Ahir vaig quedar amb en Dani i en Marc per avui pujar a Sant Grau per una ruta no habitual entre els BTTeros, i no m´extranya... Hem quedat de trobar-nos al carril bici i just passar la Pilastra me'ls he trobat, així que hem girat i després de passar per la nova passera hem fet el camí dels ànecs fins a la pujada en qüestió que ja la coneixia d'anar en moto... res a veure amb el patiment que suposa pujar-la pedalant... Quan portavem una mica, en Dani s'ha notat unes molèsties que arrossega a la cama i hem decidit deixar-ho correr i fer alguna cosa més light, però en arribar a Constantins, seguíen les molèsties i hem reculat. En Dani ha tornat cap a casa i en Marc i jo hem decidit fer el que teniem pensat. La primera part, va fent, però arriba un punt amb una rampa sostinguda amb un bon desnivell que a supossat arrossegar la bici a estones. Quan s'ha acabat el pitjor, hem decidit tirar fins al cim on hem parat a agafar aire i hem fet un parell de fotos.Era la primera vegada que ho feia amb la BLUR LT i he arribat sense baixar de la bici, que ja és molt, però amb la sensació d'arrossegar més bici. No sé si ha estat pel neumàtic del darrera que és nou i, a part d'una mica més ample, no tant rodador com els GEAX SAGUARO que porto habitualment. Per baixar hem fet un corriol que m'agrada molt que va fins al camí dels ànecs. Des d'allà hem anat cap a la Pilastra, on en Marc a continuat cap a casa pel carril bici i jo he fet una mica més. He anat fins a Santa Afra i després he agafat el corriol que tant m'agrada que baixa per darrera fins a la carretera amb un troçet nou que està bé. Després he fet una petita part de l'Open Natura fins a la carretera de Sant Gregori des d'on he continuat fins a casa pel carril bici. Aquí deixo una imatge del recorregut.
Avui tenia previst anar a Sant Feliu a fer el recorregut de la copa Gironina, però al final no ha pogut ser si no volia anar sol, així que he agafat la bici després de bastants dies sense tocar-la i he anat a fer un tomb. Se m´ha acudit pujar a Sant Miquel ja que encara no ho havia fet amb la bici nova. Abans de pujar ja m´han avisat de que estaven fent batuda de senglars i en arribar a dalt m´he quedat amb les ganes de baixar pel corriol, així que després de baixar per la pista, he agafat aquell que tantes vegades he vist i mai havia fet, que sabia que baixava cap a Celrà. El primer tram del corriol és fàcil i no té més dificultat tècnica que la de estar pendent de que les bardisses no et facin caure cap al costat de la pendent. Després, comença a inclinar-se i hi han trams amb bastant pendent que he fet caminant... no era coherent arriscar-me a caure anant sol. Hi ha un moment que es divideix en dos i he fet un fins que es convertia en pista i després he seguit l'altre fins arribar a baix on m'he trobat un paisatge molt del Montseny i que m'ha ben sorprès.Aquí mateix he vist una mena de cova amb una galeria perfectament excavada a la muntanya que també m'ha deixat bocabadat.En un primer moment he pensat que podria ser algun tipus d'amagatall de la Guerra Civil, però en arribar prop de Celrà he vist uns panells informatius que m'he parat a llegir. Aquestes galeries juntament amb d'altres que hi ha per la zona pertanyen a les mines de Celrà que daten de finals del segle 19. Es diuen La mina del Nen i la mina Victòria. Ha sigut molt interessant descobrir aquest racó de les Gavarres ple d'història. Després de la visita cultural he continuat direcció Celrà, però de seguida he trencat a la dreta per remuntar cap a Els Àngels per la ruta 11 de BTT. Una vegada a la pista que va cap a Sant Miquel he anat a buscar la pista de descens que hi ha prop del camí de les dones i fent algun tram, he baixat fins a Sant Daniel. Ja a la Devesa, en un "alarde de juventud" he volgut saltar un rec a tota velocitat que m'ha costat una bona arrossegada pel terra, un neumàtic del darrera i una caminada fins a casa... ens pensem que som jovent i aixà ja va passar ... Aquí deixo la imatge de la ruta del WIKILOC.
El que havia de ser la sortida al Turó de l´Home, es va convertir en un viatge a Murcia per conèixer a Marta, la meva nova neboda, així que, tot i que el dia era el perfecte (assolejat, cel net amb vent del nord i no gaire fred) l'haurem de buscar nova data. En Txema es va alegrar ja que no podia venir i jo també, no hauria estat el mateix sense ell. Donçs com no podia ser d'altre forma, la bici també venia de viatge, tot i que per diversos problemes no he pogut sortir fins avuí. Cap a les 12:30 sortiem de casa del meu cunyat en direcció al parc natural del Valle, un paratge impressionant amb grans paissatges, ple de pistes i corriols i que es troba a escasos minuts de la capital. Hem començat per carretera per anar agafant alçada fins una pista de pujada impressionant. Era un camí d'un parell de metres d'amplada, amb constant ascensió, fent ziga-zagues i amb moltes pedres que el feian bastant tècnic.En arribar a dalt he esperat al meu cunyat i he trobat maca aquesta imatge de la màquina, que la veritat és que cada dia hem dona més satisfaccions.Després hem anat fent pistes en direcció a l'àrea recreativa de La Cresta del Gallo. Hem passat per un mirador d'on havia aquestes vistes de la ciutat.Ja a prop de La Cresta del Gallo, hem anat a fer aquesta foto a una barraca que hi ha al mitg del no res i que la primera vegada que vaig passar, hem va semblar autèntica.Després hem fet un tram de corriol molt maco fins arribar a l'àrea recreativa, des d'on he baixat per carretera fins a Murcia. Avuí he portat la GoPro Hero i he fet alguns vídeos, però no han quedat del tot bé i m'estimo més no possar-los. Com hem va passar ja l'altre vegada que vaig sortir per aquesta zona, m'ha agradat molt, i és que hi ha tantes possibilitats que podries estar fent kms de corriols sense sortir de la zona. De fet, aquestes montanyes,tenen la particularitat que al no tenir gaire vegetació, per qualsevol lloc pots obrir nous corriols. No han sortit gaires kms. però si que han sigut intensos. Aquí teniu el track i una imatge del Google Earth.
Quina sortida!!! Avuí amb en Dani i una estona en Manolo, hem fet una tirada llarga per anar preparant la de dimecres vinent. Feia temps que volia anar fins a Tossa de Mar i la veritat es que ha valgut la pena. Hem tingut tot tipus de terrenys, bones vistes, bon esmorzar i una bona quilometrada. A les 10 haviem quedat davant de la Guardia Civil i quan hem arribat, en Dani ja ens esperava. Hem tirat pel carrilet a bon ritme fins que en Dani a punxat a Quart i hem parat a reparar. En Manolo ens ha acompanyat fins a prop de Llagostera i nosaltres hem continuat fins al poble on hem parat a comprar una càmara i a fer unes barretes. Des d´alla hem continat per la via verda fins a la carretera de Sant Grau on hem vist passar un Porsche classic del Rally Costa Brava, com sonava! Una vegada a dalt hem trencat a la dreta pel GR que va cap a Tossa i on hem parat a fer aquestes fotos, Quines vistes! La pista que baixa es molt entretinguda i requereix molta concentració, ja que rellisca bastant i hi ha força pendent. A mitg recorregut hem agafat un corriol que és drecera de la pista i molt divertit amb trams molts tecnics. Quan hem arribt a Tossa, hem anat fins a la platja on hem esmorzat una mica amb vistes al Castell.Despres hem pujat al Castell buscant la continuacio del GR cap a Lloret i després d'unes voltes pel casc antic hem trobat el camí que ens ha portat per unes pujadetes que després d'esmorzar ràpidament ens han possat a to, passant per Cala Llevadó fins un punt on hem creuat la carretera