dijous, 31 de desembre del 2009

Última sortida de l'any... nocturna involuntària...

Després de forces dies sense sortir, és lo que tenen les vacances de nadal pels nens, avuí he pogut sortir una estona. En tenia ganes ja que les dues últimes sortides havien estat molt profitoses, amb unes séries a Sant Miquel i una pujada a Sant Grau tot en plat mitjà. Total, que avuí he agafat la bici i he decidit anar al circuit de Santa Coloma a felicitar l'any a en Ronny i parlar d'algunes coses que tenim pendents. Just després de dinar he sortit pel carril bici a bon ritme fins a la carretera de Mas Llunés, després carretera amunt fins a la urbantizació, per pistes he anat fins a Brunyola i des d'allà, passant per casa d'en Raul, al circuit. Quan anava arribant ja he vist que potser se'm faria de nit i he estat dubtant si girar cua, però al final m'he arribat. Després de parlar amb en Ronny per telèfon, ja que fins a les 7 no arribava, he sortit cap a casa donant fort per intentar arribar amb una mica de llum. A l'alçada de Vilobí ja veia sortir la lluna plena i he començat a tenir clar, que les primeres intencions són les bones, per això hauria d'haver agafat el llum forntal quan ho he pensat a casa, però no ho he fet i quan he arribat a Estanyol ja era ben fosc. He agafat la carretera fins a Bescanó a un ritme molt suau... ja estava ben trinxat i he tingut alguns avisos de rampes. Per la carretera es divisa aquesta vista de Girona que valia la pena parar-se per immortalitzar, encara que potser no s'aprecia del totQuan he arribat a Bescanó he agafat el carril bici i he tirat fins a casa a les fosques amb la poca llum que m'oferia la lluna plena. He fet un altre foto i en arribar a Fontajau m'he trobat amb la gent que corria la Sant Silvestre Gironina... el pavelló a petar de gent i el parking ple de cotxes. Per acabar l'any, a estat una bona sortida, amb 58 kms. i la nova experiència d'anar de nit, encara que segur que amb llum es gaudeix més... Fins a l'any vinent o fins demà...

dijous, 24 de desembre del 2009

BON NADAL I FELIÇ 2010



Bon nadal a tothom. A tota la gent que per casualitat o amb intenció de tant en tant visita aquest blog, gràcies i espero que passeu juntament amb tots els que estimeu, unes bones festes i que tingueu un bon any 2010.

Tots els vostres objectius i desitjos pel nou any, només depènen de la vostra intenció i intensitat en aconseguir-los perquè es facin realitat...

dissabte, 5 de desembre del 2009

Dia de Motocross a Sant Hilari

Fa dies que el meu amic Guillem, em va dir que, com cada pont de desembre, organitzava la cursa internacional de motocros de clàssiques amb la particularitat de que aquesta vegada ho feia a Saleta, la seva casa de Sant Hilari. Com d'altres vegades, em va dir que si volia anar, em deixava una BULTACO per còrrer. M'ha costat decidir-me i lligar-ho tot però al final he anat amb el meu cunyat Víctor arribat des de Murcia la nit anterior. A les 07 ja era despert gràcies a la Ruth, així que després d'esmorzar, hem anat al taller a buscar els estris i cap a Sant Hilari. Quan hem arribat a Saleta, menys gent de la que es mereixia l'ocasió per circuit, per l'entorn i per en Guillem, que es mereix que la gent li respongui per la seva dedicació i esforç pel motocross. L'he trobat una mica embolicat amb les inscripcions, així que quan m'ha pogut posar al dia, he pujat al garage a canviar-me i ha agafar la moto, una preciosa BULTACO 370 Després d'enllestir alguns problemes d'última hora hem sortit a entrenar i han arribat les primeres sensacions:
Primera: sis mesos sense anar en moto es noten molt als braços, sobre tot al dret amb aquestes motos amb frens de tambor i m'he trobat que de vegades se'm feia difícil frenar...
Segona: El circuit, molt maco per traçat i pel marc incomparable, dels que m'agraden, molt de traçar i sense gaires dificultats.
Després de l'entrenament he anat amb en Víctor a veure els entrenos de les altres categories. Hi era en Mark Eastwood amb una CR250 i com sempre, espectacular...des de lluny ja el senties arribar amb el gas clavat fins aquest salt en que volava més que ningú. També m'he fixat en la Nélia, la filla d'en Guillem, que ha millorat moltíssim. Crec que ja no l'agafaria, segur que està més forta que jo. Ara es nota que és ella qui porta la moto, això sí, encara li pot el cap i és el següent pas a millorar per continuar evolucionant.
Quan ens ha tocat sortir, m'he preparat a la sortida després de molts problemes per arrencar la moto.Hem sortit per fileres de cada categoria i, quan m'ha tocat, m'ha anat força bé tot i no tenir gaires esperances de fer un bon paper, però crec que he aguantat entre els 8 primers fins el final. A mitja cursa m'ha avançat un pilot que he tornat a agafar quan quedaven dues voltes però ja no he tingut forces per passar-lo.Després d'aquesta màniga, he trobat adient marxar cap a casa i ho he fet amb un molt bon gust de boca per veure que en Guillem ha fet una gran feina, que el seu projecte comença a agafar forma i que, encara que menys del que es mereix, crec que la gent ha respòs. Per ser la primera cursa que organitza a casa seva amb el seu nou circuit, crec que estat molt bé. En quant a la meva cursa, millor del que m'esperava, he perdut molt però també he guanyat moltíssima ressistència; excepte els braços, no m'he cansat res de res. Espero pujar a Sant Hilari abans de que acabi aquest any a fer-li una visita amb tranquil·litat i acabar de veure tot el projecte de l'àrea sobre el terreny i, si pot ser, m'agradaria poder compartir un entreno amb la Nélia.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Un altre punt de vista...

Avui he vist la muntanya des d'un altre punt de vista. Després d'anul·lar la sortida en BTT amb la Sofia i per casualitat, m'he trobat quan venia del super a en Josep. Ja feia temps que comentavem de sortir amb el seu 4x4 a fer un tomb i a ensenyar-li alguns camins. Total, que després de xerrar una estona he pujat a casa a deixar la compra i cap a la muntanya amb el seu JEEP WRANGLER 4L benzina de 200 cv. Hem anat cap a Taialà on hem pujat i baixat un tram de línia elèctrica que amb el fang estava una mica més complicat però amb aquesta màquina, com es pot veure al vídeo, cap problema.

Després hem anat cap a Sant Gregori on hem volia ensenyar una banyera una mica més complicada, i la veritat és que si ho ha sigut, ja que ni l'un ni l'altre l'hem aconseguit pujar. Li falta posar l'autoblocant per que el cotxe no perdi tracció quan una roda queda sense tocar terra.

Quan ja tornavem cap a casa portant jo el cotxe, li he ensenyat una pista que ell no coneixia i amb un xargai important que hi havia a l'esquerra, ens hem quedat enganxats per sota i hem hagut de trucar a la dona que ens vingués a buscar per agafar un altre cotxe i estirar-lo. El que era una estoneta s'ha convertit en tot un matí d'aventura... Ha estat divertit i ho hem de tornar a repetir amb més temps.