Avui he sortit una estona al matí per provar la SCOTT 29 que hem van deixar a RADIKALBIKES. No tenia molt clar amb qui sortir, però el que si tenia clar era cap a on, volia tornar cap a Llorà a seguir descobrint camins i corriols. Vaig trucar a en Xevi Comas que de seguida li va semblar bé i amb la seva colla, en Tomàs, en Quim i en Pep, hem enfilat aquest matí amb molt de fred cap a Sant Gregori, Santa Afra i Camí Ral fins a la urbanització de Llorà, on hem començat a pujar de valent per buscar els camins que possiblement formaran part del recorregut de la cursa que es farà al febrer. Després de fer el primer tall de corriol i continuar pujant en direcció a la Banya del Boc hem parat per menjar una mica i de seguida continuat la ruta per unes pistes que el dijous em vaig passar i que ens han portat al camí de Bosquerós on hem començat a baixar en direcció a la carretera. Hem hagut de desfer camí un parell de vegades per distraccions meves amb el GPS, però finalment hem arribat al camí Ral fins el pas del Llémena que hem seguit pel marge esquerre. L'hem hagut de travessar un parell de vegades i amb una mica de cura ens hem estalviat mullar-nos els peus, que no són dates...
Una vegada a l'altra marge, hem continuat seguint el recorregut del Roadbook dels Bandolers fins arribar al barri de l'Esglèsia on hem agafat la carretera per arribar a l'hora prevista a Girona.
Les primeres sensacions amb la roda gran han sigut bones, adaptació immediata, ràpida de reaccions
i seguretat baixant. Des totes formes és difícil de valorar ja que el canvi d'una doble com la meva a una rígida ja és important, així que tot i que m'ha agradat, crec que no puc ser objectiu a l'hora de valorar-la. Això si, lo ideal seria tenir dues bicis i segur que la segonda seria molt semblant a aquesta que he pogut provar.
Quique,
ResponEliminaexperiència 29... jejeje que ja hem passat aquesta edat, jejeje... no no, en serio, està molt bé això de la roda 29, tot i que jo tinc els meus dubtes, com n'hem parlat.
La ruta d'avui, per mi, ha estat molt maca, com sempre i cadascuna de les rutes que fas de sherpa. Un indret que no acostumo a fer, i que hauria de fer mes sovint.
Com baixa l'aigua pel llèmena!!!, quins paratges mes macos. Ara, pedalar amb la vostra companyia, encara ha fet la sortida millor.
Salut!!!