Com ja és habitual els últims estius, passem uns dies a El Puerto de Mazarrón (Murcia) amb la família. Allà coincideixo amb en Miguel, un altre apassionat de la BTT al que vaig tenir la sort de conèixer pedalant per allà fa uns anys. Aquest estiu s'ha afegit en Julio, un gran amic seu de tota la vida que estiueja a l'Azohia.
Vaig arribar un divendres i el dissabte al matí ja quedàvem per sortir amb la sorpresa de trobar a en Julio amb una Tallboy, que juntament amb la Heckler d'en Miguel i la meva Blur, feia un trio difícil de veure, 3 Santacruz juntes!!!
 |
| En Julio i en Miguel i les nostres Santacruz |
El primer dia, en Miguel ens va anar portant per corriols i pistes de tota mena, avisant-nos del que ens anàvem trobant i explicant-nos coses de per allà on anàvem passant. Vam fer pujades dures, com és habitual per la zona, que ens van portar fins a una finca privada per la qual vam haver de passar sense més remei, però va valdre la pena per no haver de tornar enrere i per alguna sorpresa. Aquest dia no vaig engegar el GPS i no vaig gravar la ruta però va estar molt bé gaudint d'aquest terreny tan diferent al que tenim per aquí.
 |
| Al fons el cim de l'Algarrobo |
Per la següent sortida i aprofitant que havíem pactat de fer una nocturna, vam quedar a la tarda per pujar l'Algarrobo i acabar la sortida amb els llums. Sortíem del Alamillo i començàvem a guanyar alçada per pistes fins a travessar l'autopista un parell de vegades. Després vam haver de fer la pujada del camp de tir, una rampa llarga i amb un pendent important que anàvem fent cadascú al seu ritme. Després de baixar una estona i amb la muntanya al davant tornàvem a guanyar alçada entre camps per agafar la pista que ens portaria fins al cim, una pista dura, amb rampes amb un pendent considerable en algunes ocasions que se li fa ver una mica dura a en Julio així que vam fer algun tram a peu.
Una vegada a dalt, bones vistes de la badia i un descens ràpid per l'altre vessant amb caiguda sense conseqüències per la meva part per afrontar l'última part de la ruta ja fent-se fosc.
 |
| Vistes cap a El Puerto |
Es va fer dur el continu puja baixa que ens va portar a una rambla cap al càmping i per carretera fins al punt de trobada.
Per la tercera jornada de BTT, tornàvem a matinar aquesta vegada en Miguel i Jo. Em portaria a fer algunes zones que no coneixia amb unes rampes molt fortes i alguna baixada també important que ens van fer passar un bon matí amb la sorpresa de trobar, ja de tornada a una rambla, un camaleó al qual vaig parar a fotografiar. En Miguel no s'havia trobat mai un així que no deuen ser molt comuns.
Vam intercanviar les bicis durant una bona estona tenint l'oportunitat de provar el sistema rotor que em va portar bones sensacions en aquesta petita pressa de contacte. Acabant la ruta per una rambla, vam haver de parar a reparar una punxada de la meva bici i cap a casa.
Probablement era l'última sortida, així que havíem de passar per Castillitos. De nou matinada acompanyat pel sol que sortia en direcció a l'Azohia on quedàvem amb en Miguel i en Julio.
Vam anar fent a un ritme còmode per la rambla i la carretera fins a arribar al trencant d'on teníem unes grans vistes de la Badia de Mazarrón cap a una banda i baixant cap a l'altre, de la Badia de Cartagena.
 |
| La Badia de Mazarrón |
 |
| La Badia de Cartagena |
 |
| Les solitàries cales de la zona |
Vam decidir pujar al Atalayon al qual ja havia pujat una vegada feia molts anys i recordava més dur, així que ens vam donar una bona escalfada. En arribar als Castillitos, en Julio no es trobava del tot bé i va decidir no baixar a la cala Salitrona per fer la dura pujada que ens esperava després per tornar a la carretera on en Miguel em va deixar enrere i vaig patir per superar no sense haver de posar peu a terra en alguna ocasió. Una vegada a la carretera, en Miguel em va portar a un dels corriols de collita pròpia que busca i arranja perquè tothom pugui gaudir. Era un tram estret en baixada amb algun pas complicat que exigia força atenció.
Ja a la pista, descens pel costat de la rambla per anar a fer un altre dels seus corriols que tot i no tenir cap lloc amb molta dificultat, t'exigeix posar tots els sentits per superar-lo bé. Bona ruta per finalitzar las jornades de bici d'aquest estiu i avituallament a casa d'en Miguel on vam compartir una estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada