Darreres sortides

Després de fer els 41 anys i un dia després haver d'enfrontar-me a una d'aquestes proves que ens posa la vida, també com a teràpia, tornava a agafar la bicicleta.

La retrobada i després d'una setmana molt dura a nivell emocional, va ser fent carrilet fins a Anglés per tornar per Sant Julià de Llor i anar a la sorrera de Vilanna a agafar el corriol de la Tramun. Va ser una sortida entretinguda i sense complicacions per anar netejant el cap.

El dia després de la ruta de les 7 Ermites de Bescanó vaig anar a fer part del recorregut. Em va agradar, sobre tot la primera part fins a la carretera de Mas Llunés. A partir d'allà, massa pista pel meu gust i junt amb l'horari va fer que retallés per la carretera fins el carrilet per tornar a Girona. Vaig gaudir dels corriols del voltant de Bescanó, Aiguaviva i Estanyol, vaig pedalar una bona estona i continuar netejant el cap.

Pel divendres següent, tenia intenció de pujar a Rocacorba ben d'hora, però parlant amb en Xavi Bernat, vam quedar per fer-ho dissabte junts amb vistes a preparar-se per l'Aramon ProBike Non Stop del dia 1 de setembre, així que dit i fet. Volíem fer la pujada per Granollers, baixar pel corriol i tornar a pujar per Canet per fer més desnivell, però una vegada a l'inici del camí per pujar, i degut a unes molèsties seves al genoll, vam decidir canviar de plans. Vam anar a buscar Sant Roc de la Barroca per la pista de la Vall del Llémena a Amer fent la trialera, on havíem d'arrossegar les bicicletes una estona. Ja a la pista, anar fent fins al corriol de les llosses de pedra que exigeix posar tota l'atenció, portar un ritme continu i un esforç tant tècnic com físic per superar-lo. En arribar a l'Ermita, descans merescut, fotos, gaudir de les vistes, avituallament i una mica de geocaching, tot un descobriment per en Xavi.

Després d'una estoneta anàvem a buscar el corriol de baixada pel dret on vaig gaudir a tope tot i oblidar-me de posar la forquilla a 140... Vaig passar trams que d'altres vegades no m'havia vist amb cor de fer i em va fer sentir una gran satisfacció arribar al final havent recorregut aquest espectacular corriol descobert en part a la Tramunbike.

Una vegada baixats d'allà dalt ...

A partir d'aquest punt, la calor ja pujava de valent, així que vam donar pedals fort per la pista de Sant Grau trencant a la dreta per continuar amb el recorregut de la Tramun i així anar per zones d'ombra fins a Girona. Aquesta part no l'havia tornat a fer i en tenia ganes, així que de nou, gaudir a tope d'aquest impressionant recorregut fins arribar al Ter i agafar el corriolet que voreja el riu fins a Bescanó i que també es molt entretingut i maco de fer, així que en resum, una gran sortida amb un gran recorregut, bon ritme i molt bona companyia.

Pel corriol del Ter.

Aquí deixo el track des de Sant Gregori fins el final.

Per la següent sortida vaig quedar a les 8 amb en Quico i vam anar a fer el recorregut habitual de Vilablareix cap a Aiguaviva per enllaçar amb trams de la Copa Catalana i després baixar cap a Bescanó i Vilanna a fer el corriol del Ter que volia ensenyar-li. Tot i la calor de bon de matí, vam gaudir del recorregut, dels paisatges i les zones d'ombra tot i un parell de caigudes sense gaires conseqüències, en part degut a una roda davantera amb poca pressió i un dibuix poc adequat però que en breu quedarà solucionat. Aquí el track.

El dijous quedava de nou amb en Quico per estrenar els seus llums amb la bici i per posar els meus per primera vegada aquest any. Vam sortir a les 8 del vespre cap a Quart per fer la ruta del Celrè. S'anava fent fosc i nosaltres fèiem camí fins haver de parar a posar els llums gairebé acabat el tram del riu. La sortida va anar molt bé i vam gaudir de l'experiència de pedalar de nit pels boscos de la zona de Els Àngels i Puig Estela. En arribar als bancs, grans vistes de la ciutat, i cap a baix intentant evitar les zones més complicades del corriol fins que vaig arribar al tram del camí de pujar a peu que passa pel tub i per on vaig fer baixar a en Quico que va acabar una mica saturat de zones tècniques, no li van gaire i jo no me'n puc estar... és com un iman...  Ja a la Vall de Sant Daniel, vam fer la pujada a la muralla per baixar per les escales cap al barri vell.

Aquesta setmana pasada em vaig fer una prova d'esforç. Ja feia temps que m'havia fet l'última i aquesta la volía més específica, així que vaig trucar al centre mèdic i el dimecres me la feia amb esforç màxim, espirometria i assimilació de lactats. Tot dintre de la normalitat i amb un bon estat de forma tot i trobar algunes coses a corregir.

I per acabar el mes d'agost, LA SORTIDA. Vaig aprofitar que la família havia marxat a Salvanera (Beuda) al matí per anar fins allà en bici. Passada la una del migdia m'aixecava, preparava l'esmorzar-dinar, carregava el GPS amb un parell de tracks i a pedalar. Fins l'últim moment no vaig tenir clar que fer, si seguir el track d'en Xevi Comas per pujar a El Mont o aventurar-me per la vesant Banyolina, que va ser la que vaig triar finalment. Em venia molt de gust passar per l'Estany i Besalú, així que dit i fet. Abans de les 3 ja estava pujat a la bici amb un dia esplèndid, solejat, cel net i una mica de tramuntana que de moment no molestava i refrescava l'ambient. En sortir de casa, ja veia ben clara la primera referència del dia, el Rocacorba.

Tot i no haver de pujar, si que havia de passar ben a prop així que sense entretenir-me, cap allà sense complicacions ja que la ruta no la coneixia i no sabia com respondria el cos després de treballar de nits. Vaig fer la ruta habitual per pistes i algun tram de carretera fins arribar al desviament d'Adri. Allà vaig tirar de GPS integrat per recordar el recorregut fins a Banyoles ara ja si amb la segona referència del dia, El Mont, allà lluny.

Fins allà havia d'arribar...

De moment tot anava bé, em trobava fort i en poc més d'una hora 30 minuts hi era. A partir d'aquí tot era nou encara que pel que havia vist al wikiloc no presentava gran dificultat. El tram fins a Besalú, senzill en gran part, bastant tros de carreteres veïnals gairebé sense cap cotxe, pistes  ràpides, algun tall de corriol ben maco i una trialera de pujada d'arrossegar la bici amunt. L'últim tram fins a Besalú va ser per carretera i una vegada al pont, foto obligada amb el poble apunt de la seva festa medieval i ja afrontar el final de la sortida.

Vaig passar pel poble i cap a la carretera de Figueres per anar a buscar el pont per vianants que passa per sobre de l'autovia i després d'una mica de carretera, de nou pistes i algun petit tram de corriol fins a Maià de Montcal i des d'allà més pistes per arribar a Salvanera. Eren abans de les 6 i tenia al cap d'anar a fer la trialera del Segueró, però finalment em vaig tallar. Així que amb 52 kms, tres hores de pedalar i una gran satisfacció arribava. Després d'un bany a la piscina i reposar una estona, a recollir els trastos i cap a casa. Aquí deixo el track.