Copa Gironina Castell d'Aro

Avuí he anat a fer la prova de la copa Gironina a Castell d'Aro, la primera que puc fer aquest any. He tingut dubtes fins el últim moment si anar-hi, ja que físicament no em trobava al 100% per culpa d'un refredat. Una vegada a Castell d'Aro m'he adonat de que m'havia equivocat canviant la cadena abans de la cursa. Em saltava el canvi i pràcticament no he pogut posar el plat mitjà, així que la cosa començava malament, però bé, ja que hi era... Abans de la sortida he saludat a en Nava amb el que havia intercanviat alguna opinió al seu bolg.
El recorregut ha començat per la carretera i després hem trencat a l'esquerra per anar cap a la zona de Sant Feliu de Gíxols. Després d'una estoneta de pujada, on he vist com aniria el dia i que m'ha fet plantejar-me seriosament la retirada, hem fet un bon grapat de corriols amunt i avall amb zones de pedres i arrels sense moltes dificultats però que exigien concentració. Aquesta zona m'ha agradat molt tot i no poder gaudir-la a un bon ritme i on he patit les conseqüències d'anar tant malament havent de deixar passar un munt de corredors. Una vegada superada aquesta zona hem passat per sota de l'autovia un altre vegada i hem enfilat cap a el Golf del Masnou. Aquesta pujada se m'ha fet interminable... tota l'estona amb "el molinillo" i sense acabar d'agafar un ritme constant. Ja arribats a dalt hem fet una pista que planeja i que ja coneixia on, després de que em continuessin passant corredors, he decidit posar el plat gran i possar-me dret i he recuperat una mica l'orgull fins arribar a l'avituallament. Allà he decidit que per avuí ja tenia prou de patir i he fet la volta curta, així que després de menjar una mica de taronja i veure passar a en Xavi Ferrer i alguns dels de davant, he tirat avall pel corriol del AX estinvat. Aquest també el coneixia i l'he anat fent al que pensava que era un bon ritme fins que m'ha passat un dels de davant... com baixava... escombrant de costat a costat i molt ràpid. Després he deixat passat un altre ja gairabé a baix i he intentat seguir-li el ritme, cosa que he aconseguit mentres planejavem fins que ha començat de nou la pujada. No m'ho esperava, però encara quedava força tros i quin tros... Hem fet una baixada pel mig del bosc, oberta per l'ocasió, que era d'aquelles de fer una mortal endavant facilment si t'animaves una mica, així que he sigut prudent hi he fet part a peu. Després tocava tornar a pujar i aquesta vegada arrossegant ferro amunt amunt per una zona pròpia de la tramunbike. Després d'això hem fet uns corriols pel mig del bosc i de baixada molt macos fins arribar a Castell d'Aro. En resum, la cursa m'ha anat força malament amb l'afegit d'haver de renunciar a fer la volta llarga (empassant-me l'orgull) tot i que el recorregut ha sigut molt maco.
P.D. Mentres anava patint a les pujades, m'he enrecordat de la meva moto, sobre tot al principi...