per continuar per un camí que continuava pujant i pujant fins que he trovat el que buscava... un corriol de baixada bastant tècnic, ple de xargais i arrels que el fan molt entretingut fins el seu final ja a tocar del "Castell" de Sant Eloy. Allà s'agafa el recorregut número 1 del centre de BTT que després enllaça amb el 3. Durant aquest tros que va planejant al costat de la carretera de Llagostera i el riu, hem trobat tot tipus de terres en pocs quilòmetres... pista cobertes de fullaraca, sorra, terreny sec, humit, una de uns 100 metres plena de pedres, aquest pas al costat del riu on he parat a grabar a en Dani. Ha sigut molt entretingut fins que ha arribat el moment de pujar. Quina pujada...llarga, llarga, llarga... no s'acabava mai... Però tot té un final i aquesta pujada no podia ser menys. Una vegada coronat el cim hem anat a sortir a la carretera on ho hem posat tot per baixar fins a Llagostera. Allà hem begut una mica d'aigua, i tornada pel carrilet ja bastant tocats fins a Quart on en Dani ha continuat per carretera fins a Bescanó i jo he continuat fins a Girona. M'han sortit 92,8 kms, una bona tirada. Aquí deixo una imatge del track.
Ja feia dies que amb en Xevi i en Javi haviem quedat per sortir des de la feina aquest dimecres 27, però en Javi tenia visita amb el metge i s'apuntaria més tard, quedant la sortida en un mà a mà entre en Xevi i Jo. Després de preparar-me, vaig sortir cap a la feina i vaig entrar a l'aparcament on hem vaig trobar a 4 companys preparats per sortir. Ja sabia que hi havia un altre grup que també feien les seves sortidetes, però mai havíem coincidit així que els hi vaig demanar on anaven i hem van contestar que amb nosaltres, i encara faltaven la Dunia i en David... quina sorpresa, sempre són més agraïdes les sortides amb gent... Quan ja hi érem tots vam sortir cap a Vilablareix i Aiguaviva pel recorregut de sempre i un dels companys de l'altre grup va haver de tornar-se ja que el seu nivell era més aviat baix (era la seva 4ª sortida. Més tard, en Javi ens va trucar que ja estava enllestit del metge i el van anar a buscar a La Crosa, d'on aniríem a buscar l'Onyar i on vaig gravar aquest vídeo: Una vegada a la carretera de Brunyola, vam decidir continuar per aquesta fins a passar el poble, on vam trencar a la dreta per agafar un corriol que conec i que feia temps que tenia ganes de fer. Va resultar estar una mica brut, però tot i això el vam gaudir molt. És molt maco i llarg, amb el primer tram més tècnic en baixada i després per entre arbres i matolls com si anéssim per un túnel. Després toca pujar una mica fins uns camps on vam decidir tornar no abans sense fer un tram de baixada una mica extrema, però també va tenir el seu encant. Allà tots, d'una manera o un altre, vam tocar terra, ja que el desnivell és molt important i excepte en Javi que pràcticament ho va fer tot pujat a la bici, la resta ho vam fer a peu.Una vegada a la carretera, vam arribar a Sant Dalmai, l'Oscar va decidir continuar per carretera i la resta vam anar fins l'aparcament de La Crosa on vam enfilar la carretera fins Aiguaviva. Allà vam agafar uns corriols molt divertits fins a enllaçar amb la ruta que havíem fet al matí. Va ser una bona sortida i tots ho vam gaudir tant que ho repetim el pròxim dimecres. Em van sortir 51 km., que no està malament després de lo de dilluns. P.D. El títol ve donat per que en principi érem dos, que multiplicat pels 4 que hi havia a l'aparcament fan 8 tot i que la Dunia i en David encara no hi eren al grup, més en Javi que s'apuntava després, 9... sense comentaris...
