El passat dimecres, amb en Salva, en Dani, en Llopis, en Txema i el seu cosí Jordi, vaig anar a Barcelona a gaudir de la 9ena pedalada que organitza el CEGUB. Ens vam trobar a la feina uns i a l'àrea del Medes amb els altres per baixar junts. A les 09:15 ja hi érem amb el cotxe ben estacionat i després de preparar-nos i tancar bé les portes, jejeje, a agafar els dorsals i cap a la sortida. Com sempre, molta gent, molt bon ambient i una organització exemplar. Una mica més tard del previst per culpa d'una ambulància que no arribava, donaven la sortida i primer problema, només passar l'arc de sortida, en Salva portava la roda de davant baixa. Posem aire després de decidir d'aguantar i cap a dalt... som els últims.
De seguida agafem la cua dels gairebé 500 participants i comencem a avançar gent tirats per mi primer i per en Llopis després. En Txema i en Jordi, que estaven per davant, ni els veiem.
En arribar a dalt hem de parar per canviar la càmera a tota llet i tornem a perdre tot el guanyat pujant. De nou a pedalar fort carenejant i anem recuperant posicions, en Dani m'aguantava el ritme i en Llopis i en Salva una mica per darrera però sense perdre l'estela. En arribar la baixada seguim avançant gent, tot ben senyalitzat i arribem un punt en que un motorista ens desvia a l'esquerra i seguim baixant i al final ens ajuntem tots quatre.
Jo també anava una mica malament d'aire i al final he de parar a reparar. En Llopis i en Salva continuen, quan una vegada solucionat el problema, arribem a l'avituallament i ens informen de que han arribat els primers... no s'ho creien i menys en Txema i en Jordi que havien estat tota l'estona davant i van arribar després... jejeje.
Després de veure i menjar una mica, veig a l'Albert Camí, xerrem una estoneta i de seguida a pedalar un altre vegada. En Dani i jo ens hem col·locat en un lloc on hem sortit beneficiats i fem els primers quilòmetres ben endavant del grup i avancem al Pepe Recio, homenatjat en aquesta edició. Mica en mica en Dani hem ba deixant i al cap d'una estona m'agafen la resta de companys que van fent a bon ritme. Jo vaig fent ara a roda d'aquest, ara tirant de l'altre. Tocava afrontar la última pujada llarga del dia que ja coneixem dels altres anys i que sempre acabo millor del que començo. És un tram per pista amb desnivell constant i força distància que acaba amb un camí més estret i tècnic amb una mica més de desnivell, així que vaig fent a poc a poc, recuperant-me fins que començo a pujar el ritme i cap al final a tornar a avançar gent. Ara toca carenejar de nou per sobre de Collserola amb unes grans vistes de la ciutat i el descens final fins al velódrom.
En arribar, entrepà, veguda i fruita, dutxa a les instal·lacions del velódrom i a veure si la sort ens fa portar-nos algun regalet cap a Girona com ha estat. Aquest any no ha sigut bici però si un maiot d'Aramon i uns guants... que més es pot demanar per 10 €...
En resum, un gran matí de BTT amb un recorregut entretingut sense complicacions, un ambient i organització fantàstics i que sempre que ens vagi bé, repetirem segur.
Una gran matinal pels camins de Collserola, com cada any que hi hem anat!!! Ara,,, cada any amb mes representants de Girona,,,,, jeje
ResponEliminaVinga Quique, gran crònica!!!
Ens veiem!!