Setè aniversari per casualitat ...

Després de molts de dies sense passar pel blog, avui l'he mirat i m'ha vingut com un llamp ... si aviat és l'aniversari!!! ZAS!!! és avui!! Perfecte, he pensat. Després de repassar el resum de l'any passat m'he posat a escriure.

Doncs aquest va començar amb molta bici de carretera. Anar seguint les pautes d'entrenament de l'any passat, sense forçar i anar allargant distància i intensitat. La veritat és que he gaudit molt del que aporta la bici de carretera i de la gran sort que tenim a Girona de poder pedalar per aquestes carreteres sense trànsit i passant per llocs molt bonics. L'Empordà ha sigut una comarca habitual a les sortides de tot aquest any passat, amb rutes per tots els gustos.

El març va portar diverses coses interessants, com la visita de La Volta a Girona, podent gaudir de la presència d'aquest circ de ben a prop. També vaig baixar un dia a Cerdanyola a passar una estona en família pedalant amb el meu oncle i dinant després amb altre més que s'afegia al restaurant. Vaig poder provar la Santacruz SOLO, una bici que em va deixar molt bones sensacions en diversos aspectes: 27'5, canvi 2x10, suspensions, lleugeresa i sobretot, la seguretat i confiança general de tot el conjunt, que em va permetre fer coses per sobre del meu llindar.

Ja feia temps que havia començat a allargar les sortides amb la de carretera (volta a les Gavarres) i a l'abril vam coronar el Turó de l'Home. Sortíem de Girona en Xevi M., la Dúnia, en David i jo, amb un dia perfecte i un recorregut preciós. Va ser una gran sortida amb molts moments de patiment, sobretot per fer el cim, i d'altres de gaudiment: el paisatge, les carreteres, els companys de ruta, l'entrepà de calamars en arribar a l'estació de Sant Celoni ...

Els mesos següents es van succeir amb diferents experiències fins a un punt d'inflexió que va ser la participació en la Tramunbike. Allà vaig confirmar que alguna cosa no anava bé amb unes sensacions molt dolentes i l'abandonament de la prova cap al final. Havia d'esbrinar que era. La prova d'esforç va donar com a resultat un sobre entrenament que em va condicionar els 3 pròxims mesos amb sortides controlant el ritme cardíac. Així va arribar l'estiu, les vacances i el viatge a Mazarrón on vaig passar uns dies acabant de recuperar-me d'una lesió i valorant una 29 rígida amb en Miguel. Vaig treure diferents conclusions que m'han portat on sóc a dia d'avui i que després analitzaré.

Després de les vacances de l'estiu, al setembre vaig proposar fer el Collfred pel vessant "humà", un cim mític d'aquesta província. Vam sortir de Les Presses en Xevi M., en German, en Manel i jo, que feia amb una BTWIN ULTRA de test amb molt bones sensacions. Va resultar una sortida molt maca, arribant fins a Vidrà i remuntant de nou fins a La Garrotxa, passant per llocs espectaculars.

A l'octubre es presentaven dues cites ineludibles, la pedalada del CEGUB i el 1r Memorial Jordi Farré. Vaig participar en totes dues marxes amb satisfacció, a la primera pel ja conegut ambient, l'excel·lent organització i per què érem un grapat de companys de Girona. A la segona, per què no podia faltar a una marxa organitzada en memòria d'en Jordi, amb el que vaig coincidir treballant dos anys. Va ser un dia divertit, emotiu i amb la sorpresa de retrobar-me amb molts companys i amb en Pepe.

Un altre de les sortides interessants d'aquest mes, aquesta vegada amb la bici de carretera, va ser la de les cales de Begur. Amb en Manel ens vam decidir a fer-la sortint des de Girona. En total 140 qms amb unes rampes molt fortes per totes les cales, unes vistes molt maques de tota la costa i un bon grapat d'hores de bici amb bones sensacions.

I així arribàvem a final d'any amb alguna bona sortida com la de Beget i Oix amb en Xevi M. i en Manel o l'altre per l'Empordà amb cotxe escombra i formant un bon grupet. Al novembre va tocar descansar i fer algun experiment personal a nivell alimentació i començar a preparar l'inici de temporada 2016.

Finalment, al desembre iniciava la preparació amb un entrenament planificat per la PDF NON STOP 2016 i em decidia a canviar la bicicleta comprant una GRAND CANYON CF 8.9. Després de donar-li moltes voltes i valorar les opcions que presentava el mercat, per relació qualitat-preu em vaig decidir per una bici de la nova temporada, amb un quadre de carboni, tot el grup shimano de 2x11, una forquilla "tope de gama" i unes bones rodes. De moment només he fet dues sortides, i després de fer els ajustos biomecànics, les sensacions són molt bones i estic molt satisfet amb el canvi. 
La preparació també va bé. Amb l'ajut de la bici de carretera i el "rodillo", porto una constància amb 5 pedalades per setmana, encara que veig que no puc mantenir el ritme d'altres companys i de seguida se'm disparen les pulsacions, però no hi ha res a fer, estic parit així.