Quan pedalàvem en Txema i jo per la pista paral·lela a l'autopista cap a Sant Celoni durant la Girona-Badalona de l'any passat, anava mirant el Turó de l'Home i rumiant que estaria bé plantejar-se'l com a objectiu.M'agrada funcionar per reptes, i aquest havia de ser el d'aquest 2010, així que després de llençar el guà, de moment, en Txema (com no), en Dani, en Jordi i en Xevi s'han apuntat. Va tocar passar algunes hores davant de l'ordinador amb el WIKILOC i el COMPELAND, fer un viatge a Sta. Maria de Palautordera per que en Jaume m'assessorés de la baixada i dedicar tres sortides a polir el tram fins a Sta. Coloma de Farners, però ara ja està tot lligat i només faltava el dia, així que, si no hi ha cap contratemps, serà el pròxim 10 de novembre. Si algú s'anima, només ho ha de dir que serà ben vingut. Aquí deixo el Track i la imatge del perfil.
Avui, amb en Dani i en Txema, hem fet una gran sortida que m´ha servit per posar les basses d´un bon Girona Turó de L´Home. Feia temps que tenia pensat pujar a Sant Hilari a, per una banda, superar una fita, i per una altre, aprofitar per veure a en Guillem, que feia temps que no ens veiem. Així que a les 09:45 he recollit a en Dani a Bescanó per anar a Anglès on havíem quedat amb en Txema a les 10:15. Hem tingut algun contratemps i això ens ha fet arribar una mica tard. Una vegada junts hem començat a buscar un camí que havia fet temps enrere amb la moto, i després d'algunes voltes, l'hem trobat i hem pogut gaudir d'uns corriols maquíssims fins a travessar la carretera de Sta. Coloma on he gravat aquest vídeo:
Quan hem passat la carretera a tocat pujar, no sabíem ben bé on aniríem a petar, però tard o d'hora tocava fer-ho, així que he anat fent entre castanyes i al meu ritme mentres en Dani i en Txema m'anaven esperant. Tots dos van molt forts per mi i suposo que un dia es cansaran d'esperar-me... que hi farem, es perdran els corriols que tinc emmagatzemats al GPS integrat...je,je,je... Al final resulta que hem arribat al peu de Sta. Bàrbara on en Txema ja havia pujat un altre vegada, així que després de comentar la jugada i, ja que hi érem, doncs cap a dalt... Quina pujada!!! i després del que ja portava... se m'ha fet dura, però ho he fet. Hem menjat una mica, hem patit per uns quants núvols bastant negres, hem fet la foto de rigori a continuar que encara quedava bastant. Ara tocava arribar a L'Espinau i El Subirà on, just abans de pujar, hem tingut els nostres dubtes si acabaríem la feina ja que s'ha posat a bufar un vent molt fort i fred, però després de que ens diguessin que ja quedava poc fins a Sant Hilari, hem decidit continuar. Una vegada allà, hem travessat per dins la finca d'en Guillem, hem fet la paradeta per saludar-lo i cap a baix per la carretera d'Ossor on hem parat al càmping a fer un cansalada energètica. Ens han atès molt bé i el menjar, molt bo. Després de recuperar forces hem continuat per la carretera a bon ritme per entrar en calor, quin fred que feia!!!. Abans d'arribar a Anglès, en Txema a agafat una pista cap a La Cellera i en Dani i jo hem continuat fins agafar el carrilet. A Bonmatí, en Dani ha continuat per carretera i jo he passat per Constantins, el camí dels Ànecs fins a Bescanó i carrilet fins a Girona. En total m'han sortit 100.4 km, una bona tirada per anar assimilant el pròxim repte...Aquí teniu el track un imatge de la ruta en Google Heart i del perfil.
