dijous, 18 d’agost del 2011

Mulhacen i Pico Veleta

El dijous dia 11, després d'estar tota la setmana pendent del temps, hem vaig decidir a provar l'ascensió al sostre de la península, el Mulhacén amb 3.478,6 metres i després alPico Veleta amb 3.395,68 metres. Una cosa tenia clara, no tenia cap obligació en arribar i donada la magnitud de l'objectiu, si havia de desistir, no passava res, cadascú té un límit i potser avui trobaria el meu.
La nit anterior ho vaig deixar tot ben enllestit i la màquina descansava per la gran aventura.Vaig sortir amb el cotxe de Bayacas cap a Capileira a les 06:45 per intentar sortir el més aviat possible, ja que m'esperaven un bon grapat d'hores de bici. A les 07:20 començava a pedalar a uns 1.500 metres sobre el nivell del mar i a guanyar alçada ràpidament per una carretera amb un asfalt irregular que després es va convertir en una gran pista que em portaria a l'àrea recreativa de Hoya del Portillo a 2.150 m., on queda restringit el pas de vehicles a motor. Després de parar una estona a comentar la jugada amb el guarda i amb un senyor de Figueras, vaig continuar pista amunt. Tot aquest tram es fa molt bé tot i ser pujada continua i anar guanyant força alçada. La següent aturada la vaig fer al Mirador de Trevélez (2.700 m) on vaig fer una foto del poble famós pels seus pernils i la seva alçada.Fins aquest moment tot havia esta pujada i a partir d'aquí hem trobaria algun pla i petit descens però de seguida va arribar la pista que s'enfila al Mulhacén. El primer tram el vaig fer per un corriol que em va fer baixar de la bici i caminar una mica fins arribar a una pista molt pedregosa que travessava el corriol. A partir d'aquí la cosa es va posar més seria. Sempre tenia a la vista al que li diuen fals Mulhacén perquè pujant per aquesta vesant, no deixa veure el cim del de veritat. Anava veient i apropant-me a poc a poc el que per allà se'n diu nevero, que són les neus que aguanten pràcticament tot l'any.Una de les anècdotes del dia va ser trobar-me a una família que pujaven caminant i que van animar-me parlant en català. Vaig aturar-me per descansar i petar la xerrada i em van demanar d'on era. Quant vaig contestar de Girona i veient la roba que portava, em van demanar si coneixia a en Joan Güell... Vaig quedar acollonit, estàvem prop de 3000 metres d'alçada, en mig del no res i em trobo a uns amics d'en Joan... ens vam fer una foto per ensenyar-li.
A partir d'aquest punt van començar els pitjors moments. Hem notava una mica marejat i hem costava molt pedalar i agafar un bon ritme. Amb el plat petit anava molt parat i amb el mitjà o baixant pinyons no m'acabava de trobar, tot i que la pendent no era gaire les pedres feien difícil mantenir una constància. En d'altres circumstàncies crec que allò era per fer-ho tot en plat mitjà sense problemes, però suposo que l'alçada també va tenir a veure i afegia més dificultat. La conseqüència va ser que vaig combinar trams a peu amb trams pujat sobre la bici amb una sensació de suau mareig continu. Vaig conèixer el que es diu com mal d'alçada suposo.
Durant uns d'aquest trams de pedalar amb la vista clavada al camí vaig sentir un soroll i quina va ser la meva sorpresa en aixecar el cap...Hi havia cabres munteses llegudes prop del camí i posteriorment al camí que en apropar-me, s'aixecaven i s'apartaven tranquil·lament. Vaig al·lucinar veient aquells animals salvatges tant a prop. Mica en mica sembla que vaig anar animant-me, veient que cada vegada faltava menys, vaig passar pel nevero, i poc després em trobava a un excursionista amb el que havíem coincidit al principi del camí en un parell d'ocasions que em va animar a continuar. Ja quedava ben poc i es veia el cim de la península, pelat i pedregós amb un continu caminar de gent que pujava i baixava. Vaig fer l'últim esforç superant alguna zona tècnica fins arribar a un punt on tocava arrossegar la bici. Cap a les 12:20 vaig fer el cim junt amb una parella de Barcelona que em van fer la corresponent foto.Vaig estar una estona descansant, recuperant forces i canviant impressions amb