Les meves primeres experiències en ciclisme van ser amb una bicicleta de carretera que un veí anava a llençar i em va regalar. Amb ella vaig començar a pujar un port proper a casa per després deixar-me caure fins a arribar a la platja, gaudint dels revolts en baixada a falta de moto, que era el que desitjava.
En una d'aquestes baixades vaig estar a punt de quedar esclafat com un mosquit al parabrisa d'un autobús, havent d'esquivar-lo en l'últim moment pujant una vorera per un carrer perpendicular, acabant contra una paret i amb tot el passatge posant-se les mans al cap ... va anar just ...
Aquell mateix estiu se'ns va acudir als joves del barri la bestiesa d'anar de Badalona a Pineda de Mar amb les bicis. Estem parlant de finals dels 80, com podeu imaginar sense casc, ni culots, ni menjar ni res del que ara sembla imprescindible, i recórrer els 42 + 42 kms circulant per la N-II, que tampoc era el que ara és.
Una vegada va arribar la moto, la bicicleta va desaparèixer de la meva vida encara que, de tant en tant, gaudia moltíssim amb un ferregot de BTT que em deixava un veí. Anàvem a Vallromanes a fer els espectaculars circuits marcats pioners en això de les rutes BTT.
Molts anys després, cap al 2003, em vaig comprar una TREK 4500 per sortir una mica i recuperar aquelles sensacions. Vaig començar a pedalar però sense continuïtat, ja que l'afició principal era l'enduro, fins que van començar a aparèixer la saturació de la moto, els primers reptes i noves perspectives i sensacions amb la bici. Així, el 2008, es va convertir en l'activitat esportiva principal.
Durant aquests anys sempre he rebutjat la bici de carretera, tot i trobar-li atractius, m'ha semblat una especialitat perillosa, així que no volia sentir a parlar, però aquest any, amb el repte de la PDF, les coses han anat canviant. D'entrada, per seguir un entrenament pautat com el que he fet, és una eina imprescindible per diferents motius i una forma d'evitar la saturació en compaginar dues especialitats.
Durant aquest prop de 6 mesos d'entrenament, la carretera es va convertir en un medi molt habitual, tant durant la part de base com a l'específic, així que finalment, vaig començar a valorar la possibilitat d'adquirir una, amb diferents opcions i sempre amb un pressupost molt ajustat. Estava entre trobar una sencera (carretera o bicicros) o muntar-me una clàssica amb un quadre LOOK KG, però finalment vaig trobar una TREK 2300 en molt bones condicions i vaig fer el cop de cap.
De moment he sortit dues vegades i les sensacions són molt diferents, no gaudeixo com a la muntanya però té el seu objectiu. El que sí que he trobat és que és tot molt més net, de seguida estàs enllestit i amb molt menys desgast de la bicicleta. Així que, a partir d'ara, aniré sortint de tant en tant i sobretot fer en condicions el que abans feia igualment per carretera amb la de BTT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada