Que GRAN és el Mont !

Homenatjant el nostre guia d'avui, en LATO, i la seva última entrada al seu bloc, que gran és el Mont, i que alt, i que dur, però també és gratificant, espectacular i divertit, molt divertit.

Avui amb en Xevi Comas hem pujat a Besalú on mitjançant els blogs, havia quedat amb en Lato, de la colla dels desfrenats (a aquest home li agraden les cites a cegues, així ens vam conèixer ell i jo) que ens portaria fins el cim del Mont ensenyant-nos camins per la ruta que vol fer en Xevi des de Sarrià. 

Abans de les 10 érem a Besalú i després d'acabar de preparar-nos, fetes les presentacions i canviades 4 impressions, hem sortit resseguint el Fluvià avall fins lligar amb el recorregut que té preparat en Xevi. D'entrada ja he vist que avui em tocaria patir per què en Lato té pinta de pedalar i en Xevi ja el coneixem, els dos petits i prims i el Mont com objectiu ... Hem anat fent per pistes i camins bastant entretinguts fins a travessar la carretera de Figueres a Besalú per un tub metàl·lic. per una mica més endavant fer la primera pujada del dia fins a l'Ermita de Santa Magdalena, un lloc molt maco amb vistes de tot l'Empordà i l'edificació molt interessant.

 

Des d'allà hem anat direcció Lladò per unes pistes molt variades fins arribar a la carretera que puja cap al Mont. Tocava fer 10 kms d'asfalt que ja coneixia així que he anat fent al meu ritme mentre en Lato i en Xevi hem deixaven enredera. Hi ha moments que algunes paelles semblen autèntiques parets i rampes que posen a prova la força mental i física. A sobre, hi han moments que encara queda tant juny...

De totes formes m'he plantejat no aturar-me i fer-ho tot amb el plat mitjà així que amb molt d'esforç i patiment he arribat als últims metres amb el cim ben a prop però encara molt amunt traient forces per acabar de pujar-ho. En arribar, en Lato i en Xevi feia estona que s'esperaven i m'ha pogut fer aquesta foto.

Des del cim, vistes impressionants una mica minvades per la calitja però amb un gran abast veient tots els cims propers, Bassegoda, Rocacorba, Puigsacalm, els Pirineus nevats, i els més llunyans com el Pedraforca, la serra del Cadí, etc.

Una vegada recuperades una mica les forces, hem anat a agafar el corriol que porta cap a Falgars. Ja el coneixia de la meva anterior pujada amb en Jose. Llavors el vam fer plovent i molta estona a peu i aquesta, tot i que era sec, m'ha costat anar agafant confiança. Tot i tenir trams molt complicats i d'altres on fer-se molt de mal, he gaudit amb els talls que he pogut fer sobre la bici. Una vegada a la carretera, hem baixat un km i hem tornat a agafar un altre corriol que anava guanyant a mida que baixàvem i aquí si que he gaudit molt, tot i que m'he tallat en alguns passos que es podien baixar amb una mica més de decisió. 

 Quan hem finalitzat aquest corriol, hem sortit a la carretera en Xevi s'ha adonat de que havia perdut el GPS, ¡quina putada! i no tenia ni idea d'on. Ha decidit que tiréssim i demà aniria a fer un volt a veure si el trobava. Hem estat pedalant una estona per la carretera fins a passar Beuda, on en Lato ens a obsequiat amb un final de festa impressionant; ens ha portat per uns corriols molt macos i divertits fins a pràcticament arribar a Besalú, on ens hem acomiadat i finalitzat la ruta passant per dins del poble i el pont vell.

Ha sigut una gran ruta amb gairebé 4 hores pedalant, 47 kms, un desnivell positiu d'uns 1.300 metres i amb en Lato, un altre malalt de la bici que pedala pels camins de Girona amb qui compartir més dies de BTT i conèixer els voltants de Besalú. Gràcies Lato.