dissabte, 30 de juliol del 2011

i per acabar la setmana...

...i amb vistes al repte d'aquest estiu, sortida exigent amb pujada a Sant Grau i Rocacorba. El dilluns marxem cap a El Puerto de Mazarrón on faig una de les meves sortides preferides amb banyet a una cala deserta i el dissabte anem a Orgiva, a Granada, que es troba a l'Alpujarra i prop del parc natural de Sierra Nevada, així que vaig estar mirant que es podia fer per allà amb la BTT i vaig descobrir que es pot pujar al Veleta (3.395,68 m) i el Mulhacen (3.478,6 m) d'una tacada que sembla ser que són la màxima alçada a la que es pot pujar en bici a la península.
He sortit aquest mati a les 7:30 cap a Sant Gregori a ritme tranquil amb vistes de l'objectiui després de passar el poble m'he dirigit cap al barri de la Font per des d'allà començar l'ascensió a Sant Grau i la veritat és que per aquesta vesant puja i n'hi han un parell de trams amb un pendent considerable que m'ha fet baixar de la bici al perdre tracció. Una vegada a la pista que va cap a Les Serres, he continuat en aquesta direcció fins a la carretera per on he baixat a la GI-531 i cap a Sant Martí on he agafat la pista que porta a Granollers de Rocacorba. Fins aquí m'he trobat força be i ho he fet sense parar, així que he fet una barreta de cares a l'ascensió a Rocacorba i un buidatge de dipòsit. Després de passar Can Perot he agafat la pista que puja cap a dalt que, per cert, avui m'he trobat amb moltes pedres que m'han fet patir sobre tot al principi, però he anat fent al meu ritme fins el tram de lloses de roca on he intentat fer-ho tot sense baixar de la bici, però no ha estat possible per alguna pèrdua de tracció i d'equilibri.
Una vegada superat aquest tram, hi ha una mica de descens amb algun pas tècnic que he fet amb tranquil·litat per de seguida tornar a pujar cap al pla de les antenes. He tingut que baixar un parell de vegades, una per la dificultat del terreny amb molta pedra i roca i un altre per perdre tracció, però mica en mica he anat fent fins arribar a la carretera on he tornat al plat mitjà i he hagut de treure el 34 per que m'he trobat molt be. Anava pujant amb bona cadència, no massa forçat, a estones dret a la bici i amb la certesa de poder tirar més, però m'he controlat ja que no tenia clar el que faria després. Just abans d'arribar al cim m'ha avançat un ciclista de carretera, sembla ser que avui, algun club ciclista, feia un entreno amb final al cim, al que podria haver seguit a roda, però m'ha agafat cinc metres i no he volgut semblar un picat... En arribar a dalt, barreta, veure una mica i fer la fotoJa que hi era, he aprofitat per trobar un caché amagat per la zona i després d'estar una estona fent corriols arrossegant la bici i trobar-lo, he continuat cap a Canet per la pista d'Adri i la carretera. En principi tenia intenció d'endurir la ruta una mica més, però, encara que hem trobava amb ganes, no he volgut abusar de la família i he anat cap a casa a bon ritme passant pels corriols de Sant Gregori a Taialà. En total m'han sortit uns 55 kms., 1345 metres d'ascens acumulats i més de 4 hores sobre la bici. Ha estat un bon test per afrontar el repte amb garanties... ja ho explicaré quan torni ja que, de moment, el blog tanca per vacances...

divendres, 29 de juliol del 2011

De nou nocturna

De nou nocturna amb la gent dels Bandolers, aquesta vegada sortint des de Lluis Pericot amb un total de 23 btteros amb ganes de marxa i la veritat es que m'ho vaig passar molt be.Vam iniciar la ruta pel carril bici cap a Quart on s'afegien un parell i fins on acabava d'arribar en Jordi que anava una tard. Una vegada tots junts vam agafar el recorregut de la Marató de les Gavarres amb una pista de pujada on van començar els primers problemes (una cadena trencada). Una vegada baixat el primer corriol i passat el Celrè totes les vegadas que toca fer-ho per aquest camí, vam anar cap a la pista que va cap al Montnegre i la vam remontar en direcció Can Mascort per de seguida agafar un corriol a la dreta i pista després que ens portaria a la ruta 9 de BTT. Allà van començar els primers "piques" amb en Xevi al seu nivell i en David i en Dani a roda, vam sortir a la carretera dels Àngels on vam baixar pel corriol de a peu fins a la casa de les Figues. Des d'alla vam remuntar la pista cap al Puig Estela i ja baixada pel corriol que hem va ensenyar en Xevi fins a l'alçada dels bancs i el camí de pujar a peu fins a la Vall de Sant Daniel. Aquí vam tenir la segona avaria de la nit amb una patilla del canvi trencada de l'Edu que aprofitant que pràcticament tot era baixada va poder acabar la ruta més o menys pujat a la bici. Per mi, aquesta part del recorregut va ser la més divertida de tota la nit, seguint a en Xevi fins que ens vam haver d'esperar una estona ja que ens havíem semparat força i la resta havia tingut algun dubte amb els encreuaments.Després d'acabar els trams de corriol a l'alçada de la variant, ens vam tornar a reagrupar i després de debatre una estona, es va acceptar per majoria baixar pel barri vell.Com ja ve sent costum vam pujar cap a la part de darrera de la catedral i vam fer un bon tram d'escales fins a baixar a la Rambla
i després de passar el pont
finalitzar la ruta a la Plaça Independència i cap al Konig a reposar forces.

dimarts, 26 de juliol del 2011

A la costa amb en Xevi

Avui he quedat amb en Xevi Comas per sortir en bici per la zona de Sant Feliu. Hem quedat al càmping cap a les 8 del matí per no acabar molt tard i com de calor no en fa gaire... Hem començat apropant-nos cap a la zona de Solius planejant per de seguida agafar ja el primer tram de corriol anant cap a l'abocador. Hem anat fent pistes fins a Sant Baldiri i després per la pista que baixa cap a Sant Feliu fins a on hem començat els trams de corriols. Hem agafat un de baixada molt entretingut fins a una línia que ja coneixia que ens a portat a un corriol que també havia fet en part. En total han sigut prop de 4 kms de corriols seguits fins arribar a la carretera que puja a Pedralta. Una vegada a dalt, hem agafat la pista de baixada on m'ho he passat molt be saltant i buscant la millor traçada, encara que en moto es baixava bastant mes ràpid.
Ara tocava pujar i en Xevi s'ha reservat la més dura per la última, la del Montclar, on m'he acabat de cuir les cames... Hi ha unes rampes curtes però molt fortes que són complicades de pujar. A mitja pujada hem agafat una pista que ens ha portat fins de a un corriol guapissim, ple de talls tècnics i passos de roca on hem fet aquestes fotos.Hem baixat de nou cap a Solius on hem repetit un corriol en l'altre sentit i una vegada arribats als voltants del golf, hem agafat pista fins a la muntanya de prop Sant Feliu per fer uns quants corriols de l´open tàctic també molt divertits. Ja a prop de la variant hem agafat la pista cap a Castell d'Aro i cap al càmping on hem petat la xerrada amb una cerveseta i unes patates. Ha estat un molt bona sortida on en Xevi m'ha fet "patir" i gaudir com sempre, on he recordat molts camins que feia amb bastant menys patiment amb la moto i n'he aprés d'altres que també m'haurien agradat molt amb ella.
Aquí us deixo el track desl 45 kms i uns 850 de desnivell positiu.

divendres, 15 de juliol del 2011

St. Grau

Després d'alguns dies sense pedalar, aquesta setmana he sortit dues vegades, amb el dimarts fent un dia suau amb una mica més de dues hores i gairabé 50 kms. i avui tocava patir així que m'he enfilat dues vegades a Sant Grau des de Sant Gregori i Sta. Afra amb els corresponents trams de corriol tècnic de baixada per provar el nou disc davanter de 180 mm. Han sigut quasi 25 kms amb prop de 850 mts de desnivell acumulat.Aquest dies d'estiu costa molt de poder lligar-ho per sortit, així que s'han de planificar be les sortides per no perdre lo poc que tenim...