El passat divendres 6 vam fer una de les sortides ineludibles per afinar el nostre entrenament. A 21 dies vista de la PDF, anàvem a pujar la pista d'Arbúcies a Santa Fe del Montseny per veure sensacions en una pujada d'aquesta distància tot i que el pendent no és molt fort.
A les 7 quedàvem en Manel i Jo a Fontajau, recollíem a l'Òscar a Salt i esperàvem a en Xevi N. a Montfullà per anar en direcció a Santa Coloma sense complicar-nos l'existència i arribar el més ràpid possible. Abans de les 9 érem al parc de Sant Salvador on fèiem una parada a la font per descansar, veure aigua, menjar i omplir bidons. En 5 minuts estàvem pedalant de nou amb destí Joanet seguint el track que ja havíem fet d'altres ocasions per anar al Turó de l'Home. Vaig tenir un problema amb una part del track al GPS i em va costar encertar el camí tot i que al final el vaig trobar de memòria i per intuició amb l'afegit d'estalviar-nos un bon grapat d'asfalt.
A poca distància de Joanet, en Manel no venia i vaig desfer camí per trobar-me'l amb la "patilla" del canvi trencada... quin pal, la sortida s'havia acabat per ell. Vam deixar-lo amb "single speed" i vam continuar fins al poble on paràvem a fer l'entrepà.
En arribar a l'inici de la pista, vam acabar de posar aire a la roda i cap a dalt. En Xevi va començar al seu ritme i jo a intentar mantenir-lo, el que em feia anar una mica forçat, però tot i notar-me les cames de l'últim pas per la fisio, em trobava bé, però perdent metres. L'Òscar va ser més prudent i es va quedar endarrere. Més endavant em vaig parar per traurem roba fins que ens vam tornar a ajuntar.
Continuàvem la pujada i l'Òscar es començava a notar molèsties de nou als femorals i vaig decidir acabar de fer la pujada amb ell i no anar tant forçat. Vam fer les parades necessàries per posar fi a la pujada amb prudència i amb en Xevi començant a patir per nosaltres. El temps a Santa Fe era dolent, inclús queien gotes així que ens vam abrigar una mica i cap a vall.
Per baixar vam triar una pista alternativa que ja havíem fet de pujada en una altra ocasió des de Riells del Montseny. A mesura que anàvem fent ens trobàvem un PR que travessava la pista i finalment vaig proposar d'agafar-lo i, quin encert!! un corriol molt entretingut amb algun pas tècnic, zones molt divertides i sobretot que tallava el ritme d'una pista que no tenia cap encant. Finalment arribàvem a la part alta del poble i el travessàvem pels carrerons fins a trobar una font on reomplíem bidons i anàvem al súper per avituallar-nos.
Després d'una estona de relax i menjar vam continuar la ruta en direcció a Sant Feliu de Buixalleu i la zona del Castell de Farners amb unes pujades que no ens esperàvem i que ens van fer patir juntament amb la calor que a aquella hora era fort.
A mesura que anaven passant els qms i el temps m'anava trobant millor i vaig poder augmentar el ritme i anar amb en Xevi. Ja arribats al punt més alt de les muntanyes de Farners ens deixàvem caure cap a Sta. Coloma i anar tornant cap a Girona. No teníem molt clar per on anar i finalment vam repetir part del trajecte d'anada i després anar a Vilobí, Salitja passant pel volcà de la Crosa amb una bona pujada que ens feia superar els 3000 metres de desnivell, i Aiguaviva on ens acomidiàvem d'en Xevi que tornava cap a Bescanó.
Ja arribant a Vilablareix no estava del tot convençut amb el desnivell acumulat així que li vaig proposar a l'Òscar de pujar a St. Miquel tot i que ell havia tingut moments difícils durant la sortida, però finalment va entendre que era necessari provar-nos i vam fer-ho arribant al Castell satisfets per l'esforç realitzat i la gran ruta que estàvem a punt d'acabar.
Només quedava baixar a Girona i anar cap a casa on arribàvem després de 10:40 pedalades, 157 qms i quasi 3500 metres de desnivell positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada