Des de que vaig llegir al bloc d'en Uep sa velo! la seva crónica i vaig veure les fotos que tenia ganes de fer aquesta ruta i com no en Txema també s'apuntava. Ens hem trobat a les 10:30 a Sant Aniol amb un dia magnífic amb l'objectiu de la Serra de Finestres al fons. Només començar i en fred, m'ha costat una mica assimilar la pujada que hem fet i m'he trobat carregat dels 61 kms. d'ahir així que mentres el cap demanava el plat mitjà, les cames i la bici em deien que NOOOO!!!! Les cames per què era massa i la bici per què no hi havia forma de posar-lo a la primera, així que he fet cas per democràcia i he anat tirant amb el "molinillo". En Txema, entre que està fort com un roure i que ja venia calent des d'Amer, m'anava esperant. El primer troç està bé i comences a endinsar-te en un paratge que et fa pensar en lo a prop que ens trobem de Girona (25 minuts en cotxe) i lo salvatge que es mostra amb paissatges solitaris que a la tardor tenen un encant especial. A mida que anavem pujant cap a la Serra de Finestres, el paissatge anava guanyant en autenticitat i quan hem arribat al punt on es veia Santa Pau...ha estat molt maco, encara que tocava seguir pujant i pujant fins que hem anat a buscar una pista molt ràpida que baixava cap a la zona del volcà Santa Margarida, plena de salts i amb la típica sorra volcànica de color negre on he fet aquest vídeo:
Una vegada ja erem a la vall hem anat direcció Santa Pau on teniem a la vista el punt des d'on havíem baixat fins que hem arribat al pobleper pistes i corriols i hem fet una visita al centre històric. Després començava la part més difícil. Primer hem anat pujant en direcció a Finestres per pistes a vegades emporlanades fins que hem arribat a un punt on la pista anavan zigzagejant per superar un bon desnivell fins que ens hem endinsat en una zona de corriols plens de fullaraca i pedres amagades que ens han fet molt difícil en anar sobre la bici fins que a arribat un moment on ja era impossible i ens ha tocat carregar-la una bona estona. En un moment de descans he aprofitat per fer aquesta típica foto de tardor i el que sentiem en aquell moment... la podriem titular com "La tardor s'em menja"Un dels últims trams de pujada és aquesta escala de rocs que ja ens deixava veure que estàvem arribant al cim... quin patir... però clar, després arribes aquí dalt i tens aquestes vistes sobre Sant Aniol i veus aquest corriol que presenta unes grans espectatives de diversió que se t'oblida tot Des d'aquí tot ha estat diversió fins el final. Un corriol molt divertit i llarg amb trams molt tècnics que recomenaven baixar de la bici i d'altres que anaves enllaçant i gaudint fins que hem arribat a la pista de Mieres que hem fet una estoneta per tornar a agafar un interminable corriol de les característiques de l'anterior que ens ha portat fins a Sant Aniol. Ha estat una excursió que ha cobert sobradament les expectatives i que en aquesta época ha fet més maca i més complicada, però ha valgut molt la pena. Us deixo més fotos, l'enllaç per les d'en Txema i el track.
Avuí he sortit jo solet a rodar una mica. Després de l'aventura (Girona-Badalona) i la feina, he estat uns dies sense sortir amb la bici a excepció d'una sortideta amb la Sofía i la Isa que va estar molt bé, però van ser pocs kms. En principi aquesta setmana tenia previst allargar els kms del meu recorregut rodador fins a La Bisbal i d'allà pujar a Puig d'Arques i tornar pel carrilet des de Llagostera, però com he quedat amb en Txema demà per fer una "volteta" per la Serra de Finestres, he preferit retallar una mica i guardar forces. Així que he sortit una mica tard per diversos problemes mecànics i he anat travessant Girona fins a La Creueta per pujar cap a Els Àngels per la carretera on he arribat 1 hora i 10 mintus després de sortir a un ritme contingut per no passar de les 160 pulsacions. Adalt he parat per possar aire a la roda posterior i cap a Madremanya, d'allà a Monells i Sant Sadurní de l'Heura i cap a Santa Pellaia on m'he aturat a fer una foto i tornar a posar aire. Des d'aquí tot baixada fins a Cassà i carrilet cap a Girona. M'han sortit 61 kms que he fet en 3 hores 30 minuts a un ritme tranquil·let i sense forçar les cames.
