6e aniversari

Després de molts de dies sense escriure res al blog, toca celebrar el sisè aniversari i fer el ja tradicional resum de l'any, fer balanç i definir el que serà aquesta nova temporada.

Aquest any passat va estar marcat pel repte de la PDF NON STOP. En el moment d'embolicar als companys i embolicar-me amb aquest gran repte, tot va girar al voltant de la preparació. Després de perdre un temps important a la primera part de l'any i una vegada agafades les regnes de l'entrenament, els primers mesos van passar amb moltes hores i quilòmetres de rodar a ritmes lents per terrenys el més planers possibles, musculació al gimnàs i spinning a casa, però s'anaven veient els resultats i les primeres sortides van ser resultat molt positives. 

Aixecant ferros al gimnàs

Una vegada iniciat l'entrenament específic, vam començar a allargar les sortides i al maig, amb l'Òscar vam intentar fer els 4 cims. Tenia previst fer Rocacorba, Sant Grau, Rocacorba per Granollers, Sant Miquel i Àngels, però l'Òscar no es va trobar bé, va plegar a mitja sortida i vaig haver de canviar els plans. Tot i això vaig fer tots els cims amb bones sensacions, 122 kms i uns 3000 metres de desnivell positiu.

L'últim Sant Miquel dels 4 Cims amb aquest de regal ... 4+1

Iniciàvem el mes de juny amb la gran cita apropant-se i la necessitat de fer una valoració més propera e les condicions reals, així que el dia 6 vam fer Girona-Sta. Fe del Montseny-Girona. Una sortida, per distància, desnivell i per la pista que puja des d'Arbúcies, que ens havia d'apropar a condicions semblants.

Tot i passar moments de crisi, vam superar la sortida afegint un Sant Miquel en arribar a Girona per arrodonir i afegir desnivell. Va ser una gran experiència i un punt d'inflexió per l'Òscar que finalment va decidir no participar.

Una de les reflexions que vaig fer després d'aquesta sortida, va ser que havíem deixat de ser ciclistes normals, ja no ens plantejàvem les sortides típiques amb la pujada a un cim i voltar una mica més, ara érem capaços de fer aquelles bestieses i desnivells amb dignitat, havíem portat el nostre cos a una escala superior.

Senyalant El Montseny des de Sant Miquel

I va arribar el moment de la gran cita. Finalment érem 6 els malalts que acceptàvem enfrontar-nos a la PDF: en Quim, en Xevi N., en Dani, en Manel, en Miqui i jo. 

Va ser tota una experiència, amb unes primeres hores aprenent moltes coses per una propera participació, amb un recorregut espectacular amb moments de gaudiment en solitari, moments de crisi i patiment, moments de satisfacció per la superació del repte i d'insatisfacció per les sensacions negatives en determinades situacions.

Foto oficial de la PDF NON STOP a l'arribada

Durant un repte com aquest amb tantes hores per endavant, tens temps de pensar en moltes coses, i més si gran part la fas en solitari com vaig fer jo i és tota una experiència. Una vegada superats els primers moments de negativitat, la intenció de repetir de seguida s'arrela i és inevitable començar a rumiar-hi.

A partir d'aquest moment, i amb la feina feta, no vaig voler oblidar la bicicleta i dos dies després marxava de vacances amb ella carregat per passar uns dies a Murcia. Ja havia parlat amb en Miguel, així que a la primera oportunitat vam quedar. Les primeres sensacions aquells dies van ser molt dolentes, però a mesura que el cos es va anar recuperant, vaig assolir un estat de forma fantàstica, em trobava molt bé i fins i tot en Miguel va quedar sorprès. Va ser una sensació molt satisfactòria i que va refermar la intenció de tornar a la PDF, ja que aquell nivell crec que era amb el que devia haver arribat a la prova, així que vaig adonar-me de les errades comeses durant la meva preparació.

La resta de l'estiu, vaig baixar molt el ritme, però tot i això intentava allargar les sortides que podia per no perdre-ho tot. 

Al setembre vaig participar en la III Costa Brava Extrem, amb un recorregut dur i divertit que em va agradar força, encara que el meu ritme va ser bastant baix. No vaig tenir bones sensacions però el vaig superar fent tot el recorregut, a estones, amb força patiment.

Així mateix, em vaig decidir a comprar-me una bici de carretera, entre d'altres, per tenir noves motivacions i aquests mesos he intentat treure-li profit fent una mica més de 1000 kms., gaudint molt de les carreteretes i poblets de la província i arribant a superar els 100 kms en una sortida. Les sensacions són molt diferents, però crec que és una eina imprescindible per preparar qualsevol repte.

A l'octubre vaig passar el mes pedalant amb la de carretera i fent poc BTT, però no podia faltar a la pedalada del CEGUB i amb en Dani vam tornar a gaudir d'una cita imprescindible.

Gaudint del paisatge ente Tossa i Sant Feliu amb la de carretera.

Els mesos de novembre i desembre he anat a menys tot i anar fent amb la de carretera sobretot i un parell de sortides amb la BTT per després parar durant unes 3 setmanes, en part obligat per la metereologia.

Durant l'any he anat fent alguna caminada amb els companys de feina, els 3 dies d'enduro per en Ronny i molt poca natació, però el resum de l'any mostra una temporada intensa quant a activitat, amb més de 5000 kms fets en bicicleta, moltes hores dedicades, uns quants quilos de menys i moltes coses apreses, moltes ... algunes assimilades pel propi cos que m'han permès tenir facilitat per mantenir un pes contingut.

Per aquesta nova temporada no tinc cap plantejament encara en l'àmbit esportiu. En l'àmbit personal, tinc la decisió de tancar projectes oberts des de fa temps; de fet ja m'hi he posat venent una moto que encara mantenia tot i no donar-li ús, llençant trastos, venent d'altres i tornant a posar-me amb la restauració d'una antiga Vespa que espero gaudir d'ací a poc temps. 

Quant a la bici, he començat a fer base seguint les pautes de l'any passat però dedicant-li menys hores amb intenció de fer el que es vagi presentant pel camí, com podria ser la Challenge MTB que s'estrena com a prova aquest any a Girona. A mesura que vagin apareixent les oportunitats, les aniré aprofitant i, si quan arribi el moment es donen les circumstàncies apropiades, tornar a la PDF NON STOP, però tot això ja arribarà ... o no ...

Salut per tothom i gràcies per seguir aquest blog, i una especial salutació a la gent de Mountain View a California que, tot i no deixar cap comentari, són seguidors constants ... thank you. ;)