortida amb bons companys de pedalades amb els que he gaudit molt.
divendres, 18 de novembre del 2011
dimarts, 8 de novembre del 2011
Sortides a Calasparra
La setmana passada vaig estar a Calasparra passant uns dies de visita a la família. Com sempre, em vaig portar la bicicleta amb la novetat de que havia quedat amb en Miguel que venia un dia des de La Azohia (Cartegena) a sortir plegats. Per unes coses i d'altres feia 20 dies que no tocava la bici, així que a la primera oportunitat vaig anar a pedalar per trobar-me de nou i provar el nou seient. Van ser 25 quilòmetres de pedalar a un ritme mig que van acabar convertint-se en un puja baixa per zones d'enduro de dificultat alta per fer-les en moto i que em van fer empènyer la bici durant una bona estona. Finalment vaig anar a buscar la carretera per tornar cap al poble sense allargar gaire el tema.
El dijous havia quedat amb en Miguel i a les 07:30, cosa estranya per aquestes latituds, plovia i el terra estava ben moll. Vaig trucar-lo i em va confirmar que allà també plovia i com les previsions no eren gaire optimistes ho vam deixar córrer tot i quedar-nos amb moltes ganes, jo d'Ensenyar-li un recorregut que m'encanta, i ell de venir per compartir pedalada i gaudir d'uns nous camins... una llàstima, i més quan a mida que passaven les hores, es va anant aclarint i va parar de ploure.
Com volia sortir un altre dia, el divendres vaig fer el recorregut que tenia previst fer amb en Miguel. Quan ho vaig fer la primera vegada, anàvem uns quants i el ritme va ser el de grup amb diferents nivells, així que aquesta vegada, al fer-lo sòl, vaig anar a bon ritme i només vaig parar una vegada a fer una barreta i descansar una mica.El terra estava mullat, sobre tot a la rambla i a sobre, després de l'aturada va començar a ploure amb una mica d'intensitat i em vaig posar ben xop, així que va tocar anar a rentar la bicicleta i fer una bona dutxa per esbandir el fang i recuperar l'escalfor del cos.
El dijous havia quedat amb en Miguel i a les 07:30, cosa estranya per aquestes latituds, plovia i el terra estava ben moll. Vaig trucar-lo i em va confirmar que allà també plovia i com les previsions no eren gaire optimistes ho vam deixar córrer tot i quedar-nos amb moltes ganes, jo d'Ensenyar-li un recorregut que m'encanta, i ell de venir per compartir pedalada i gaudir d'uns nous camins... una llàstima, i més quan a mida que passaven les hores, es va anant aclarint i va parar de ploure.
Com volia sortir un altre dia, el divendres vaig fer el recorregut que tenia previst fer amb en Miguel. Quan ho vaig fer la primera vegada, anàvem uns quants i el ritme va ser el de grup amb diferents nivells, així que aquesta vegada, al fer-lo sòl, vaig anar a bon ritme i només vaig parar una vegada a fer una barreta i descansar una mica.El terra estava mullat, sobre tot a la rambla i a sobre, després de l'aturada va començar a ploure amb una mica d'intensitat i em vaig posar ben xop, així que va tocar anar a rentar la bicicleta i fer una bona dutxa per esbandir el fang i recuperar l'escalfor del cos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)