Primer intent al Turó de l'Home

Avui hem fet el que ha acabat sent el primer intent en pujar al Turó de l'Home des de Girona. Ha sigut dur, ho hem suat, i al final, valorant els pros i contres, hem decidit no acabar de pujar quan érem a 8 km del cim. Sí, només 8, però que suposaven més d'una hora, molt de patiment amb molts kms a les cames, arribar a Girona molt molt tard i, segurament, el més espectacular del recorregut. Però com bé he dit, ha sigut el primer intent i ho aconseguirem, però anem per parts. Com ja sabeu els que seguiu aquest blog, ja feia dies que teníem la data lligada, coincidíem els principals actors de la primera data fixada al 2010 i gent que s'ha anat afegint i que ha aconseguit que fóssim un grup molt maco de 13 ciclistes amb ganes de pedalar.
Havíem quedat a les 9 a Fontajau preparats per començar a pedalar. Hi havia gent que no ens coneixíem, però això era el de menys, les ganes de gaudir de la bici i la muntanya ens uneixen.Com sempre passa, per un o altre ens hem endarrerit una mica, però res important, i menys quan hem vist que a la rotonda de Montfullà on havíem quedat amb en Jordi i en Dani, no hi eren. Hem esperat una mica fins que ha arribat en Dani dient que en Jordi no podia vindre... llàstima, a veure si al pròxim intent ho té millor. Hem començat a pedalar en direcció a Sant Roc, per on vaig desviar la ruta el dilluns per treure desnivell i fer més via. Hem arribat a la carretera d'Estanyol, sense problemes i esperant-nos de tant en tant a reagrupar. Una vegada passada la carretera de Mas Llunés, hem començat a baixar per passar per darrera de La Crossa i arribar al trós de l'Onyar que s'ha convertit en inevitable en totes les rutes que faig cap a aquella zona i per supossat, m'he parat a fer aquest vídeo:
Una vegada superada la zona de Vilobí, passat "el forat negre temps/espai de sota" l'Eix (oi Xevi) arribem cap a Santa Coloma per un descens en pista poc transitada i divertida. Ens hem adreçat cap al Parc de Sant Salvador on hem menjat i begut una mica de tot, hem estirat les cames, buidat els nostres "bidons" i reomplert els de les bicis,I a tornar-hi resseguint la riera de Santa Coloma cap a Joanet. Tot Aquest tram era desconegut per tots i la veritat és que està molt bé. Hi han talls per carretera o pista sense cap encant, però abunden els camins de bosc, prop de la riera, bona terra i bon paisatge. Tot i tenir alguns problemes d'orientació i amb el GPS (jo no podia visualitzar el track carregat, sort d'en Xevi C.) l'hem gaudit, encara que aquí a començat a endurir-se la cosa arribant a Joanet, on hem hagut de superar els primers desnivells importants.
En arribar a Joanet hem valorat si fer un entrepà allà o continuar fins a Arbúcies, cosa que hem fet baixant per un GR amb bona pendent, moltes pedres i molt divertit. En Xevi C. m'ha deixat passar primer i m'ho he passat molt bé. Per arribar al poble ens a tocat remuntar una mica, però cadascú al seu ritme hem fet fins a reagrupar-nos a la carretera i acabar d'arribar en busca d'un lloc on fer un entrepà.Ens hem entretingut una mica massa, però necessitàvem reposar forces i descansar una mica. Cap a les tres de la tarda, els 4 integrants del Team Amer ens han deixat veient que se'ns faria tard, així que han enfilat carretera avall per arribar a Hostalric i agafar el tren. M'ha sabut molt greu no poder acabar la ruta amb en Txema, company inseparable de tantes rutes, però segur que el dia que arribem al cim ho farem junts... vull dir, ell primer i una mica més tarde jo... les cosses com són.
A partir d'Arbúcies, la ruta segueix per una pista ample i de molt bon fer que va guanyant alçada sense presses però sense pausa i on, una vegada agafats els ritmes pertinents, el grup s'ha desfet amb un Xevi C., Edu i Salva que han tirat amunt sense contemplacions i al final ens han estat esperant més de mitja hora. La resta hem anat fent, amb alguna paradeta inclosa ja que cadascú, excepte en Dani que ha exercit de "Dovicioso" i anava ben sobrat, hem hagut de lluitar amb els nostres dimonis: Les rampes, la manca de plat petit, les posaderes i en el meu cas, les cames carregades i la panxa una mica regirada després de l'entrepà. Suposo que no he deixat repossar prou les últimes setmanes d'entrenaments i m'ha passat factura. En cap moment m'he trobat bé.
A falta de poc per arribar a la carretera, ens hem trobat amb el rodatge d'un tràiler per una possible pel·lícula i ens han tingut una estona aturats. En arribar a la carretera ens esperaven els tres escapats i com a Guanyador del premi de la muntanya, en Salva, que semblava que portava un COMPEX del fred que tenia. Hem comentat la jugada, i després de valorar-ho tot, hem decidit continuar per carretera fins a Sant Celoni. Ha sigut un descens per tornar a entrar en calor pedalant a tope cap a Sant Celoni. A la rotonda de Mosqueroles m'he aturat a fer-li aquesta foto a la bèstia amenaçant-la de que tornarem...Una vegada a l'estació, ens hem hagut d'esperar al segon tren ja que el primer que ha passat anava a tope i hem aprofitat per estirar, menjar alguna cosa i comentar la jugada.En aterrar a Girona hem aprofitat per fer-nos aquesta última foto del grup supervivent.Ens han sortit una mica més de 100 kms i prop de 9 hores des de la sortida, una mica més de 6 efectives. Sense dubtes, una gran experiència ciclista amb bona companyia. Aquí deixo el track de WIKILOC i una imatge de la ruta. Ah! Felicitar a la Dúnia, que no les tenia totes i ha aguantat com una campiona. Ens veiem el pròxim intent...