dijous, 19 de gener del 2012

Tercer aniversari i resum 2011



Un altre any de blog i com passa el temps. Aquest any tenia diferents reptes, algun que no he pogut assolir, d'altres que ha calgut dos intents per aconseguir-los i el que va sorgir sense  avís i que es va convertir en "EL REPTE" de la meva experiència BTTera.

Vaig començar l'any amb intenció de preparar-me per fer una duatló particular: anar fins a Banyoles en bici i després fer la travessa de l'Estany. Tot i que el principi se'm va fer dur nedar, vaig veure que amb una mica d'entrenament ho podria aconseguir, el problema va ser que la data assenyalada tenia un compromís familiar i ho vaig haver de deixar córrer. De totes formes queda pendent i ara mateix ho apunto al blog.

Al gener vaig ajudar a en Xevi Ferrer de RADIKALBIKES a preparar part del recorregut de l'Open BTT de Canet d'Adri, tot i que al final el recorregut proposat no va ser viable, si que va aprofitar alguns talls. 
Al febrer vaig passar uns dies sense pedalar per problemes mecànics i vaig tenir el plaer de conèixer i pedalar amb en Xevi Comas, ja company habitual de rutes i amic.
Al març vaig viure un d'aquest moments que queden per sempre, a part de fer una sortida espectacular a Murcia amb "los ilegales" de RUTASMTBMURCIA, vaig veure en directe a en Pingui i lo millor per entendre-ho serà tornar a penjar el vídeo:
A Calasparra, gràcies a en Raul, vaig fer una ruta de les que es convertiran en fixes cada viatge, unint corriols i llocs que ja feia temps que em voltaven pel cap.
També vaig participar a la única cursa de l'any, la Marató de Les Gavarres on, degut al meu estat de forma, vaig decidir fer la curta i tot i això vaig viure una experiència contradictòria; gran recorregut i ambient i les pitjors rampes de la meva vida, però de tot s'aprèn.
L'Abril va ser el torn d'intentar, sense èxit, un dels reptes de l'any; anar de Girona al Turó de l'Home. Hem va portar feina preparar el recorregut: sortides fins a Santa Coloma, viatges a Santa Maria de Palautordera amb en Jaume per definir la baixada, hores de remenar el Wikiloc i el Compeland... però al final va sortir una gran ruta que quedaria pendent acabar.

Tornaríem....

Ja amb el bon temps vam fer la sortida anual al tros d'en Juli, on sempre passem una bona estona de germanor pedalant i dinant amb els companys, i començaven les sortides nocturnes que aquest estiu han sigut una passada; entre els llums que portem i que hem sigut molta colla, ens ho hem passat molt bé. I així anava entrant l'estiu, amb un viatge a Platja d'Aro per sortir amb en Xevi Comas i preparant el que seria EL REPTE inesperat. 
A aquesta érem 23
Quan vam planificar les vacances amb la família a Granada, vaig mirar quines possibilitats hi havia de gaudir de Sierra Nevada amb la bici i vaig descobrir la pujada d'una tirada al Mulhacen i el Veleta, així que aquest seria l'objectiu. Primer vaig estar una setmana a Mazarrón on vaig fer la meva sortida de cada estiu i vaig coincidir amb en Miguel després de dos anys i em va obrir noves possibilitats per la zona i un bon company per pedalar sempre que estigui per allà.
Les 9 del matí, una estona de pedalar i al aigua... 

En Miguel
I la setmana següent, gran experiència a Sierra Nevada, coronant el cim de la península, trepitjant neu en ple agost i de nou compartint ruta amb gent desconeguda. 
Va ser una gran satisfacció fer els dos cims, pedalar per aquests paratges i rebre el suport i admiració de la gent que hi havia per allà i posteriorment, mitjançant el blog, de companys, familiars i amics.
Una vegada començat el col·legi els nens, van tornar les coses al seu ritme normal i vaig poder començar a sortir amb continuïtat de nou, amb alguna nocturna potent, carril bici d'anada i tornada a Olot (també ho tenia pendent) i vaig plantejar finalitzar el que teníem pendent amb el Montseny abans de que canviessin l'hora. Així, a l'octubre, ens reuníem en Xevi, en Jordi, en Dani, en Txema i Jo per intentar-ho de nou, i aquesta vegada i tant que vam pujar. Començàvem a un ritme fort retallant temps a les referències de l'anterior intent i amb la lliçó apressa, així que, tot i que el final de la pujada a Santa Fe i el primer tram de GR per assolir el cim se'm van fer molt durs tant psicològica com físicament, vam fer el cim amb molta satisfacció.

I a mida que s'ha anat acabant l'any, han hagut moltes sortides de tot tipus, pujades al Rocacorba inesperades (2 en 4 dies) compartint pedalada una d'elles amb en Quico i l'Ernesto amb els que és una llàstima no poder coincidir més per sortir, i un nou repte per acabar bé el 2011, unir d'una tacada els tres cims mítics de Girona: Rocacorba, Sant Grau i Sant Miquel, que finalment no vaig poder finalitzar.
Vaig intentar portar un calcul del quilometratge fet, peró al final em vaig despistar i no sé com ha anat, i a sobre vaig perdre el pulsòmetre... així que no tinc referències tot i tenir una gran sensació de satisfacció per las rutes fetes, els paratges recorreguts, els paisatges vistos i els moments compartits amb tanta bona gent amb la que he tingut la sort de poder pedalar.
Espero que aquest 2012 sigui tant o més intens i seguir gaudint del BTT, de la muntanya i dels amics. 

2 comentaris:

  1. Quique,
    un plaer haver-te conegut, fer pedalades tots junts, compartir colles, gaudir plegats fent el que ens agrada, i el més important... conèixre-te i ser el teu company i amic.

    A estat un any que no has perdut el tems, oi???
    Que per moltes pedalades podem fer junts!!!

    Salut!!!

    ResponElimina
  2. Gran any Quique!! amb grans objectius i rutes realitzades!! La veritat es que a mi també m'ha agradat compartir sortides amb tu (encara que siguin poques) i assolir altre cop algun dels teus reptes (Girona - Montseny)!! Per l'any vinent que tens preparat???.... ;-) (tot i cambiar d'escamot, les rutes que pugui venir, miraré de no fallar!)
    Bon #2012bttero!!
    Txema

    ResponElimina