dimecres, 6 d’octubre del 2010

7 Pedalada CEGUB

Avuí hem anat en Dani, en Txema i jo a la pedalada que organitza el CEGUB a Collserola. Com sempre, un gran ambient, una perfecta organització i uns extres (regals, espectacle de Dani COMAS i sorteig) que fan que valgui la pena anar-hi. El matí ha començat ben d´hora per no arribar justos com l´any passat, així que passades les 9 ja hi erem al velòdrom d'Horta amb temps suficient per anar a buscar els dorsals, canviar-nos, fer una volteta per escalfar mínimament i anar cap a la sortida. Cap a les 10 s´ha donat la sortida amb en Roberto HERAS i el Jose Luis LAGUIA davant de tot. Com sempre, només començar tocava pujar a dalt de Collserola d´on teniem unes vistes impressionants de Barcelona. La pujada s´ha fet dura però com ja sabia on anava, he dossificat una mica.En arribar al primer pas técnic he trobat una mica de cua que de seguida s´ha esvaït i hem pogut gaudir d´un tram de corriol bastant maco. En general la pedalada va bastant per pistes així que quan s´agafa un tall amb més dificultat és fa amb ganes. He anat fent al meu ritme i a les baixades sempre avançava a algú. En arribar al primer avituallament m´he trobat amb en Txema i en Dani ja que s´ha fet un reagrupament.En Txema a estat tota l´estona amb els de davant i en Dani, al seu ritme, que per mi és alt, i avuí suposava estar al segon grup. Quan hem tornat a sobre de la bici s´ha fet una mica feixug i no hem trobava del tot bé, però mica en mica he anat agafant el meu ritme passant pel següent avituallament sense aturar-me, cosa que no ha tret que a les llargues pujades m´avancés força gent. Hem trobava amb poques forces per apretar així que he mantingut un ritme cómode per mi per no quedar buit com algún que hem trobat pel camí que semblava que es menjaria el món a la primera pujada i després s´ha tingut que arrossegar per la resta del recorregut. Cap a la baixada final gaudint amb marge fins al velòdrom.Quan he arribat, en Txema i en Dani m´esperaven per anar al cotxe on ens hem portat una gran sorpressa. A mida que ens apropavem al cotxe, crec que pensàvem que ens haviem equivocat de parking, però mica en mica hem vist que no, que aquell cotxe que tenia una porta ben oberta era el d'en Dani...Després de patir pensant que ens ho havien cardat tot, mirem i no hi faltava res, el meu rellotge ben visible a la porta, les carteres, els diners, móbils... increible... començava la nostra ratxa de sort...
Hem anat al velòdrom a dutxar-nos on hem pogut veure entrenant a la selecció catalana de ciclisme.A continuació hem vist l'espectacle d'en Dani COMAS, que s'ha jugat la seva bici amb algú que saltés a peu més alçada que ell amb la bici i s'ha tallat quan ha vist que un bomber de Barcelona tenia molles en contes de cames i li guanyava la juguesca. I per acabar la festa, el sorteig, on han començat a repartir premis petits fins arribar a les bicicletes i on estavem segurs que ens tocaria alguna fins que la mà innocent a tret un número dient, "un ben rodó" i en Txema, que tenia el 100 a dit, "el meu" i així ha estatuna GHOST SE2000 del 2011 molt maca que no sabiem com portariem, però després de desmontar-la ha entrat facilment al maleter del cotxe. Total, que hem passat un bon dia de BTT i hem tingut la sort de cara durant tot el matí...potser hauriem d'haver anat al bingo...

4 comentaris:

  1. Jejeje, segur que ens hauria tocat algun premi al bingo!!
    Molt bona crònica Quique, i com molt bé dius, un bon dia de BTT!!! i amb el premi encara més!! jeje. La dona diu que és molt maca, però que ja li agrada la seva, per tant, tocarà vendre-la!
    Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Ostiii! però a quines curses aneu??? sorteig de bicicletesssssss en plural!!! no ho he vist mai enlloc. quina "potra" vau tenir amb el cotxe i la bici.. això deu ser Dharma jejeje

    ResponElimina
  3. Quina crónica més guapa, la veritat és que la sortida va estar molt bé, tots 3 ens ho varem passar de p... mare! Així dona gust fer sortides, i amb regals encara més! Fins la próxima, a veure el turo de l'home....Per cert, sóc en Dani!!

    ResponElimina
  4. Bones Quique, és molt millor pujar al Turó de l'Home pel camí d'a peu que per la carretera, hi ha algun tall que s'ha de fer a peu però és molt més entretingut, molt més bonic de fer i agraït en arribar.
    Ja em dirás alguna cosa quan tingueu data concreta
    Fins ara.

    ResponElimina