I fins aquí el resum d'un any diferent, amb alts i baixos en l'estat de forma, amb molt bones sortides gaudint de tot el que aporta aquest fantàstic esport i dels companys i amics de ruta. 

Per aquest nou any, noves fites i les mateixes ganes i motivació de sempre.

Salut!!!

FI DE TEMPORADA

Després de força temps sense escriure, avui faig un petit repàs de què ha anat passant aquests darrers dies, que com és evident, no he estat parat. 

Una de les sortides més interessants d'aquests dies va ser la que vam fer per la Garrotxa sortint de Castellfollit, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Beget i Oix. Tot i que el dia no va ser del tot bo, vam gaudir molt dels paisatges de tardor i d'un recorregut molt bonic que segur que tornaré a fer.

Un altra sortida que vaig gaudir va ser la de BTT que vam fer un divendres, formant un grupet maco i gaudint d'una bona sèrie de corriols per Les Gavarres que ens van deixar amb molt bon gust de boca.

El dia 12, aquesta vegada amb la bici de carretera, també vam aconseguir formar un bon grupet i a sobre vam portar cotxe escombra. Va ser un gran dia, amb una meteorologia perfecte per practicar el ciclisme i amb la tranquil·litat de portar un vehicle cobrint-nos les esquenes.

 

El passat dia 18 vaig fer la que era l'última sortida d'aquesta temporada amb una pedalada suau pels voltants de Sant Gregori i Cartellà. Ara toca parar un parell de setmanes per descansar i desconnectar i aviat començar la temporada 2016.

La veritat és que no estic gaire saturat i m'han quedat sortides pendents, però com l'objectiu de l'any vinent torna a ser fort, cal tenir paciència i anar pas a pas per intentar assolir les fites proposades. 

Ha sigut un any diferent, amb un inici amb entrenaments mantenint unes pautes però sense ser tan metòdic. He après coses importants que em serviran per arribar una mica més lluny aquesta pròxima temporada. Amb aquest esport que ofereix tantes possibilitats, no s'acaba mai d'evolucionar i encara queda molt per aprendre.

Pel que fa al 2016, la idea és tornar a fer la PDF NON STOP, preparar-la amb més temps, amb més coneixements tant del meu rendiment com de la meva preparació, més eines i sobretot amb l'experiència d'haver fet ja una. Han d'haver-hi canvis importants en diferents aspectes i el primer és el de la bicicleta, que per obtenir un millor rendiment, crec que hauria d'anar amb una 29 rígida i lleugera. L'entrenament també m'ha de permetre arribar en millors condicions en tenir ja unes dades i una experiència anterior.

Total, que hi ha moltes ganes, molta motivació i la tranquil·litat d'anar amb temps suficient per portar a terme una bona preparació amb llargues sortides que vagin posant el cos al seu lloc.

Memorial Jordi Farré - Sant Quirze

Ahir es va celebrar el 1r memorial Jordi Farré de BTT a Sant Quirze del Vallés, i com no podia ser d'un altre forma, vaig anar a participar i gaudir d'un dia especial ple d'emocions.

Em vaig aixecar d'hora per preparar les coses i arribar allà amb temps, ja que tenia una hora de viatge. Havia quedat amb en Ramsés a les 8 a Hostalric i vaig arribar una mica tard. Al final vam anar cadascú amb el seu cotxe i vam arribar amb temps d'aparcar, preparar-nos, anar a buscar els dorsals i obsequis, saludar a molta gent que feia molt que no veia i escalfar una mica abans de sortir. A la mateixa sortida em vaig trobar amb en Pepe, amic de joventut al que feia també molt que no veia.

Es van fer una sèrie de bonics i emotius actes en homenatge a en Jordi i a la seva família i passades les deu es va donar la sortida.

Vaig decidir sortir a donar-ho tot. Al principi s'em van carregar les cames de seguida, però anava aguantant fins a la pujada on també vaig poder mantenir un ritme constant fins a arribar als primers corriols. Va ser un recorregut molt variat amb molts talls de corriols ràpids i divertits i constants canvis de ritmes. Em vaig mantenir tota l'estona a altes pulsacions però amb bones sensacions, vaig anar fent, sent avançat per alguns i superant a d'altres.

Al final vaig arribar el 62 de prop de 200 molt satisfet d'haver contribuït una miqueta a fer aquest dia possible i de l'esforç fet.

Després de la cursa, entrepà, salutacions, converses ... tot en un immillorable ambient i envoltat de gent marcada pel company i amic que era en Jordi per tots nosaltres.