Girona - Turó de l'Home

Gran dia de ciclisme avui. Ja feia temps que havia preparat la ruta i la setmana passada la vaig proposar i al final, aquest matí, sortíem en Xevi M., la Dúnia, en David i jo a gaudir d'un recorregut molt maco i que ha resultat bastant dur amb uns 2500 metres de desnivell positiu.
Finalment en Jordi no es trobava en condicions i ha preferit no arriscar-se.

Al fons s'intueix el nostre destí ...

Hem començat la ruta anant cap a Aiguaviva, Salitja, Vilobí i Santa Coloma, on començaríem el primer port del dia. No l'havia fet mai en bici i la veritat és que m'ha agradat molt i he pogut mantenir un bon ritme durant tota la pujada. Una vegada a Sant Hilari, hem descansat una mica i cap al Pla de Les Arenes de nou pujant.

 Aquí no m'he trobat com abans però he anat fent fins a agafar la baixada cap a Coll de Revell on hem gaudit molt de les vistes i el descens. En arribar al desviament de Viladrau, tocava tornar a ascendir cap al Parc Natural, que ens rebia amb contínues rampes del 10% que hem anat fent cadascú al seu ritme. Les vistes de Les Agudes i el Matagalls ens acompanyaven durant gran part del recorregut.

La temperatura allà dalt es deixava notar i en algun moment feia fred i tot. A la baixada cap a Santa Fé, de nou a gaudir d'un asfalt immillorable i molt poc trànsit entremig d'aquells magnífics boscos. Hem fet una aturada per avituallar-nos, reomplir els bidons i hem iniciat l'ascens al cim, on ens hem trobat un asfalt molt trencat, fred i boira, però hem aconseguit coronar amb l'alegria d'haver decidit pujar. En David no ho ha fet, ja que la falta de continuïtat fa que no estigui en el seu millor estat de forma. 

He trobat que pujar amb el 39-27 es fa dur i es pedala amb molt poca cadència a no ser que estiguis en un molt bon estat de forma que no és el meu cas. En Xevi i la Dúnia m'esperaven a dalt, hem fet les fotos de rigor i a patir amb la baixada pel pèssim estat de l'asfalt fins a la cruïlla.

A partir d'aquí, la Dúnia i jo ens hem deixat caure a un bon ritme i hem gaudit moltíssim tota la baixada amb les moltes paelles i divertits revolts que té aquesta carretera que, junt amb l'escassa circulació, fa que sigui molt divertit traçar i anar a tot el que dóna la bicicleta.

Cap a les 4 érem a l'estació on ens esperava en David. Hem anat a comprar uns entrepans i a 2/4 agafàvem el tren cap a Girona.

Ha estat una sortida molt maca, amb 113 Qms fets i un bon desnivell, que comencen a situar-me en quant al meu estat de forma. Com sempre, la gran companyia fa que encara es gaudeixi més d'aquestes rutes.

Fi de la base, començo específic ...

A mitjans d'aquest mes vaig acabar la base i aquesta setmana ha sigut la primera d'específic. Tot i no haver estat molt estricte, les sensacions són molt positives i veig que tot el sacrifici té la seva recompensa. Igualment que aquests tres primers mesos, vull fer una mica al meu aire, agafant com a referència la planificació però sense obsessionar-me. Intentaré sortir 3 dies en setmana i fer el que cregui més important de cada setmana. Així, per exemple aquesta, vaig fer dos entrenaments en un, fent sèries de Força Resistència i tirada llarga el mateix dia. 

Durant aquests temps, les sortides s'han succeït, amb la bici de carretera, fent sortides per tot arreu i amb diferents companys i amics, gaudint del moment, dels recorreguts i d'anar descobrint noves rutes.

Una de les que tenia pendent i vaig fer aquesta última setmana, va ser voltar les Gavarres. En principi la intenció era fer-la el més planera possible, però l'entrenament em requeria fer pujades, així que vaig començar fent uns Àngels, però ha sigut una ruta molt maca i que m'ha agradat molt completar amb un bon grapat de quilòmetres i hores sobre la bici.

Un altra ruta destacable, va ser la de dijous passat amb en Manel, on vaig tornar a gaudir dels corriols de Quart-Fornells. Tot i que van sortir pocs quilòmetres, el ritme va ser bo i les sensacions també.

També destacable d'aquest mes d'abril ha sigut la celebració de la Challenge Girona al costat de casa. Vaig aprofitar per anar a veure sortir i arribar als companys i amics que participaven, amb resultats molt bons de tots ells. Serà una cursa que s'establirà al calendari, ja que l'èxit d'aquesta primera edició ha sigut molt gran, amb una participació de 1000 bikers.

Doncs res, que segueixo pedalant, gaudint molt i tot això encara sense cap objectiu. Se'm van passant coses pel cap, entre d'altres tornar a la Pedals, però encara no hi ha res clar. A veure com van evolucionant les coses. De moment aquesta setmana també vaig tenir la primera caiguda amb la bici de carretera, per sort sense conseqüències i per una estupidesa meva, que afegida a les esgarrapades del dia anterior, fan que tingui la cama feta un mapa ...

Salut i pedals !!