Un altre any de blog i com passa el temps. Aquest any tenia diferents reptes, algun que no he pogut assolir, d'altres que ha calgut dos intents per aconseguir-los i el que va sorgir sense avís i que es va convertir en "EL REPTE" de la meva experiència BTTera.
Vaig començar l'any amb intenció de preparar-me per fer una duatló particular: anar fins a Banyoles en bici i després fer la travessa de l'Estany. Tot i que el principi se'm va fer dur nedar, vaig veure que amb una mica d'entrenament ho podria aconseguir, el problema va ser que la data assenyalada tenia un compromís familiar i ho vaig haver de deixar córrer. De totes formes queda pendent i ara mateix ho apunto al blog.
Al gener vaig ajudar a en Xevi Ferrer de RADIKALBIKES a preparar part del recorregut de l'Open BTT de Canet d'Adri, tot i que al final el recorregut proposat no va ser viable, si que va aprofitar alguns talls.
Al febrer vaig passar uns dies sense pedalar per problemes mecànics i vaig tenir el plaer de conèixer i pedalar amb en Xevi Comas, ja company habitual de rutes i amic.
Al març vaig viure un d'aquest moments que queden per sempre, a part de fer una sortida espectacular a Murcia amb "los ilegales" de RUTASMTBMURCIA, vaig veure en directe a en Pingui i lo millor per entendre-ho serà tornar a penjar el vídeo:
A Calasparra, gràcies a en Raul, vaig fer una ruta de les que es convertiran en fixes cada viatge, unint corriols i llocs que ja feia temps que em voltaven pel cap.
També vaig participar a la única cursa de l'any, la Marató de Les Gavarres on, degut al meu estat de forma, vaig decidir fer la curta i tot i això vaig viure una experiència contradictòria; gran recorregut i ambient i les pitjors rampes de la meva vida, però de tot s'aprèn.
L'Abril va ser el torn d'intentar, sense èxit, un dels reptes de l'any; anar de Girona al Turó de l'Home. Hem va portar feina preparar el recorregut: sortides fins a Santa Coloma, viatges a Santa Maria de Palautordera amb en Jaume per definir la baixada, hores de remenar el Wikiloc i el Compeland... però al final va sortir una gran ruta que quedaria pendent acabar.
 |
| Tornaríem.... |
Ja amb el bon temps vam fer la sortida anual al tros d'en Juli, on sempre passem una bona estona de germanor pedalant i dinant amb els companys, i començaven les sortides nocturnes que aquest estiu han sigut una passada; entre els llums que portem i que hem sigut molta colla, ens ho hem passat molt bé. I així anava entrant l'estiu, amb un viatge a Platja d'Aro per sortir amb en Xevi Comas i preparant el que seria EL REPTE inesperat.
 |
| A aquesta érem 23 |
Quan vam planificar les vacances amb la família a Granada, vaig mirar quines possibilitats hi havia de gaudir de Sierra Nevada amb la bici i vaig descobrir la pujada d'una tirada al Mulhacen i el Veleta, així que aquest seria l'objectiu. Primer vaig estar una setmana a Mazarrón on vaig fer la meva sortida de cada estiu i vaig coincidir amb en Miguel després de dos anys i em va obrir noves possibilitats per la zona i un bon company per pedalar sempre que estigui per allà.
 |
| Les 9 del matí, una estona de pedalar i al aigua... |
 |
| En Miguel
I la setmana següent, gran experiència a Sierra Nevada, coronant el cim de la península, trepitjant neu en ple agost i de nou compartint ruta amb gent desconeguda.
|
Va ser una gran satisfacció fer els dos cims, pedalar per aquests paratges i rebre el suport i admiració de la gent que hi havia per allà i posteriorment, mitjançant el blog, de companys, familiars i amics.
Una vegada començat el col·legi els nens, van tornar les coses al seu ritme normal i vaig poder començar a sortir amb continuïtat de nou, amb alguna nocturna potent, carril bici d'anada i tornada a Olot (també ho tenia pendent) i vaig plantejar finalitzar el que teníem pendent amb el Montseny abans de que canviessin l'hora. Així, a l'octubre, ens reuníem en Xevi, en Jordi, en Dani, en Txema i Jo per intentar-ho de nou, i aquesta vegada i tant que vam pujar. Començàvem a un ritme fort retallant temps a les referències de l'anterior intent i amb la lliçó apressa, així que, tot i que el final de la pujada a Santa Fe i el primer tram de GR per assolir el cim se'm van fer molt durs tant psicològica com físicament, vam fer el cim amb molta satisfacció.
I a mida que s'ha anat acabant l'any, han hagut moltes sortides de tot tipus, pujades al Rocacorba inesperades (2 en 4 dies) compartint pedalada una d'elles amb en Quico i l'Ernesto amb els que és una llàstima no poder coincidir més per sortir, i un nou repte per acabar bé el 2011, unir d'una tacada els tres cims mítics de Girona: Rocacorba, Sant Grau i Sant Miquel, que finalment no vaig poder finalitzar.
Vaig intentar portar un calcul del quilometratge fet, peró al final em vaig despistar i no sé com ha anat, i a sobre vaig perdre el pulsòmetre... així que no tinc referències tot i tenir una gran sensació de satisfacció per las rutes fetes, els paratges recorreguts, els paisatges vistos i els moments compartits amb tanta bona gent amb la que he tingut la sort de poder pedalar.
Espero que aquest 2012 sigui tant o més intens i seguir gaudint del BTT, de la muntanya i dels amics.
Vaig intentar portar un calcul del quilometratge fet, peró al final em vaig despistar i no sé com ha anat, i a sobre vaig perdre el pulsòmetre... així que no tinc referències tot i tenir una gran sensació de satisfacció per las rutes fetes, els paratges recorreguts, els paisatges vistos i els moments compartits amb tanta bona gent amb la que he tingut la sort de poder pedalar.
Espero que aquest 2012 sigui tant o més intens i seguir gaudint del BTT, de la muntanya i dels amics.
