Sortides d'aquesta setmana

Una vegada tornats a les rutines infantils (col·legi) he pogut sortir 3 vegades aquesta setmana. El dilluns, tot i no haver dormit gaire i sortir una mica tard, vaig agafar la bicicleta per anar a fer un tomb amb intenció d'allargar una mica. Començava pujant cap a Sant Miquel per la pista i en arribar a l'encreuament per fer la última rampa i ja que les sensacions no eren res de l'altre mon, vaig trencar a la dreta per anar cap a Els Àngels. Anava fent el corriol de pujar a peu fins a enllaçar amb la ruta 11 de BTT que vaig seguir cap amunt fins a la pista del Montnegre ja que no l'havia fet mai. Una vegada a la pista vaig continuar fins arribar als corriols de la Marató de Les Gavarres, on vaig baixar amb prudència durant un bon tros fins trobar-m'ho tot ben embardissat, el que em va costar perdre molt de temps i acabar molt esgarrapat.Quan vaig aconseguir sortir d'aquell parany vaig remuntar una mica fins arribar a la carretera que va cap a Quart per on vaig baixar fins anar a enllaçar amb els corriols de la nocturna fins a Can Mascort i per carretera cap a casa. Va ser unes 3 hores de pedalar sense forçar gaire ja que no em trobava per moltes alegries.
DIMECRES 21:
Com ja ve sent un costum, i aquesta era la tercera edició, per acabar l'estiu fem una sortida a Can Perot pel camí Ral de les que diem amb ritme de "verano azul". D'entrada érem menys dels previstos (6 al pavelló) ja que alguns es van tirar enrere a última hora i de les dones que normalment s'apunten res de res, la meva treballava, lesions, cursos, vacances, etc.. El dia abans havia estat trucant al restaurant i no m'agafaven el telèfon. A les dolentes aniríem a dinar a un altre lloc.
Després de recollir a en Manolo i a en Robert a Sant Gregori, vam tirar amunt fent corriols per evitar la pujada d'asfalt a Sant Afra i fer la ruta una mica més entretinguda.

Després ja tot va ser pel camí Ral fins a Granollers sense cap problema i cadascú al seu ritme i esperant-nos cada poc.En arribar a Can Perot efectivament estaven de vacances i tot que ens van oferir la possibilitat de banyar-nos, per unanimitat vam continuar fins a Sant Esteve on vam dinar a La Vall després de refrigerar-nos una mica al pati. La veritat és que vaig trobar a faltar molt l'arrós i el bany... que hi farem.
Després de dinar vam decidir baixar per carretera i en arribar a Sant Gregori en Manolo ens va portar a casa de la seva filla on vam fer el bany a la piscina. Va estar molt be acabar la sortida així.
DIVENDRES:
I per acabar la setmana, vaig trucar a en Xevi Comas per fer una sortida llarga amb vistes al pròxim intent al Turó de l'Home. Tenia el matí una mica complicat, així que d'entre les opcions que hi havia vaig triar anar fins a Olot pel carrilet ja que aniria sol. Feia temps que anava al darrera i avui ho provaria. Vaig sortir de casa amb intenció de portar un ritme alegre però còmode i, si podia, fer-ho sense parar. En arribar a Amer, portava 1 hora 20 minuts. Alguna vegada ho havia fet més ràpid però sense intenció d'anar tant lluny, així que no tenia objectius de cap tipus. A partir d'aquí sembla que no però és pujada continuada i tot i que en algun moment em vaig trobar una mica cansat vaig anar aguantant per arribar al Coll de Bas en condicions. Me l'esperava més dur i la veritat és que per carretera és fa sense problemes. A partir d'aquí, plat gran i deixar-me caure cap a Bas. Vaig creuar-me amb diversos grups, un d'ells de gent gran estrangera que semblava anaven cap a Girona. Tot la zona de Les Preses fins a Olot vaig aguantar el plat i vaig anar a bon ritme fins arribar al centre del poble. Una vegada allà vaig pensar passar pel Nana i comprar-me alguna cosa de menjar abans que fer un entrepà, així que vaig demanar on era i vaig comprar un bon menú que em cruspia a un parc.Havia aconseguit fer-ho d'una tirada i en una mica menys de 3 hores, estava satisfet. Ara quedava baixar i la zona de Bas cap a dalt em feia una mica de por ja que em notava tocat i el cul ja no sabia on posar-lo, però, una vegada posat i fets els primers quilòmetres, vaig arribar a la pujada cap al coll i anar fent fins adalt. Ara només tocava posar de nou el plat i cap a Girona. Arribant a La Cellera avançava al grup que m'havia trobat anteriorment, cosa que em va sorpendre, però segurament estarè content si arribo a l'edat d'aquella gent encara pedalant... Vaig tenir moments una mica complicats i em notava amb molta sed, tot i el camelbag, així que en arribar a Anglès em vaig parar a la benzinera a fer una veguda isotónica per acabar d'arribar. Hem va anar molt be l'aturada de 5 minuts i el refrigeri així que cap a les 16 hores arribava a casa amb un bon grapat de kms a les cames.