Avuí ha sigut el dia. Tot a començat a les 07:45, quan una vegada preparat he baixat al carrer on ja m'esperava en Txema qüasi a punt, tots dos amb aquesta cara de son.Hem sortit cap al carrilet per anar fins a Salt, allà hem passat pel poligon i cap els camins que ens portarien a Aiguaviva. Fins allà tot bé encara que hem trobat unes màquines arreclant el camí i estava una mica tou fent més pessat el pedalar. Després hem agafat els corriols que ens havien de portar a la carretera d'Estanyol, des d'allà a la de Mas Llunés i cap a Sant Dalmai per uns camins que conec de fa temps i que són molt macos. Allà he grabat aquest védeo a en Txema quan passavem per l'Onyar... m'agrada molt aquest tram.
Després hem anat cap a Vilobí i d'allà cap a Vallcanera per una pista que és força entretinguda. Després hem agafat la carretera fins una pista paral.lela a les obres del TAV que ens ha portat a Riudarenes. Fins allà hem anat tota l'estona a molt bon ritme i encara que ha estat més lent que quan vaig provar aquest recorregut, ha sigut prou per arribar allà en 1:30 h. Teniem prevista fer la primera aturada allà, però encara feia una mica de fred i hem continuat fins a Can Fornaca on si que ens hem aturat per fer una barreta i veure una mica.Després hem baixat per la carretera per deseguida agafar tot un seguit de pistes que em tenien una mica preocupat ja que havia fet el track mitjançant ortofotos i topografia i al final ha sortit prou bé. Tot l'inici ha sigut un descens progressiu, ràpid i divertit i després pistes en fals pla que ens han portat fins la última baixada i a una carretera que de seguida hem deixat per tornar a pujar per unes pistes fins a la carretereta que va a Sant Feliu de Buixalleu. Allà hem anat alternant pista i carretera fins arribar a Hostalric. Després hem fet uns corriols prop de la variant de la població fins arribar a la carretera que va a l'autopista i allà hem agafat la pista que va paral·lela fins a Sant Celoni. Possiblement, aquest tram ha sigut el més aburrit, ja que entre que la pista no té cap encant, que són 15 km i que hi fan obres, se'ns ha fet una mica pessat. Lo millor d'aquest tram, tenir el Turó de l'Home a la vista.Quan hem arribat a Sant Celoni a l'hora prevista hem fet un mega entrepà energètic, una cola i a continuar.Des d'aquí se'ns presentava una de les majors dificultats: pujar fins al Santuari del Corredor, que saviem que seria dur i més després del munt de quilòmetres a les cames, així que amb calma hem anat pujant, jo a un ritme inferior al d'en Txema fins que a poc del Santuari... merda!!! les piles del GPS baixes!!! Tenia l'esperança de que duressin una mica, però res, al cap de 20 minutets s'ha parat... merda, merda, merda!!! mira que el dijous vaig tenir unes a les mans i vaig pensar que no calia portar recanvi, que segur que aguantaven ... Donçs res, a continuar pujant i a esperar que al restaurant del Santuari tinguessin piles com així ha estat. Aquell senyor tant amable, ens ha venut unes piles que no tenen preu, per la resta MASTERCARD ... Això volia dues coses: 1ª no haviem de deixar l'aventura en fiasco al primer intent ja que sense el track era impossible arribar amb garanties i 2on que tot estava de cara per aconseguir-ho. Tots dos vam pensar el mateix i, no ho vam dir en cap moment però, fins el moment, cap punxada, avaria, pàjara ...Després de la foto hem agafat la pista/carretera que baixa i baixa fins a la carretera de Llinars. Després hem anat carenant per sobre de la Serra de Marina a la vegada que anavem reseguint en GR-92 per pistes amples que anavem fent sense més história. En un punt ens hem desviat a la dreta per un corriol de pujada amb passos tècnics i un tram de trialera que hem hagut de fer a peu. Aquest tall ha estat dels més macos fins el moment que haviem fet seguint el track del BTT BADALONA. Hem continuat amb el puja i baixa Serra de Marina i hem arribat a la zona de Vallromanes. Des d'allà ens hem trobat que no podriem gaudir de les vistes habituals sobre Maresme i Barcelonés a causa d'una neblina empipadora. Una vegada passat el coll de Font de Sera ha vingut un altre dels punts complicats. Amb més de 100 km a les cames tocava pujar cap els Nou Pins entre Alella i Tiana. El primer tram s'ha fet impossible. Hi ha un parell de rampes molt fortes. Després a la urbanització, anar fent fins arribar a la pista que puja on les forces ja estaven al límit. Hem fet aquest tram a un