Avuí hem anat en Dani, en Txema i jo a la pedalada que organitza el CEGUB a Collserola. Com sempre, un gran ambient, una perfecta organització i uns extres (regals, espectacle de Dani COMAS i sorteig) que fan que valgui la pena anar-hi. El matí ha començat ben d´hora per no arribar justos com l´any passat, així que passades les 9 ja hi erem al velòdrom d'Horta amb temps suficient per anar a buscar els dorsals, canviar-nos, fer una volteta per escalfar mínimament i anar cap a la sortida. Cap a les 10 s´ha donat la sortida amb en Roberto HERAS i el Jose Luis LAGUIA davant de tot. Com sempre, només començar tocava pujar a dalt de Collserola d´on teniem unes vistes impressionants de Barcelona. La pujada s´ha fet dura però com ja sabia on anava, he dossificat una mica.En arribar al primer pas técnic he trobat una mica de cua que de seguida s´ha esvaït i hem pogut gaudir d´un tram de corriol bastant maco. En general la pedalada va bastant per pistes així que quan s´agafa un tall amb més dificultat és fa amb ganes. He anat fent al meu ritme i a les baixades sempre avançava a algú. En arribar al primer avituallament m´he trobat amb en Txema i en Dani ja que s´ha fet un reagrupament.En Txema a estat tota l´estona amb els de davant i en Dani, al seu ritme, que per mi és alt, i avuí suposava estar al segon grup. Quan hem tornat a sobre de la bici s´ha fet una mica feixug i no hem trobava del tot bé, però mica en mica he anat agafant el meu ritme passant pel següent avituallament sense aturar-me, cosa que no ha tret que a les llargues pujades m´avancés força gent. Hem trobava amb poques forces per apretar així que he mantingut un ritme cómode per mi per no quedar buit com algún que hem trobat pel camí que semblava que es menjaria el món a la primera pujada i després s´ha tingut que arrossegar per la resta del recorregut. Cap a la baixada final gaudint amb marge fins al velòdrom.Quan he arribat, en Txema i en Dani m´esperaven per anar al cotxe on ens hem portat una gran sorpressa. A mida que ens apropavem al cotxe, crec que pensàvem que ens haviem equivocat de parking, però mica en mica hem vist que no, que aquell cotxe que tenia una porta ben oberta era el d'en Dani...Després de patir pensant que ens ho havien cardat tot, mirem i no hi faltava res, el meu rellotge ben visible a la porta, les carteres, els diners, móbils... increible... començava la nostra ratxa de sort... Hem anat al velòdrom a dutxar-nos on hem pogut veure entrenant a la selecció catalana de ciclisme.A continuació hem vist l'espectacle d'en Dani COMAS, que s'ha jugat la seva bici amb algú que saltés a peu més alçada que ell amb la bici i s'ha tallat quan ha vist que un bomber de Barcelona tenia molles en contes de cames i li guanyava la juguesca. I per acabar la festa, el sorteig, on han començat a repartir premis petits fins arribar a les bicicletes i on estavem segurs que ens tocaria alguna fins que la mà innocent a tret un número dient, "un ben rodó" i en Txema, que tenia el 100 a dit, "el meu" i així ha estatuna GHOST SE2000 del 2011 molt maca que no sabiem com portariem, però després de desmontar-la ha entrat facilment al maleter del cotxe. Total, que hem passat un bon dia de BTT i hem tingut la sort de cara durant tot el matí...potser hauriem d'haver anat al bingo...
