dimarts, 10 d’abril del 2012

Intensa Setamana Santa a Murcia


Abans de viatjar a Calasparra, vaig mirar al Wikiloc que trobava interessant per obrir noves rutes per aquests paratges. Vaig veure que feia poc s'havia fet una marxa popular a Moratalla, un poble proper que té molta muntanya, havien vídeos i comentaris que feien preveure bones rutes.
Dia 4: Enfangada per Moratalla
Per arribar fins a Moratalla des de Calasparra tenia dues opcions, anar en bici, el que suposava una quilometrada, o anar en cotxe. Vaig decidir anar pedalant seguint una ruta de la TransMurcia que en principi no tenia gaire dificultat. Així que, passades les 10, vaig sortir seguint la via verda que uneix els dos pobles. Em vaig embolicar una mica al principi però no va suposar cap problema. Una mica més endavant, en plena baixada em vaig passar un trencat i després de tornar i no trobar-lo, vaig decidir buscar camins alternatius que si em van suposar quilòmetres sense sentit i haver de tornar per insistir en el camí bo. En aquests camins sense profit vaig estar a punt de tenir una caiguda: baixava a tota castanya per una pista i la part més fonda hi havia fang que no es distingia pel color homogeni del terra, blanquinós, que va fer marxar les dues rodes a la vegada. Per sort van tornar soles al seu lloc en sortir de la fanguera i em van evitat una rebolcada important.
Un vegada recuperat el camí bo, trobat entre mig d'uns camps, vaig anar fent per pistes ràpides fins a prop del poble on vaig canviar de sentit buscant enllaçar amb el track de la marxa. Una vegada al track el vaig seguir fins travessar la carretera on començava la pujada fent abans una aturada per recarregar piles ja que es preveia un ascens important. I així va ser, anava enllaçant pistes que guanyaven alçada amb més o menys pendent fins un trencant on davant meu tenia el cim que havia de voltar i on va començar a ploure. El que tenia bo aquesta ruta era que en diversos trams repetia traçat en tots dos sentits fent diferents bucles, pel que en qualsevol moment podia tallar i tornar.
Així que una vegada iniciat el descens per una pista estreta i molt entretinguda, vaig trobar molt fang el que em va fer deixar la bici en aquest estat i patir per la seva integritat mecànica com ja em va passar un altre vegada, pel que al següent bucle, vaig iniciar la tornada.
Vaig acabar de voltejar el cim per un corriol molt maco fins arribar a la pista per baixar cap a Moratalla per pistes fins a enllaçar per uns corriols maquíssims que em van portar fins prop del poble. Vaig tenir problemes amb el GPS (el fred no l'agrada gaire i es para) pel que, entre les marques que anava trobant i la meva intuïció, vaig arribar al poble on vaig parar a menjar, netejar la bici i començar la tornada a Calasparra per la via verda. Van ser 82 quilòmetres i unes 5 hores de pedalar a bon ritme i gaudint, per mi, d'unes de les essències d'aquest esport, el patiment en solitari, però amb una gran satisfacció per l'esforç realitzat, els paisatges vistos i els cims i corriols conquerits.

Dia 7: De nou a Moratalla i encara millor
Per la següent sortida tenia dues opcions: fer la tradicional ruta pel poble, un recorregut molt divertit amb una mica de tot, o anar a fer la ruta que hem quedava pendent al GPS de nou a Moratalla, que va ser la que vaig triar. Recorregut d'enllaç de 23 kms amb el cim de la sortida anterior a l'esquerra i l'objectiu al fons.
En arribar al poble vaig començar pujant cap al Castell per enllaçar amb el track i de seguida vaig iniciar un corriol interminable que anava passat per sobre d'uns ponts antics fins un tram que s'havia de fer per carretera per continuar fent corriols fins el càmping de “La Puerta”. La ruta prometia i l'inici havia estat molt molt divertit i maco pels paratges en arribar a la zona del càmping.
A partir d'aquí tocava patir amb una pujada important, primer per asfalt, després per pista ample i posteriorment per pista molt pedregosa amb un fort desnivell on vaig tenir que esforçar-me molt per superar sense baixar de la bici, això si, sempre amb unes vistes molt maques.
Mica en mica el recorregut s'anava posant més tècnic i sempre envoltat de grans cingleres i paisatge d'alta muntanya que vaig anar gaudint a capa pedalada. Vaig arribar a la zona més complicada on hauria de baixar de la bici en diverses ocasions per superar alguns trams de roca però que va valer molt la pena fer. Anava travessant un rierol per sobre de pedres seguint un estret corriol que es va obrir a pista fins arribar un punt on hi havia un salt d'aigua que vaig parar a visitar, fer fotos, descansar i menjar una mica. Una vegada continuada la ruta, tocava fer pistes per uns indrets que mai hauria imaginat trobar a Murcia i que em van fer gaudir molt de la muntanya amb grans prats verds, imponents cingleres i molta vegetació.

 










Vaig començar el descens cap a la pista que em tornaria al càmping amb la sort de veure dos rebecos. Era el que hem faltava per gaudir al màxim, la fauna. 
Una vegada a la pista, ràpida baixada sense gaire esforç fins arribar prop del càmping on vaig pujar una mica per acabar el descens al bar fent un entrepà per recuperar forces.

Per tornar tenia l'opció de seguir el track que hem semblava que ho feia per carreta, o fer-ho per on havia vingut, l'interminable corriol que tant m'havia agradat, així que no havia gaire que pensar... Vaig tornar a gaudir del camí molt fins arribar de nou al GR que hem portaria a Calasparra on vaig viure unes sensacions de satisfacció increïbles, anava pedalant en solitari amb un dia espectacular, el paisatge del poble al fons, el vent que m'ajudava a avançar, el cansament acumulat a les cames, el record de les imatges encara gravades a la retina, la diversió dels camins recorreguts...
Gran ruta i gran dia de bici amb 86 kms i 5:30 hores de pedalar per llocs al·lucinants.

1 comentari:

  1. Quique,

    impressionants els indrets per on pedales, i un relat que ens ajuda a entendre el teu grau de satisfacció,... si senyor!!!

    Però,... com t'aventures tot sol a anar per aquestes muntanyes desconegudes??? Ja te... nassos, la passió per la bici, ja!!!

    Res, que m'en alegro i que continuïs així de valent.

    Salut!!!

    ResponElimina