la gent que es trobava allà dalt amb la mateixa sensació de satisfacció que crec que ens unia una mica. Des d'allà, unes vistes impressionants de les muntanyes properes ja que la calitja no deixava veure l'horitzó (diuen que en un dia clar es pot veure el Marroc). Per l'altre vesant es podia veure la llacuna de "la Caldera" i el següent objectiu... el Pico Veleta.Després de demanar el mòbil a una noia que amablement em va deixar trucar a la família, vaig estar petant la xerrada amb en Juanma, un noi d'un poble de Jaen que venia des de l'estació d'esquí de Sierra Nevada i que havia deixat la bicicleta a baix per fer el cim per l'altre vesant caminant. Vam estar canviant impressions, comentant coses sobre el ciclisme de muntanya i hem va convidar a figues seques. Portava bastant avituallament en forma de gels sobretot i barretes, però crec que em va faltar alguna cosa una mica més contundent o més barretes i tenia força gana. Com ell anava cap al Veleta vam decidir anar junts i vam iniciar la baixada per un camí que serpentejava entre grans pedres amb una forta inclinació que vaig fer pràcticament tota a peu fins a la l'últim terç on vaig agafar una drecera a la dreta que hem permetria pujar a la bici i gaudir d'un descens tècnic i divertit.A la següent foto es pot veure a la part esquerre de la muntanya el corriolet que baixa des del cim serpentejant ben dret fins a la pista.Ara tocava fer uns quilòmetres de pista pedregosa, la major part en ascens, fins arribar a l'última dificultat del dia. Apropant-nos vam poder gaudir de mes cabres munteses, de les increïbles vistes amb que ens obsequia l'alta muntanya i d'un parell de cascades d'aigua del desgel. També en vam trobar amb un grup de ciclistes, alguns d'ells de la zona, que ens van agafar ràpidament. Vam decidir continuar junts però en Juanma i jo portàvem un millor ritme que alguns d'ells i vam continuar sols. Ja a punt d'arribar al nevero que ens havien anunciat com a perillós se'ns va apropar un altre ciclista per darrera que es va dirigir a mi parlant en català. Era en Carlos, de l'Hospitalet, que venia des de Órgiva a un ritme brutal per fer el cim del Veleta. Es va ajuntar amb nosaltres i tots tres vam arrossegar les bicis nevero amunt.Continuàvem pedalant per canviar de vesant per arribar a la part alta de l'estació d'esquí de Sierra Nevada d'on s'agafa una carretera que acaba de salvar la poca distància que hi ha fins el cim. En Juanma i en Carlos anàvem més forts que jo i van acabar l'ascensió junts mentre jo anava fent al meu ritme i arribava uns minuts després. En arribar a dalt, més sensació de satisfacció, la foto amb els companys de ruta amb el Mulhacén al fons i recuperar una mica les forces.Aquest pic està una mica més concorregut, ja que és molt accessible des de les pistes d'esquí. Ja baixant, en Carlos i jo ens vam acomiadar d'en Juanma que es va portar super be amb tots dos, i continuàvem la ruta per baixar fins a Capileira. A partir d'aquest moment, tocava desfer camí, alguna pujada que ja costava de fer i molta molta pedra. En arribar a la pista gran, ja només restava posar el plat gran i pinyó petit i pedalar sense esforç muntanya avall fins al poble. Tenia previst fer una variant desviant-me a la pista del refugi de Poqueira, però per no allargar més la sortida ja que no sabia el que ens podríem trobar, vam decidir continuar per la pista avall. En arribar al Poble, entrepà amb en Carlos al primer bar que trobàvem per recuperar forces, canvi d'impressions, comentar aficions comuns, etc.
Jo tenia el cotxe allà mateix, però, tot i oferir-li, en Carlos va voler continuar carretera avall per arribar a Órgiva. Sense haver pujat al Mulhacén, ell havia fet un desnivell molt alt, ja que va deixar el cotxe al poble que es troba a uns 650 metres d'alçada...tot i fer dos anys que no competia es trobava en un estat de forma envejable.
De nou, gran experiència ciclista, coincidint amb bona gent amb la que compartir pedalades i més de 9 hores de sortida amb un desnivell de 2485 metres i 71 kms recorreguts.Aquí deixo el track i més fotos.


dimarts, 16 d’agost del 2011

Setmana a Granada. L'aproximació.

La primera sortida que feia a La Alpujara va ser, com fan els muntanyencs, una aproximació a l'objectiu principal. D'entrada, haig d'explicar que la ruta principal que tenia previst fer la portava al GPS, però al portar-lo mal configurat, vaig gravar a sobre les rutes de Mazarrón. Així que amb l'ajuda d'un plànol no gaire complert, vaig sortir rumb a Capileira per tal de veure part del que m'esperava. Vaig intentar trobar el camí de Bayacas, on érem, a Carataunas per des d'allà tirar carretera amunt i això em va costar caminar una bona estona vorellant sèquies i camps d'ametllers i figueres fins trobar la carretera. Una vegada sobre l'asfalt, va ser posar el plat mitjà i anar guanyant alçada. Hem vaig trobar be i tot i no voler forçar la màquina vaig anar a bon ritme. Vaig passar per Pampaneira, poble que ja havíem visitat, Bubión i finalment Capileria, d'on iniciaria la ruta cap al Mulhacén i el Veleta. Vaig continuar pujant una mica més per una carretera mal asfaltada fins una pista que vaig fer un tall, després vaig recular fins a la carretera i vaig continuar pujant una mica més fins trobar aquesta vista del Veleta.Vaig decidir tornar cap a casa ja que portava una bona estona pedalant i com aperitiu, estava prou be. Per baixar vaig anar probant dreseres i fent algun corriol ben maco i d'altres, com el de Bubión a Panpaneira, que tot i no ser 100% ciclable, hem va estalviar bastant asfalt. També vaig passar per molts dels carrerons amb fortes pendents d'aquest pobles situats per sobre dels 1000 metres d'alçada.Aquesta zona és impressionant i de tant en tant trobes unes vistes increïbles dels Poblets penjats a les vessants de les muntanyes i de les alçades que tenen aquestes.Aquí deixo el track d'aquest dia d'aproximació i exploració i el meu debut a les grans alçàries.