Avuí hem quedat per fer la segona sortida a Can Perot (Granollers de Rocacorba) amb dinar inclós. En principi haviem de ser força gent però sempre, per un motiu o un altre, algú falla i hem sigut 13, o 12+1 pels supersticiossos. Aquest any, la presència femenina ha estat nombrosa, amb la Sofia, la Isa, la Dúnia i la Meritxell preparades per passar un bon dia de BTT. Com per ser la segona sortida de la Sofia, fer els 25 km de l'anada més els 25 de la tornada era una mica fort, aquest matí a les 08:15 era a Can Perot per deixar el cotxe per que pogués baixar després de dinar. Li va dir a la Isa i en Paulí que també van demanar un seient per baixar en cotxe. He baixat per carretera per estar el més aviat possible a Girona i m'he trobat amb una imatge ben maca de la vall del Llémena amb part enboirada i part ben assolejada i he parat a fer aquesta foto.Una vegada a Girona, a les 09:30 erem al pavelló i a les 10:00 ja estavem tots preparats per sortir cap a Sant Gregori a recollir a en Manolo.Hem fet el recorregut de sempre, pujant pel carril bici fins a Sant Gregori, el premi especial de la muntanya a Santa Afra, on hem parat una estonetai després la part del corriol de baixada molt tècnica del camí Ral on hem fet algunes fotosi aquest vídeo
A continuació tocaba passar el Llémena, que sempre dona per fer alguna gravació i riure de les remullades
En arribar a la carretera de Granollers de Rocacorba, en Ferran, que avui estaba pletòric, i en Miguel han tornat cap a Girona, i la resta, ja arribats a Can Perot, hem pogut gaudir d'uns moments de relax a la terrasseta amb les clares i cervesses corresponents, comentar la jugada i aplaudiments per la Sofia que s'ha portat com una campiona.Una de les coses per les que val la pena aquesta sortida, sense dubtes, i per majoria, és l'arrós de Can Perot... sempre cau alguna safata més, tot i que aquest any hi havia una mica de pressa per tornar i ens vam controlar per no haver de pair-lo després estirats a la gespa.Una vegada reposat minimament el dinar, en Txema a tornat cap a Amer per la Barroca i els 5 restants hem desfet camí fins al pont del Llémena del pk 17 per acabar la sortida per carretera i arribar a una hora prudent. En total m'han sortit 70 km., però lo millor és poder compartir un dia de relax ciclístic, acompanyat de bona gent i amb uns bons paissatges. Aquí deixo la resta de les fotos.
Avuí he anat amb en Ferran a Rocacorba. Era la primera vegada que pujaba fins el cim del Puigsou. Un altre vegada que vam pujar es va quedar al plà de les antenes i avuí, amb molt patiment, hem arribat junts a dalt. Les últimes plujes han fet sortir moltes pedres i estava més dur del que ja suposen els 23 km aproximats que hi ha des de Girona.Una vegada a dalt, hem fet la foto obligatòria i després de l'avituallament hem anat cap al santuari per agafar el corriol d'apeu per baixar a Canet.En Ferran, que tampoc havia baixat mai pel corriol, l'ha trovat una mica extrem. El principi ho és una mica, però després crec que ho ha gaudit, encara que ja anava bastant tocat.També l'he fet aquest video: Avui era la primera vegada que sortia per Girona amb la BLUR LT, de fet, volia estrenar-la pujant a Rocacorba, però com marxava a Mazarrón... La qüestió és que avui, baixant pel corriol, he sentit allò que pretenia quan vaig fer el canvi: més seguretat a l'hora de baixar i poder afrontar passos que abans no m'acabava de decidir. He disfrutat molt. En un pas al que m'he sorprés afrontant-lo sense rumiar-m'ho dos vegades en Ferran m'ha grabat aquest video quan l'he tornat a fer:
Ja per acabar, una curiositat que ens trobem pel camí. A l'últim tram més planer, hi ha aquest arbust amb el tronc recargolat:Ha sigut una bona sortida, un repte superat per en Ferran que ja a aconseguit els tres pics dels voltants de Girona (Sant Miquel, Sant Grau i Rocacorba) i 41,5 km en 3 hores i 28 minuts
Aquesta última setmana l'hem passat a Mazarrón (Murcia) amb la familia i m'ha servit per estrenar la nova bicicleta i per repetir una ruta que vaig descobrir l'any passat i que m'encanta. El dimarts hem vaig aixecar a les 06:20 i a punt de sortir per la porta hem vaig adonar de que plovia... i fort... gran matinada per res. Va estar tot el matí plovent amb ganes que van provocar petites inundacions allà i grans riuades a pobles propers com Àguilas. El dimecres, ja amb el meu cunyat vam decidir atacar el cim de La Picadera, on hi ha un mirador excelent sobre tota l'abadia de Mazarrón. Per ell era un repte, no té gaire temps per sortir i tot just fa un any que pedala, així que amb un ritme suau vam anar fent tota l'abadia vorejant el mar fins arribar a La Azohia, on vam remontar la rambla fins a la carretera de Campillo de Adentro que en va portar fins a les antenes. Allà vam poder gaudir de les incoparables vistes i vam immortalitzar aquest gran moment La baixada, res d'especial fins arribar al plà, on es fa molt agradable pedalar vora el mar, a estones per un passeig i a estones per la mateixa platja, encara que en algún moment es faci complicat com es pot veure en aquest vídeo.
