Dos dies després d'acabar la PDF, vaig anar amb la família a passar uns dies a Mazarrón i, com sempre, em portava la bicicleta. Havia parlat amb en Miguel, que tot i treballar, trobaríem algun forat per sortir una estona.
La primera matinada em va proporcionar una postal impressionant que no vaig desaprofitar l'oportunitat d'immortalitzar.
Només pujar a la bicicleta, vaig adonar-me de què el dia es presentava dur. Em va costar trobar la posició al seient, ja que encara arrossegava les conseqüències de 17 hores allà assegut. Tampoc trobava un ritme que em permetés pedalar amb comoditat, així que l'anada fins a casa d'en Miguel va ser, si més no, difícil. En arribar, salutacions i el vaig informar del meu estat, així que vam decidir fer suau, però a mitja sortida, em va agafar un mal al genoll esquerre que va provocar que acabés la sortida pedalant amb una cama i acompanyant amb l'altre. Vam parar a rentar la meva bici que encara portava el fang de Vielha i vam decidir deixar passar uns dies per veure com evolucionaven les meves molèsties.
Després de 5 dies de descansar a la platja, menjar i recuperar una mica de pes, vam tornar a quedar per sortir, i aquesta vegada va ser en Miguel el que no es trobava del tot bé, però tot i això vam fer una sortida d'exploració per nous corriols i pistes que van resultar molt entretingudes. Començava a retrobar sensacions i em notava més còmode. Vam acabar la sortida fent una cervesa a Isla Plana al costat del mar.
Per l'última sortida de les vacances, quedàvem per fer la ja tradicional pujada a "Castillitos" fent el corriol de la rambla de l'Azohia de pujada. Ja passats 12 dies de la PDF, la recuperació era completa, i les sensacions molt bones, podent mantenir molt bon ritme a tot arreu, forçant a les pujades i passant per llocs tècnics amb facilitat i confiança. Vam provar també el corriol que retalla una mica de carretera que pensàvem que costaria més, i la veritat que tots dos vam coincidir que es feia prou bé i era molt maco de fer. Després vam baixar cap a la Cala Salitrona i pujada al Castell, on vaig poder fer tota la pujada a bon ritme molt content amb les sensacions.
La baixada la vam fer per altres corriols i tornant a fer els de la rambla en sentit oposat. En arribar a la platja, jo em quedava amb la família i ens acomiadàvem amb el compromís d'un viatge per part d'en Miguel per gaudir d'aquestes terres amb la btt.
Ja a Girona i amb les vacances acabades, entre feina i família, les sortides s'havien de reduir, però tenia clar que una vegada a la setmana, havia d'allargar en kms i hores. El primer contacte va ser amb l'Oscar per rodar una mica pel carril bici després de gairebé 10 dies de no tocar la bici. Vam arribar fins prop d'Amer i tornar per la carretera vella, Bonmatí i el camí dels ànecs forçant el ritme a les pujades.
Per la següent sortida, vaig triar anar fins al Santuari del Coll, així que a primera hora de la tarda, agafava la bicicleta i anava buscant ombres fins a arribar al Pasteral, on pujava a bon ritme fins a Susqueda prenent referències per futures evolucions. Després de vorejar l'embassament, vaig arribar a la carretera i iniciava la dura i llarga pujada fins una mica més amunt del Santuari per tornar a baixar i fer la paradeta, recarregar aigua.
La baixada per carretera es fins a Anglès i el carrilet fins a Bescanó es va convertir en una contrarellotge, on vaig intentar mantenir el millor ritme possible ja que se'm feia tard per anar a treballar. L'última part de la sortida vaig baixar el ritme per no arribar ofegat i ajudar a recuperar una mica. Vaig quedar satisfet amb com havia anat la sortida, amb bon ritme durant tota l'estona, mantenint-me a unes pulsacions de cursa tota l'estona sense problemes.
I ahir divendres, amb l'objectiu de controlar el camí fins a Banyoles, vaig sortir prop de les 6 de la tarda anant per feina cap a Biert. Vaig prendre referències al dipòsit on comença la pujada a Rocacorba per veure futures evolucions. Ja de camí cap a Banyoles, vaig trobar un desviament que sempre em cridava l'atenció, així que el vaig agafar, resultant allargar i endurir el trajecte. En començar la baixada, també vaig improvisar intentant estalviar tram de carretera, aconseguint-lo en part. Ja a l'estany, vaig fer la volta pel nou carril habilitat i tornada cap a casa per carretera i amb vent en contra abans que es fes fosc.
Les sensacions aquestes últimes sortides han sigut molt bones, on he pogut comprovar que sóc capaç de mantenir uns bons ritmes, a altes pulsacions durant llargues estones i recuperant bé. Tot això em confirma que vaig arribar amb l'entrenament massa verd a la PDF i que en aquestes condicions, podria haver gaudit molt més de la cursa, però de tot s'aprèn i prenc nota per futures participacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada