Només començar i en fred, m'ha costat una mica assimilar la pujada que hem fet i m'he trobat carregat dels 61 kms. d'ahir així que mentres el cap demanava el plat mitjà, les cames i la bici em deien que NOOOO!!!! Les cames per què era massa i la bici per què no hi havia forma de posar-lo a la primera, així que he fet cas per democràcia i he anat tirant amb el "molinillo". En Txema, entre que està fort com un roure i que ja venia calent des d'Amer, m'anava esperant. El primer troç està bé i comences a endinsar-te en un paratge que et fa pensar en lo a prop que ens trobem de Girona (25 minuts en cotxe) i lo salvatge que es mostra amb paissatges solitaris que a la tardor tenen un encant especial.
A mida que anavem pujant cap a la Serra de Finestres, el paissatge anava guanyant en autenticitat i quan hem arribat al punt on es veia Santa Pau...
ha estat molt maco, encara que tocava seguir pujant i pujant
fins que hem anat a buscar una pista molt ràpida que baixava cap a la zona del volcà Santa Margarida, plena de salts i amb la típica sorra volcànica de color negre on he fet aquest vídeo:Una vegada ja erem a la vall hem anat direcció Santa Pau on teniem a la vista el punt des d'on havíem baixat
fins que hem arribat al poble
per pistes i corriols i hem fet una visita al centre històric. Després començava la part més difícil. Primer hem anat pujant en direcció a Finestres per pistes a vegades emporlanades fins que hem arribat a un punt on la pista anavan zigzagejant per superar un bon desnivell fins que ens hem endinsat en una zona de corriols plens de fullaraca i pedres amagades que ens han fet molt difícil en anar sobre la bici fins que a arribat un moment on ja era impossible i ens ha tocat carregar-la una bona estona. En un moment de descans he aprofitat per fer aquesta típica foto de tardor i el que sentiem en aquell moment... la podriem titular com "La tardor s'em menja"
Un dels últims trams de pujada és aquesta escala de rocs que ja ens deixava veure que estàvem arribant al cim... quin patir... però clar, després arribes aquí dalt i tens aquestes vistes sobre Sant Aniol i veus aquest corriol que presenta unes grans espectatives de diversió que se t'oblida tot
Des d'aquí tot ha estat diversió fins el final. Un corriol molt divertit i llarg amb trams molt tècnics que recomenaven baixar de la bici i d'altres que anaves enllaçant i gaudint
fins que hem arribat a la pista de Mieres que hem fet una estoneta per tornar a agafar un interminable corriol de les característiques de l'anterior que ens ha portat fins a Sant Aniol. Ha estat una excursió que ha cobert sobradament les expectatives i que en aquesta época ha fet més maca i més complicada, però ha valgut molt la pena. Us deixo més fotos, l'enllaç per les d'en Txema i el track.
Gran ruta, sí senyor! I a més per jo sempre serà especial, perquè, com vaig comentar a la meva crònica, va ser la darrera que vaig fer com a gironí adoptiu!
ResponEliminaPer cert, molt xula la foto de la caiguda damunt les fulles! Record que un dia, justament a la serra de Finestres, hi havia tant de gruix de fulles acumulat que no feia falta emprar els frens a les baixades!
Salut!
Hola Joan. Si que és una gran ruta. La vam gaudir tant que quan les dones ens trucaven per dir que on erem en Txema i Jo no ens creien l'hora que era. La crónica del teu blog s'adapta totalment a la realitat. Se'ns va fer una pica pesada la patejada però quan arribes al cim de Finestres se't passa tot. Ens va agradar molt. Vam tenir algun problema per seguir el teu track amb el meu GPS per una diferència de traçat dels tracks, però només ens va suposar desfer una mica de camí alguna vegada. Salutacios des de Girona.
ResponElimina