Des del gener que no escric res ... quina poca vergonya, i no ha sigut per falta de coses, que n'han passat, però per un motiu o un altre, mai trobava el moment.
Aquests darrers mesos, tot girava al voltant de la participació en la PDF NON STOP, els entrenaments anaven bé, em trobava bé i anava mantenint força constància, però al febrer i per casualitat, em vaig assabentar que s'havien esgotat els 750 dorsals per la PDF. El 2014 en Miqui es va apuntar el dia abans de sortir cap a Vielha i en aquella ocasió eren 450 participants com a màxim, pel que estava tranquil. De seguida em vaig apuntar a la llista d'espera amb la total confiança que tindria el meu dorsal com així va ser uns mesos després.
Per un altra banda, vam decidir formar un equip del CEME per participar i poder trobar algun col·laborador que ens donés un cop de mà per cobrir part de la despesa que suposa poder assistir a una cursa així.
Aquests darrers mesos, tot girava al voltant de la participació en la PDF NON STOP, els entrenaments anaven bé, em trobava bé i anava mantenint força constància, però al febrer i per casualitat, em vaig assabentar que s'havien esgotat els 750 dorsals per la PDF. El 2014 en Miqui es va apuntar el dia abans de sortir cap a Vielha i en aquella ocasió eren 450 participants com a màxim, pel que estava tranquil. De seguida em vaig apuntar a la llista d'espera amb la total confiança que tindria el meu dorsal com així va ser uns mesos després.
Per un altra banda, vam decidir formar un equip del CEME per participar i poder trobar algun col·laborador que ens donés un cop de mà per cobrir part de la despesa que suposa poder assistir a una cursa així.
A finals de febrer, quant estava a punt d'acabar el període de base i arribava la part més divertida de l'entrenament, les sortides llargues i començar a veure les sensacions per la PDF, vaig tenir un accident que em va tenir sense poder sortir a pedalar durant 45 dies. Feia bici estàtica a casa, però no és el mateix. Com a mínim, em va permtre no perdre tot el que havia guanyat durant gairebé 3 mesos de base.
En tornar a agafar la bici, vaig fer una setmana de gaudir sense mantenir cap pauta i trobar sensacions. De seguida tocava continuar amb la disciplina i vaig fer una adaptació de l'entrenament amb les setmanes que quedaven per intentar arribar en condicions. Vaig planificar-me una sortida llarga setmanal, augmentant de forma progressiva hores i desnivell. De seguida em vaig trobar bé i tenia bones sensacions. Vam començar amb una anada fins a Sant Celoni passant per Sta. Fe per carretera.
La següent, va ser en solitari també per carretera i vaig fer la volta a Les Gavarres. Amb en Jordi i també per carretera vaig arribar als 142 kms i quasi 2000 de desnivell fent Gavarres i allargant pels voltants de Girona. Ja amb la BTT i amb en Jordi i en Manel vam fer una sortida per Gavarres que vaig acabar en solitari amb 123 kms, 7h 30 pedalades i prop de 3000 metres de desnivell.
La cosa anava molt bé i les sensacions eren molt bones. Amb en Jordi i per carretera vam fer la "Superports", ruta que em rondava pel cap feia temps com a bona prova de cara a la PDF. Van ser 200 kms, més de 9 hores pedalades i més de 3000 metres de desnivell, fent un bon grapat dels ports del voltant de Girona.
Per l'última sortida preparatòria, tenia previst l'anada i tornada a Santa Fe per muntanya, afegint desnivell abans d'arribar a Arbúcies. Vam sortir en Manel i jo des de Girona fent Sant Grau, Santa Bàrbara, baixant a Castanyet i pujant de nou cap al Sobirà on vam menjar l'entrepà. Una vegada a Sant Hilari, ens vam deixar caure per carretera fins a Arbúcies i en arribar a la pista de Coll de Té, en Manel no es trobava bé per fer-la i ens vam separar. Vaig pujar a bon ritme i sense posar peu a terra, el que em va motivar molt partint de les anteriors experiències que havia tingut fent aquest recorregut. En arribar a Sant Fe, volia tornar a baixar a Arbúcies, però no sé com, vaig arribar a Gualba amb el temps molt just per tornar a Girona, pel que vaig decidir tornar en tren des d'Hostalric. Durant tot el trajecte em vaig trobar bé i veia que podia mantenir bon ritme així que, tot i no fer el que tenia previst, que era arribar a les 12 hores, vaig plegar per arribar a casa a l'hora prevista.
Aquestes dues setmanes que resten pel dia 18, les he destinat a ultimar detalls com l'alimentació, posada a punt de la bicicleta i meva, massatge i tancar temes de l'equip CEME. Crec que arribo en molt bones condicions i la meva intenció és acabar satisfet amb l'esforç realitzat. Aquest any, tenim l'ajuda del meu germà David que ens farà l'assistència alliberant-nos d'anar carregats amb el material per tota la cursa, així que encara més avantatges per fer una bona cursa. Avui dia dic que serà l'última vegada que la faci, així que espero acabar content, però això ja ho explicaré en la següent entrada.
Salut
En tornar a agafar la bici, vaig fer una setmana de gaudir sense mantenir cap pauta i trobar sensacions. De seguida tocava continuar amb la disciplina i vaig fer una adaptació de l'entrenament amb les setmanes que quedaven per intentar arribar en condicions. Vaig planificar-me una sortida llarga setmanal, augmentant de forma progressiva hores i desnivell. De seguida em vaig trobar bé i tenia bones sensacions. Vam començar amb una anada fins a Sant Celoni passant per Sta. Fe per carretera.
 |
| A Sant Hilari camí de Santa Fe |
La següent, va ser en solitari també per carretera i vaig fer la volta a Les Gavarres. Amb en Jordi i també per carretera vaig arribar als 142 kms i quasi 2000 de desnivell fent Gavarres i allargant pels voltants de Girona. Ja amb la BTT i amb en Jordi i en Manel vam fer una sortida per Gavarres que vaig acabar en solitari amb 123 kms, 7h 30 pedalades i prop de 3000 metres de desnivell.
 |
| Als Àngels |
La cosa anava molt bé i les sensacions eren molt bones. Amb en Jordi i per carretera vam fer la "Superports", ruta que em rondava pel cap feia temps com a bona prova de cara a la PDF. Van ser 200 kms, més de 9 hores pedalades i més de 3000 metres de desnivell, fent un bon grapat dels ports del voltant de Girona.
 |
| Sant Martí Sacalm |
 |
| El Coll |
Aquestes dues setmanes que resten pel dia 18, les he destinat a ultimar detalls com l'alimentació, posada a punt de la bicicleta i meva, massatge i tancar temes de l'equip CEME. Crec que arribo en molt bones condicions i la meva intenció és acabar satisfet amb l'esforç realitzat. Aquest any, tenim l'ajuda del meu germà David que ens farà l'assistència alliberant-nos d'anar carregats amb el material per tota la cursa, així que encara més avantatges per fer una bona cursa. Avui dia dic que serà l'última vegada que la faci, així que espero acabar content, però això ja ho explicaré en la següent entrada.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada