El passat dimecres, amb en Salva, en Dani, en Llopis, en Txema i el seu cosí Jordi, vaig anar a Barcelona a gaudir de la 9ena pedalada que organitza el CEGUB. Ens vam trobar a la feina uns i a l'àrea del Medes amb els altres per baixar junts. A les 09:15 ja hi érem amb el cotxe ben estacionat i després de preparar-nos i tancar bé les portes, jejeje, a agafar els dorsals i cap a la sortida. Com sempre, molta gent, molt bon ambient i una organització exemplar. Una mica més tard del previst per culpa d'una ambulància que no arribava, donaven la sortida i primer problema, només passar l'arc de sortida, en Salva portava la roda de davant baixa. Posem aire després de decidir d'aguantar i cap a dalt... som els últims.
De seguida agafem la cua dels gairebé 500 participants i comencem a avançar gent tirats per mi primer i per en Llopis després. En Txema i en Jordi, que estaven per davant, ni els veiem.
En arribar a dalt hem de parar per canviar la càmera a tota llet i tornem a perdre tot el guanyat pujant. De nou a pedalar fort carenejant i anem recuperant posicions, en Dani m'aguantava el ritme i en Llopis i en Salva una mica per darrera però sense perdre l'estela. En arribar la baixada seguim avançant gent, tot ben senyalitzat i arribem un punt en que un motorista ens desvia a l'esquerra i seguim baixant i al final ens ajuntem tots quatre.
Jo també anava una mica malament d'aire i al final he de parar a reparar. En Llopis i en Salva continuen, quan una vegada solucionat el problema, arribem a l'avituallament i ens informen de que han arribat els primers... no s'ho creien i menys en Txema i en Jordi que havien estat tota l'estona davant i van arribar després... jejeje.
Després de veure i menjar una mica, veig a l'Albert Camí, xerrem una estoneta i de seguida a pedalar un altre vegada. En Dani i jo ens hem col·locat en un lloc on hem sortit beneficiats i fem els primers quilòmetres ben endavant del grup i avancem al Pepe Recio, homenatjat en aquesta edició. Mica en mica en Dani hem ba deixant i al cap d'una estona m'agafen la resta de companys que van fent a bon ritme. Jo vaig fent ara a roda d'aquest, ara tirant de l'altre. Tocava afrontar la última pujada llarga del dia que ja coneixem dels altres anys i que sempre acabo millor del que començo. És un tram per pista amb desnivell constant i força distància que acaba amb un camí més estret i tècnic amb una mica més de desnivell, així que vaig fent a poc a poc, recuperant-me fins que començo a pujar el ritme i cap al final a tornar a avançar gent. Ara toca carenejar de nou per sobre de Collserola amb unes grans vistes de la ciutat i el descens final fins al velódrom.
En arribar, entrepà, veguda i fruita, dutxa a les instal·lacions del velódrom i a veure si la sort ens fa portar-nos algun regalet cap a Girona com ha estat. Aquest any no ha sigut bici però si un maiot d'Aramon i uns guants... que més es pot demanar per 10 €...
En resum, un gran matí de BTT amb un recorregut entretingut sense complicacions, un ambient i organització fantàstics i que sempre que ens vagi bé, repetirem segur.
