Per Olot i la Vall de Bianya

Finalment he pogut sortir amb en Joan. Feia temps que en parlaven i no coincidiem, total que avuí em podia organitzar fins a mig dia i he pujat a Olot. Tenien previst fer una ruta des d'Olot fins a Prats de Molló, però per mi era massa temps i, com he pogut comprovar després, crec que també massa dura pel meu estat de forma. A les 07:00 sortiem, així que m'ha tocat matinar i a les 05:10 ja era d'en peus, he esmorzat, m'he preparat les coses i cap allà. He arribat a les 05:45 així que m'ha donat temps a organitzar-me tranquil. Ha arribat en Joan, mes tard en Pere i en Joan i finalment en Josep Maria i l'Arnau, que tornariem també cap a mig dia.
Hem començat la ruta pujant per la carretera de Vallfogona i hem agafat un trencant a la dreta per travessar fins a la Vall de Bianya per unes pistes primer i uns corriols després molt macos. Hem arribat a la Vall per uns prats i camps que hem creuat.Després de pedalar una estona per la vall, hem tornat a pujar per una pista amb bastants passos tècnics on, entre el cansament d'anar tota l'estona pujant i la dificultat, ha tocat arrossegar alumini amunt varies vegades. Hem continuat per pistes amb menys inclinació que ens han donat un petit descans per tornat a enfilar cap amunt per una pista molt maca on al finalitzar-la hem parat a recuperar forces.
De seguida arribavem, per una pista de baixada, fins a la carretera dels tunels de Capsacosta que hem travessat i de nou a pujar per una pista que també m'ha agradat molt tot i que ha tocat pujar una bona estona fins prop de 1000 metres d'alçada. Des d'aquí hem anat carenant fins arribar a un corriol de baixada preciós on m'he aturat a grabar el següent video:

Després hem arribat a un encreuament de camins on hem parat a menjar una mica i a l'estona arribavem a la Via Romana que uneix Sant Pau de Seguries i La Vall de Bianya. Allà ens hem separat i els Joan's i en Pere han continuat cap a Sant Pau i en Josep Maria, l'Arnau i Jo hem enfilat per la Via Romana per de seguida baixar fins a la Vall, no sense abans haver fet una tombarella endavant i reparar una punxada. M'ha encantat la Via Romana; és molt divertit baixar i baixar per aquest camí mil·lenari ple de passos tècnics que et fan posar tota l'atenció i la traça.També he parat a fer el següent video:

En resum ha estat un GRAN dia de BTT amb bona gent que espero repetir, tant per la ruta com per la companyia...GRÀCIES... Us deixo el track i el perfil.

De nou a Rocacorba

Avuí estava planificada la segona sortida multitudinària de l'any amb dinar inclós, i com la primera que va ser un fiasco (s'enten per la nevada) aquesta ha anat una mica millor; a Fontajau erem en Dani, en Manolo, en Ferran i jo i com el dimarts vaig anar cap a la vall de Sant Daniel i segueix impracticable pels arbres caiguts, hem decidit anar cap a Rocacorba. Hem sortit a un bon ritme pel carrilet cap a Sant Gregori, Cartellà i cap a Canet per la carretera. A la cruilla del camí a peu i la pista hem parat a fer unes fotos i un petit descans.Aquesta vegada si que he mantingut el plat mitjà però amb molt d'esforç... tant que a 50 metres de l'asfalt he tingut un avís important de rampa a l'isquio de la cama esquerra i he posat el petit per una vegada recuperat una mica tornar-hi fins a dalt. En Dani tot i estar "començant" ha anat tota l'estona ralaxat al meu costat i avuí l'he sentit poques bufades de les seves. La bici de carretera es nota...Quan hem arribat a les antenes, de nou fotos, barreta i cap a baix. Tot i portar la càmera no he pogut grabar per un problema que no ve al cas amb les piles...Així que encara que sigui amb el móvil, le he fet un petit vídeo a en Dani al corriol.

La veritat és que, tot i haver de baixar sovint de la bicicleta, és molt divertit i té trams molt tècnics que amb una bici una mica més enduro es gaudirien més... temps al temps...

Primer Rocacorba de l´any

Aquesta passada setmana vaig fer la primera pujada a Rocacorba de l'any, i tal com va anar segur que no és la última. M'ho vaig passar bomba. La pujada em va costar una mica més que l'última vegada, ja que aquesta va tocar tirar de "molinillo" gairabé tota la pujada quan l'anterior ho havia fet sense treure el plat mitjà. Estar clar que la bici no perdona les setmanes d'inactivitat... Una vegada a dalt vaig fer les fotos de rigori vaig posar en marxa una càmara OREGON que m'han deixat. La grabació no va sortir gaire bé, pero ho tornaré a fer i ja la penjaré. Vaig baixar pel camí de pujar a peu i vaig disfrutar com un nen petit. Tenia por de trobar-me molts arbres tallant el camí, però estava bastant bé tot i haver de baixar vàries vegades de la bici.Una vegada a Canet, sense cap misteri cap a Girona però amb una gran sensació de satisfacció... les que ens proporciona el BTT...

Sortides a Calasparra

Aquesta setmana santa vaig sortir per Calasparra (Murcia) amb el meu sogre i el meu cunyat. El dijous vam sortir del poble en direcció al pantà del Cenajo, la major part per carretera i amb un vent de cara una mica empipador. Després vam baixar seguint el riu Segura fins el poble. En total 52 km. a un ritme tranquil·let i passant per llocs macos, encara que m'ho esperava millor. Havia llegit que era una ruta molt maca pel paissatge i no m'ho va semblar tant. També va servir per estrenar una molt maca MERIDA doble molt ben equipada del meu sogre que vam anar a comprar el dia abans a Caravaca a una botiga on vaig poder cambiar impressions BTTeres amb els amos. Una gent molt trempada. TORTUGAS BIKES. A prop del poble vaig parar a fer-lis aquestes fotos travessant el Segura.


Aquí deixo el track:


El dissabte tenia previst fer la ruta dura, amb desnivells i trams molt tècnics, però al final no va poder ser i queda pendent per un altre viatge.