dilluns, 21 de novembre de 2016

Transició

Tot i no escriure res, des de l'última entrada han passat coses, i algunes molt interessants. A part de continuar amb les sortides i de tornar a tenir bones sensacions després d'enllaçar algunes bones sortides i tenir continuïtat, va arribar la meva primera participació en una marxa de carretera amb la 100% Tondo.
I per preparar aquesta marxa, vaig fer el primer Rocacorba amb la bici de carretera emportant-me una sorpresa posterior important. He pujat en cotxe, en moto, en btt i caminant per diferents llocs, però per carretera amb la bici se'm va fer molt dur. El meu estat de forma, com després vaig poder constatar, no és el que era, però em vaig esforçar per pujar-lo a ritme. Vaig acabar la sortida amb quasi 4 hores, 90 kms i prop de 1800 metres de desnivell positiu.
En els últims mesos em vaig afegir a la plataforma Strava. Era una mica reticent, ja que em semblava una aplicació per "picats", i veritablement far comparar-te amb altres i  que motiva a forçar la màquina per progressar, però a la vegada, és una molt bona eina per veure el teu estat de forma en cada moment. D'entrada em va servir per objectivar les diferències entre les dues bicicletes de carretera, observant, sense forçar-ho, una millora important amb la Canyon respecte a la Trek, aconseguint baixar temps en molts sectors sense pretendre-ho.
Però la gran sorpresa va venir quan vaig afegir la ruta a Rocacorba a l'Strava veient el millor segon registre al sector des de les antenes fins al cim, cosa que em va sobtar al ser la primera vegada que pujava amb la bici de carretera. Revisant els registres, vaig veure que a finals de juny havia pujat en 6 minuts menys i amb la BTT !!! El meu estat de forma en aquell moment, amb la Non Stop acabada feia pocs dies, era molt bo, però la diferència em va semblar molt gran.
Arribava el 25 de setembre, de bon de matí agafava els trastos i cap a Sant Joan les Fonts per estrenar-me sobre l'asfalt, cosa que em feia molta il·lusió. Tot i la previsió meteorològica adversa per a la tarda i l'inconvenient de no haver pujat mai a Vallter, vaig decidir fer la llarga amb l'objectiu de descobrir nous paisatges i gaudir d'aquest famós port de la província.
Tot i el fred inicial, decidia sortir més aviat fresc, ja que el matí semblava que portaria bon temps. Després dels tràmits habituals, de preparar la bossa per recollir a Vallter, saludar a companys i coneguts i preparar-me, vaig anar cap a la sortida. Més de 1000 persones, entre els dos recorreguts, omplíem el carrer des d'on es va donar la sortida. Els primers quilòmetres els feia amb molta prudència i força velocitat en ser gairebé tot baixada i rodar en grup. Quan el terreny ho permetia veia al grup capdavanter, pel que anava força motivat tot i veure que potser, no era el meu ritme, però a l'entrada de Serinyà, una punxada em va fer parar a reparar amb l'ajuda d'un noi que em va deixar una càmera, ja que vaig trencar la meva i la furgoneta d'assistència que em va fer el muntatge
Ja amb molt temps perdut, buscava el meu lloc a mesura que anava recuperant posicions sense grans pretensions però gaudint.
Vaig anar fent, ara amb un, ara amb un altre fins a la baixada cap a Olot on un grupet de 4 vam anar a molta velocitat fins a l'autovia per tornar a St. Joan on se separaven les voltes llarga i curta. A partir d'aquest punt, seguint recomanacions, vaig buscar de protegir-me en algun grup fins a arribar a la pujada de Capsacosta, on cadascú agafa el seu ritme.


No l'havia fet mai aquest port i em va agradar força. A la baixada i després de l'avituallament, vaig enllaçar amb un altre grupet i vaig intentar mantenir-los fins a la pujada de Vallter.

Abans de Campdevànol ja baixaven els professionals que havien completat el recorregut.

La meteorologia anava evolucionant cap a la previsió de puges a partir de migdia, però estava convençut de finalitzar el recorregut i fer la meva primera pujada a Vallter.
Anava fent amb una parella molt agradable a un ritme còmode fins que a les primeres rampes els vaig anar deixant a poc a poc. La primera part del port es fa molt dura, amb rampes de força pendent i molta visibilitat, que fan que sembli que no s'acaben mai.

La part intermèdia del port es fa prou bé. Em vaig trobar amb en Toni amb el qual vaig xerrar una miqueta fins que em va deixar anar. Continuava pujant a mesura que el temps anava empitjorant, ja amb algunes gotellades que no van condicionar. L'última part, les esses a partir de la barrera, es tornen a fer molt dures, però com ja veus el final i el paisatge és impressionant, treus forces per fer acabar gaudint de la satisfacció que suposa aconseguir aquest repte.



A l'estació d'esquí podíem recollir una bossa que ens transportava l'organització amb roba i el que volguéssim afegir. Vaig anar a agafar-la per canviar-me i abrigar-me per fer la tornada cap a Sant Joan. Mentre m'avituallava menjant algun entrepà i bevent va començar a ploure amb una certa intensitat, feia fred i baixava la boira, així que sense entretenir-me més, vaig iniciar la baixada amb un xàfec important, temperatura a la baixa i unes condicions molt dolentes per anar en bicicleta, però ja estava posat així que ...

En alguns moments la carretera semblava un riu, amb força aigua per sobre, les mans glaçades perquè no portava guants per aquestes condicions, el pendent ... es va fer bastant dur.

En arribar a Campdevànol les condicions van millorar una mica. Tota la tornada vaig anar a bon ritme fins a arribar a Capsacosta on havia de pujar de nou el port però en sentit contrari, que és bastant més agraït. De seguida iniciava el descens fins a la carretera dels túnels. Després només quedava arribar a La Canya i finalitzar el recorregut a St. Joan.
En total més de 170 kms i la primera marxa de carretera a la butxaca. 
Em va agradar molt i segur que repetiré en alguna altra ocasió.
Després han vingut diferents sortides per l'Empordà, 2 rutes per la carretera de Tossa a St. Feliu, d'altres pels recorreguts habituals ... totes amb moltes ganes, però mica en mica es va apropant el moment de desconnectar.

Cap comentari:

Publica un comentari