ritme força lent i molt cansats. Quan hem arribat als Nou Pins hem fet una paradeta on he tingut un avís de rampa a la cama dreta en baixar de la bici. He acabat la beguda i el GEL que portava per una emergència ja que aquesta ho era. A poc més de 5 km no hem podia permetre començar amb rampes. Hem descansat una mica i cap a baix fins a la Conreria. Allà hem agafat uns corriols molt macos que anaven fins a la pista del dipòsit. Aquest tram ens ha agradat molt i en sentit contrari segur que és molt divertit. Abans d'arribar al dipòsit hem fet una foto a l'Hospital de Can Ruti i Badalona però es seguia sense veure gaire.A partir d'allà tot baixada fins a la Vallessana creuant-nos amb força bikers que pujaven i on hem gaudit d'un corriol paral·lel a la pista molt divertit. Hem travessat la carretera i cap a baix per un tram que algú té preparat per baixar amb la bici de descens tot ple de salts, peralts i revolts. A les 17:00 h. hem arribat a casa dels meus pares plens de satisfacció on teniem preparat un bon berenar recuperador.Després el meu pare ens ha portat a Montcada i Reixac on hem agafat el tren fins a Granollers i d'allà un altre fins a Girona on hem arribat a les 21:00 h.Per acabar una foto del GPS amb part de les dades de l'aventura ja que no sé per quin motiu no ha grabat el recorregut fet. Intentaré recuperar-lo per penjar-lo. En resum ha sigut una gratificant experiència segurament única, una prova a nosaltres mateixos i un repte personal assolit. Vull agraïr a en Txema la seva companyia i tot i els dubtes que ha tingut des del primer moment quan li vaig demanar si s'apuntava, no ha fallat i ha gaudit com jo d'aquesta aventura. GRÀCIES TXEMA. Al blog d'en Txema trobareu la seva crónica, més fotos i el perfil de l'aventura.
Només començar i en fred, m'ha costat una mica assimilar la pujada que hem fet i m'he trobat carregat dels 61 kms. d'ahir així que mentres el cap demanava el plat mitjà, les cames i la bici em deien que NOOOO!!!! Les cames per què era massa i la bici per què no hi havia forma de posar-lo a la primera, així que he fet cas per democràcia i he anat tirant amb el "molinillo". En Txema, entre que està fort com un roure i que ja venia calent des d'Amer, m'anava esperant. El primer troç està bé i comences a endinsar-te en un paratge que et fa pensar en lo a prop que ens trobem de Girona (25 minuts en cotxe) i lo salvatge que es mostra amb paissatges solitaris que a la tardor tenen un encant especial.
A mida que anavem pujant cap a la Serra de Finestres, el paissatge anava guanyant en autenticitat i quan hem arribat al punt on es veia Santa Pau...
ha estat molt maco, encara que tocava seguir pujant i pujant
fins que hem anat a buscar una pista molt ràpida que baixava cap a la zona del volcà Santa Margarida, plena de salts i amb la típica sorra volcànica de color negre on he fet aquest vídeo:
fins que hem arribat al poble
per pistes i corriols i hem fet una visita al centre històric. Després començava la part més difícil. Primer hem anat pujant en direcció a Finestres per pistes a vegades emporlanades fins que hem arribat a un punt on la pista anavan zigzagejant per superar un bon desnivell fins que ens hem endinsat en una zona de corriols plens de fullaraca i pedres amagades que ens han fet molt difícil en anar sobre la bici fins que a arribat un moment on ja era impossible i ens ha tocat carregar-la una bona estona. En un moment de descans he aprofitat per fer aquesta típica foto de tardor i el que sentiem en aquell moment... la podriem titular com "La tardor s'em menja"
Un dels últims trams de pujada és aquesta escala de rocs que ja ens deixava veure que estàvem arribant al cim... quin patir... però clar, després arribes aquí dalt i tens aquestes vistes sobre Sant Aniol i veus aquest corriol que presenta unes grans espectatives de diversió que se t'oblida tot
Des d'aquí tot ha estat diversió fins el final. Un corriol molt divertit i llarg amb trams molt tècnics que recomenaven baixar de la bici i d'altres que anaves enllaçant i gaudint
fins que hem arribat a la pista de Mieres que hem fet una estoneta per tornar a agafar un interminable corriol de les característiques de l'anterior que ens ha portat fins a Sant Aniol. Ha estat una excursió que ha cobert sobradament les expectatives i que en aquesta época ha fet més maca i més complicada, però ha valgut molt la pena. Us deixo més fotos, l'enllaç per les d'en Txema i el track.
