Primer Sant Grau amb la BLUR LT

Ahir vaig quedar amb en Dani i en Marc per avui pujar a Sant Grau per una ruta no habitual entre els BTTeros, i no m´extranya... Hem quedat de trobar-nos al carril bici i just passar la Pilastra me'ls he trobat, així que hem girat i després de passar per la nova passera hem fet el camí dels ànecs fins a la pujada en qüestió que ja la coneixia d'anar en moto... res a veure amb el patiment que suposa pujar-la pedalant... Quan portavem una mica, en Dani s'ha notat unes molèsties que arrossega a la cama i hem decidit deixar-ho correr i fer alguna cosa més light, però en arribar a Constantins, seguíen les molèsties i hem reculat. En Dani ha tornat cap a casa i en Marc i jo hem decidit fer el que teniem pensat.
La primera part, va fent, però arriba un punt amb una rampa sostinguda amb un bon desnivell que a supossat arrossegar la bici a estones. Quan s'ha acabat el pitjor, hem decidit tirar fins al cim on hem parat a agafar aire i hem fet un parell de fotos.Era la primera vegada que ho feia amb la BLUR LT i he arribat sense baixar de la bici, que ja és molt, però amb la sensació d'arrossegar més bici. No sé si ha estat pel neumàtic del darrera que és nou i, a part d'una mica més ample, no tant rodador com els GEAX SAGUARO que porto habitualment.
Per baixar hem fet un corriol que m'agrada molt que va fins al camí dels ànecs. Des d'allà hem anat cap a la Pilastra, on en Marc a continuat cap a casa pel carril bici i jo he fet una mica més. He anat fins a Santa Afra i després he agafat el corriol que tant m'agrada que baixa per darrera fins a la carretera amb un troçet nou que està bé. Després he fet una petita part de l'Open Natura fins a la carretera de Sant Gregori des d'on he continuat fins a casa pel carril bici. Aquí deixo una imatge del recorregut.

pels voltants de Celrà

Avui tenia previst anar a Sant Feliu a fer el recorregut de la copa Gironina, però al final no ha pogut ser si no volia anar sol, així que he agafat la bici després de bastants dies sense tocar-la i he anat a fer un tomb. Se m´ha acudit pujar a Sant Miquel ja que encara no ho havia fet amb la bici nova. Abans de pujar ja m´han avisat de que estaven fent batuda de senglars i en arribar a dalt
m´he quedat amb les ganes de baixar pel corriol, així que després de baixar per la pista, he agafat aquell que tantes vegades he vist i mai havia fet, que sabia que baixava cap a Celrà.
El primer tram del corriol és fàcil i no té més dificultat tècnica que la de estar pendent de que les bardisses no et facin caure cap al costat de la pendent. Després, comença a inclinar-se i hi han trams amb bastant pendent que he fet caminant... no era coherent arriscar-me a caure anant sol. Hi ha un moment que es divideix en dos i he fet un fins que es convertia en pista i després he seguit l'altre fins arribar a baix on m'he trobat un paisatge molt del Montseny i que m'ha ben sorprès.Aquí mateix he vist una mena de cova amb una galeria perfectament excavada a la muntanya que també m'ha deixat bocabadat.En un primer moment he pensat que podria ser algun tipus d'amagatall de la Guerra Civil, però en arribar prop de Celrà he vist uns panells informatius que m'he parat a llegir. Aquestes galeries juntament amb d'altres que hi ha per la zona pertanyen a les mines de Celrà que daten de finals del segle 19. Es diuen La mina del Nen i la mina Victòria. Ha sigut molt interessant descobrir aquest racó de les Gavarres ple d'història.
Després de la visita cultural he continuat direcció Celrà, però de seguida he trencat a la dreta per remuntar cap a Els Àngels per la ruta 11 de BTT. Una vegada a la pista que va cap a Sant Miquel he anat a buscar la pista de descens que hi ha prop del camí de les dones i fent algun tram, he baixat fins a Sant Daniel. Ja a la Devesa, en un "alarde de juventud" he volgut saltar un rec a tota velocitat que m'ha costat una bona arrossegada pel terra, un neumàtic del darrera i una caminada fins a casa... ens pensem que som jovent i aixà ja va passar ...
Aquí deixo la imatge de la ruta del WIKILOC.

Sortida a Murcia.

El que havia de ser la sortida al Turó de l´Home, es va convertir en un viatge a Murcia per conèixer a Marta, la meva nova neboda, així que, tot i que el dia era el perfecte (assolejat, cel net amb vent del nord i no gaire fred) l'haurem de buscar nova data. En Txema es va alegrar ja que no podia venir i jo també, no hauria estat el mateix sense ell.
Donçs com no podia ser d'altre forma, la bici també venia de viatge, tot i que per diversos problemes no he pogut sortir fins avuí. Cap a les 12:30 sortiem de casa del meu cunyat en direcció al parc natural del Valle, un paratge impressionant amb grans paissatges, ple de pistes i corriols i que es troba a escasos minuts de la capital. Hem començat per carretera per anar agafant alçada fins una pista de pujada impressionant. Era un camí d'un parell de metres d'amplada, amb constant ascensió, fent ziga-zagues i amb moltes pedres que el feian bastant tècnic.En arribar a dalt he esperat al meu cunyat i he trobat maca aquesta imatge de la màquina, que la veritat és que cada dia hem dona més satisfaccions.Després hem anat fent pistes en direcció a l'àrea recreativa de La Cresta del Gallo. Hem passat per un mirador d'on havia aquestes vistes de la ciutat.Ja a prop de La Cresta del Gallo, hem anat a fer aquesta foto a una barraca que hi ha al mitg del no res i que la primera vegada que vaig passar, hem va semblar autèntica.Després hem fet un tram de corriol molt maco fins arribar a l'àrea recreativa, des d'on he baixat per carretera fins a Murcia.
Avuí he portat la GoPro Hero i he fet alguns vídeos, però no han quedat del tot bé i m'estimo més no possar-los. Com hem va passar ja l'altre vegada que vaig sortir per aquesta zona, m'ha agradat molt, i és que hi ha tantes possibilitats que podries estar fent kms de corriols sense sortir de la zona. De fet, aquestes montanyes,tenen la particularitat que al no tenir gaire vegetació, per qualsevol lloc pots obrir nous corriols.
No han sortit gaires kms. però si que han sigut intensos. Aquí teniu el track i una imatge del Google Earth.