dilluns, 15 d’agost del 2011

Setmana a Mazarrón

DIMECRES DIA 03
Des de que vaig a Mazarrón a l'estiu que faig aquesta ruta. El primer que haig de fer és matinar, ja que a mig dia el sol i la família apreten.La primera part es fa pel passeig de El Puerto i per carretera per després anar vorejant el mar per un passeig i per la mateixa platja fins arribar a La Azohia. Allà s'agafa la rambla que puja a Campillo de Adentro i aquí la poc transitada carretera que puja a Castillitos. Ja baixant cap a la Base Militar tenim unes vistes impresionants, tant del camí que hem de fer com de tota la costa fins gairabé Cartagena. Aquest any va ser la primera ruta que feia i no tenia companyia i vaig decidir endurir-la una mica fent-la en sentit invers, ja que així hem trobaria una pujada llarga i molt pedregosa que hem faria suar. Vaig arribar fins Cabo Tiñoso ja que no ho havia fet mai,sempre hem quedava a la primera part de la base militar, així que vaig descobrir nous paisatges i vaig aprofitar per agafar un caché.
Després de descansar una mica vaig tornar a remuntar una mica per agafar la pista estreta que baixa fins a la cala Salitrona on vaig petar la xerrada amb uns excursionistes i vaig fer el banyet obligat.Durant el bany vaig veure passar un parell de ciclistes que després tindrien la seva importància. Quan estava remuntant la pista pedregosa hem vaig trobar amb alguns altres que hem feien comentaris per la meva gosadia al fer la ruta en aquest sentit. Hem va sorprendre quanta gent trobava ja que mai havia vist ningú pedalant per aquesta zona, però molt millor, així tens una mica més de confiança en trobar ajut en un moment donat. Després de fer tot la pujada amb el plat mitjà i posant un parell de peus al principi per superar alguna zona més complicada, quant arribava a la carretera vaig veure passar als dos ciclistes que havien passat per la platja. Hem portaven uns kms, així que vaig intentar agafar-los i ho vaig aconseguir ja a la rambla cap a La Azohia. Vaig veure que un portava una Santacruz Heckler i vaig reconèixer a en Miguel. Fa dos anys, quan vaig fer per primera vegada aquesta sortida i anava amb la Santacruz Blur LT del meu oncle, el vaig passar per la carretera ja de tornada, em va agafar la roda i ja vam anar xerrant fins El Puerto. Li va encantar la Blur i en vam parlar una mica de BTT, la llàstima va ser que era la meva última sortida ja que marxava a l'endemà.
Total, que com havíem tornat a coincidir vam continuar junts parlant i pedalant amb el seu company Julio, en va convidar a casa seva a refrigerar-me una mica, em va deixar una manxa per ajustar les suspensions i vam quedar per divendres següent sortir plegats.

DIVENDRES DIA 05
Havia quedat amb en Miguel i en Julio a les 08 a casa seva i vaig sortir amb temps suficient però hem vaig embolicar una mica buscant un caché i vaig arribar que ja sortien. Vam desfer camí per arribar a agafar la rambla del Cañar en direcció a Peñas Blancas.Després d'una estona de pedalar per la rambla agafant alçada molt suaument, vam trencar a l'esquerra per fer una forta pujada entre camps i fruiters que vaig agafar al meu ritme fins un punt on vaig parar per esperar a en Miguel i veure com en Julio tornava cap a casa cansat de la forta pujada (es veu que no fa gaire que pedala).En pocs metres vam fer un gran desnivell, inclús havent de fer un tros a peu per la forta rampa i el terreny relliscós. Després vam planejar per una pista fins arribar a una carena molt divertida que vam recórrer fins a baixar fins a la Rambla del Esparrillar per la que vam baixar cap a la carretera del Alamillo a gran velocitat per tornar a remuntar per la Rambla de Valdelentisco primer i pista després de nou amb una mica de pendent. Després de parar a fer una queixalada vam baixar per una pista una mica trencada fins arribar a Las Balsicas on vam agafar la Rambla de los Lorentes, aquesta més complicada per les zones sorroses i el terreny molt trencat fins arribar a El Puerto. Va ser una bona ruta amb bona companyia i per llocs que no hauria trobat mai sol. En Miguel és un gran coneixedor de la zona i ara que ja estem en contacte, cada vegada que passi uns dies allà podrem sortir junts. Amb això de la bici segueixo trobant bona gent amb la que és fa agradable compartir rutes. Gràcies Miguel.

Tornada de les vacances ... mar i muntanya

Ahir vaig tornar de les vacances. Han sigut un parell de setmanes fora amb una mica de mar i molta molta muntanya gaudint de la família, i per suposat, pedalant.He estat a Mazarrón on he fet una de les meves sortides preferides amb banyet inclòsi ha l'Alpujarra Granadina on he pogut pujar els dos cims ciclables més alts de la península, el Mulhacén i el Veletaperò anem per parts...