dimarts, 22 de novembre de 2016

Oncobike i final de temporada

Passat l'estiu es va presentar l'oportunitat de fer equip per participar en l'Oncobike. Una cursa solidària organitzada per l'Oncolliga Girona amb l'objectiu de recaptar fons per la lluita contra el càncer. Des del primer moment vaig dir que sí, i finalment es consolidava l'equip de 6 amb en Mike, en Xevi M., en Joan, en Martí, en Lluís i jo. Vam anar quedant, definint coses, buscant ajuda per aconseguir el donatiu, etc. fins que va arribar el dissabte 12 de novembre.
La setmana anterior, l'organitzador es va decidir a proposar 2 recorreguts: l'original de 200 kms i 5500 metres de desnivell positiu i un de 143 kms. Vam decidir optar per aquest últim donat que l'estat de forma d'alguns de nosaltres no era l'òptim i l'hora de finalització es retallava considerablement, podent tenir així una mica més de temps pels compromisos familiars.
A les 7 del matí sortia cap a Sant Gregori per trobar-me amb els companys d'equip.

Després d'ultimar els preparatius, ens adreçàvem a la sortida per iniciar tots junts la cursa. El primer el farien en Martí i en Lluís, amb la intenció inicial de fer els sectors 1, 2 i 4, 5. 

La resta marxàvem amb la furgoneta d'en Mike a esmorzar una mica i cap a Sant Martí de Llémena on es trobava el primer punt de relleu. Finalment decidíem fer els sectors 2, 3 i 5 tots plegats.
En arribar el primer relleu, en Martí i en Lluís decidien aturar-se i jo els acompanyava a la furgo i sortia a afegir-me amb la resta per fer el que teníem previst. En Mike i en Joan ens van anar agafant metres i finalment quedàvem en Xevi i jo despenjats fent el recorregut al nostre ritme. Arribàvem a Sant Esteve, paràvem un moment a parlar amb els companys i continuàvem a fer el sector 3 que incluïa la pujada a Can Casademont.


Així com el sector 2  que va ser maco, el 3 no em va agradar gaire, amb molta pujada i baixada en pocs kms., però anàvem fent i la causa s'ho valia.
En arribar de nou a Sant Esteve, anàvem a trobar-nos amb en Mike i en Joan que eren dinant. En acabar tots, sortíem cap a Canet on havíem d'esperar a en Martí i en Lluís que feien el sector 4, possiblement el més dur de tots.
Vam esperar-los una bona estona, però finalment iniciàvem en Mike, en Joan i jo l'últim sector i segurament el més maco i divertit. 


L'havia fet uns dies abans i em va encantar, i a sobre aquesta vegada, s'havia d'acabar de nit. Ho vaig gaudir molt a part que m'anava trobant millor i en molts punts tirava del grup.
A falta d'uns 5 kms ens venien a trobar la resta de l'equip amb els que arribaríem a Sant Gregori com a guanyadors del recorregut curt amb força diferència, encara que això els de menys. El que importa és la nostra col·laboració amb una iniciativa com aquesta i l'aportació de més de 800 euros de l'equip Telepizza Radikalbikes.

Després de passar una estona allà gaudint de l'avituallament i amb companyia de la gent d'Oncolliga Girona, ens acomiadàvem i jo marxava amb la bicicleta cap a casa.

Final de temporada:
I ara sí que arribava el final del meu any de bicicleta. Després d'aquesta cursa, decidia parar a carregar les piles i començar de nou. La veritat és que, ara que fa 10 dies que no surto a pedalar, no he tingut sensació de saturació ni que devia aturar-me, al contrari, en tinc moltes ganes de sortir, de pedalar, de descobrir, de gaudir de tot el que aporta la bicicleta. Però com per aquesta temporada vinent hi ha plans d'envergadura, haig de fer bondat i iniciar la preparació com toca, des de zero pràcticament, a poc a poc, controlant i mesurant les passes per construir una forma física sòlida que em permeti assolir els objectius.
Aquests últims anys d'entrenament pautat han suposat un aprenentatge continu, un creixement i una millora del meu rendiment, així que continuaré amb la mateixa línia, sent prudent, pacient i estricte encara que representi un sacrifici.
Les ganes estan intactes i la motivació en augment. Pensar a fer tirades llargues, sortides descobrint nous paratges, noves rutes, nous reptes ... ja em fa trempera.
Ja aniré reflectint al blog quines són les meves sensacions a mesura que vagin avançant els mesos. De moment es presenta l'obligació de treballar i moure fils per formar un projecte d'equip amb el vistiplau del CEME per tornar a representar-los.
A finals de març tinc el primer desafiament en ple entrenament específic que servirà per millorar les prestacions, però això ja ho anirem veient.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada