i per acabar la setmana...

...i amb vistes al repte d'aquest estiu, sortida exigent amb pujada a Sant Grau i Rocacorba. El dilluns marxem cap a El Puerto de Mazarrón on faig una de les meves sortides preferides amb banyet a una cala deserta i el dissabte anem a Orgiva, a Granada, que es troba a l'Alpujarra i prop del parc natural de Sierra Nevada, així que vaig estar mirant que es podia fer per allà amb la BTT i vaig descobrir que es pot pujar al Veleta (3.395,68 m) i el Mulhacen (3.478,6 m) d'una tacada que sembla ser que són la màxima alçada a la que es pot pujar en bici a la península.
He sortit aquest mati a les 7:30 cap a Sant Gregori a ritme tranquil amb vistes de l'objectiui després de passar el poble m'he dirigit cap al barri de la Font per des d'allà començar l'ascensió a Sant Grau i la veritat és que per aquesta vesant puja i n'hi han un parell de trams amb un pendent considerable que m'ha fet baixar de la bici al perdre tracció. Una vegada a la pista que va cap a Les Serres, he continuat en aquesta direcció fins a la carretera per on he baixat a la GI-531 i cap a Sant Martí on he agafat la pista que porta a Granollers de Rocacorba. Fins aquí m'he trobat força be i ho he fet sense parar, així que he fet una barreta de cares a l'ascensió a Rocacorba i un buidatge de dipòsit. Després de passar Can Perot he agafat la pista que puja cap a dalt que, per cert, avui m'he trobat amb moltes pedres que m'han fet patir sobre tot al principi, però he anat fent al meu ritme fins el tram de lloses de roca on he intentat fer-ho tot sense baixar de la bici, però no ha estat possible per alguna pèrdua de tracció i d'equilibri.
Una vegada superat aquest tram, hi ha una mica de descens amb algun pas tècnic que he fet amb tranquil·litat per de seguida tornar a pujar cap al pla de les antenes. He tingut que baixar un parell de vegades, una per la dificultat del terreny amb molta pedra i roca i un altre per perdre tracció, però mica en mica he anat fent fins arribar a la carretera on he tornat al plat mitjà i he hagut de treure el 34 per que m'he trobat molt be. Anava pujant amb bona cadència, no massa forçat, a estones dret a la bici i amb la certesa de poder tirar més, però m'he controlat ja que no tenia clar el que faria després. Just abans d'arribar al cim m'ha avançat un ciclista de carretera, sembla ser que avui, algun club ciclista, feia un entreno amb final al cim, al que podria haver seguit a roda, però m'ha agafat cinc metres i no he volgut semblar un picat... En arribar a dalt, barreta, veure una mica i fer la fotoJa que hi era, he aprofitat per trobar un caché amagat per la zona i després d'estar una estona fent corriols arrossegant la bici i trobar-lo, he continuat cap a Canet per la pista d'Adri i la carretera. En principi tenia intenció d'endurir la ruta una mica més, però, encara que hem trobava amb ganes, no he volgut abusar de la família i he anat cap a casa a bon ritme passant pels corriols de Sant Gregori a Taialà. En total m'han sortit uns 55 kms., 1345 metres d'ascens acumulats i més de 4 hores sobre la bici. Ha estat un bon test per afrontar el repte amb garanties... ja ho explicaré quan torni ja que, de moment, el blog tanca per vacances...