I Marató de les Gavarres

Avui, per diversos motius que ara no venen al cas, he pogut, anar a fer la I Marató de les Gavarres organitzada per Radikal Bikes Events. La primera intenció en assabentar-me de que es feia era preparar-me per fer-la tota, però no he pogut mantenir un ritme de sortides adient, pel que he decidit fer la "curta", i ho poso entre cometes, per que el que havien de ser 30 km, s'han convertit en 41 i, al meu parer, d'una gran duresa, però anem per pams...
En arribar a Quart, retrobament amb el bon ambient de les curses de btt, trobada amb molts companys i companyes valentes que s'han apuntat a fer la cursa, tots els "pros" i a davant d'on he aparcat el cotxe, l'Ada i en Santi de "Salut i Rauxa", que m'han semblat molt agradables i simpàtics.
Després de preparar-me, cap a la sortida que ha sigut neutralitzada per dins del poble fins agafar les primeres pistes. He sortit amb en Xevi i després s'ha afegit en David que anava a per la llarga. En arribar al primer corriol, cues per baixar-lo i de seguida a mullar-se travessant el Celrè. Tota aquesta part ja la coneixia. A continuació hem començat a pujar per una pista que després s'ha convertit en corriol amb passos de a peu que han provocat de nou cues, però res molt desesperant, això sí, ja portàvem una bona estona enfangant-nos de valent i feia que no veiem a en David. Hem fet un corriol de baixada interminable amb talls tècnics complicats pel fang que ha estat molt maco. Tot lo que baixa, puja i per tant a tocat tornar a pujar i pujar primer per pista força enfangada i després per un corriol molt llarg i maco fins que hem arribat a una pista per la que hem fet un tram petit i de seguida a tornar a baixar. Era un corriol en principi ràpid i que posteriorment planejava prop d'una riera pel que el fangueig ha estat de nou una constant. En sortir d'aquest, torna a pujar i pujar, després, un puja baixa fins a l'avituallament del km 20 on hem recuperat una mica de forces i hem continuat. Aquest següent tram ha tingut, després de la pujada de rigor, unes pistes de baixada ràpida molt entretingudes amb bon terre just després de passar la carretera del Montnegre.
Just abans d'arribar al següent avituallament on era en Joan de Radikal m'han fet aquesta foto.Aquí no m'he parat ja que en principi hem quedava poc, així que hem veia amb forces d'arribar sense parar. A partir d'aquí he tirat sól ja que a en Xevi li han començat a agafar rampes a les cames i ha afluixat el ritme. He continuat sabent que els de la llarga estaven a punt d'agafar-me, primer per un corriol de baixada bastant ràpid, i a continuació per una pista ample on he començat a avançar alguns dels que feien la curta com jo. Hem entrat en uns camins plens de restes de branques deixats per les desbrossadores que ha estat una mica complicat pel risc de trencar algo, però l'he salvat bé fins arribar a una pista on ja m'ha passat en Marc Trayter, primer de la llarga, amb el que ho pogut pedalar uns metres ja que anava tocat, encara que a la primera pujada amb una mica de desnivell ja m'ha deixat enrere... Ja començava a notar-me cansat i portava 30 kms, pel que l'arribada no havia de ser molt lluny... pobre de mi...
He anat agafant més gent i he mantingut un "pique" amb un biker, ara t'avanço, ara m'avances durant uns quants kms que ha estat entretingutQuan ja pensava que el perdia i després de que m'avancés també l'Oriol Morata, hem arribat a una pista estreta que, sense adonar-me, s'ha convertit en una trialera de baixada molt pronunciada on m'he vista avançat per un biker de l'Esteve i avançant al del pique. He agafat aquesta foto del Bici Oci on us podeu fer una idea de com era la trialera.
Pensava que ja quedaria ben poc conscient dels bons finals d'aquestes curses, però que va, res més lluny...Una vegada passada una bassa profunda he remuntat fins a la carretera del Montnegre per on hem baixat uns 300 metres i hem tornat a la muntanya. Ja érem ben a prop de Quart pel que m'esperava arribar ja. Començava a tenir rampes importants com mai havia patit i per postres, la línia amb forma de "V" que ja coneixia de fer-la en moto. Se m'ha fet duríssima i a sobre hem continuat allunyant-nos de Quart per un corriol preciós que no he pogut gaudir pel mal que hem feien les cames. Una vegada de nou al Celrè, ha tocat desfer el camí de l'inici fins un corriol per on hem entrat al poble passant per sota de la carretera. He acabat els poc més de 41 kms que m'han sortit en unes 3 hores 35 minuts, molt tocat físicament i satisfet per l'esforç. Ha sigut una cursa amb un recorregut molt maco i divertit, però amb un final excessiu sense avisar del quilometratge real que, en el meu cas, m'ha fet arribar ben cuit, sense forces i amb unes rampes que no havia experimentat mai. Enohorabona per la gent del Radikal que amb el seu esforç, estant fent coses molt ben parides i plantant la llavor d'una bestia que no hi ha qui la pari.
Fotos per gentilesa de RADIKAL BIKES i BICI OCI.