A la zona de Isla Plana, vam passar per una mena de camí de ronda amb esglaons i murs de pedra que també va tenir el seu encant, tot i no tenir sortida. El divendres ben d'hora, encetavem la gran sortida de la setmana: anada a Castillitos per la costa. Aquesta ruta la vaig descobrir amb les indicacions d'un biker que hem vaig trobar a Cabo Tiñoso l'any passat i la veritat és que la vaig gaudir com poques rutes fins ara, així que l'agafava amb moltes ganes. Vam començar amb l'inevitable recorregut per tota l'abadia fins a La Azohia, la Rambla i la carretera fins a gairabé la cruïlla de Castillitos, aquí s'agafa l'únic camí practicable que es veu a l'esquerra, que després d'una lleu ascensió ens mostrarà unes vistes impressionants de la costa fins a Cartagenai després ens baixa per una pista molt pedregosa fins al mar. Un dels trams està format per una ziga-zaga per salvar un desnivell important on vam fer aquests vídeos: i on li vaig fer aquesta foto a en VíctorEl camí continua amb un lleuger desnivell on, a estones s'ha de baixar de la bici per fer algún pas complicat i, a estones s'ha de pedalar per pujar una mica. En aquests corriolen Víctor va patir una caiguda per davant per culpa d'una branca que li va bloquejar la roda i es va fer una mica de mal, pel que no vam poder fer el bany previst a la cala Salitrona, una preciosa cala de la que, per desgràcia, ningú se n'ocupa i està plena de deixalles de tot tipus que porta el mar. A partir d'aquí tot és pujada fins a Castillitos, nom popular que se li dona a l'antiga base militar de Cabo Tiñoso, d'on veiem gran part del recorregut i es pot visitar les instal·lacions militars que són molt interessants.En quant a la bici, a part d'haver d'ajustar alguna coseta i d'una punxada, a anat perfecta. Hi ha una petita diferència de pes amb la BLUR XC, però els recorreguts de suspensió més llargs van molt bé. He notat que el FOX RP23 amb el sistema PROPEDAL és una passada i encara tinc que pul·lir els reglatges correctes. La forquilla, amb la possibilitat dels tres recorreguts, va molt bé. Pensava que no es faria servir gaire, però la veritat és que és molt pràctic. Estic content i a mida que vagi sortint, li aniré treient més rendiment. Deixo una imatge en Google Earth del recorregut i AQUÍ us podeu descarregat el track.
Era la primera vegada que ho feia amb la BLUR LT i he arribat sense baixar de la bici, que ja és molt, però amb la sensació d'arrossegar més bici. No sé si ha estat pel neumàtic del darrera que és nou i, a part d'una mica més ample, no tant rodador com els GEAX SAGUARO que porto habitualment.
