Dia de Motocross a Sant Hilari

Fa dies que el meu amic Guillem, em va dir que, com cada pont de desembre, organitzava la cursa internacional de motocros de clàssiques amb la particularitat de que aquesta vegada ho feia a Saleta, la seva casa de Sant Hilari. Com d'altres vegades, em va dir que si volia anar, em deixava una BULTACO per còrrer. M'ha costat decidir-me i lligar-ho tot però al final he anat amb el meu cunyat Víctor arribat des de Murcia la nit anterior. A les 07 ja era despert gràcies a la Ruth, així que després d'esmorzar, hem anat al taller a buscar els estris i cap a Sant Hilari. Quan hem arribat a Saleta, menys gent de la que es mereixia l'ocasió per circuit, per l'entorn i per en Guillem, que es mereix que la gent li respongui per la seva dedicació i esforç pel motocross. L'he trobat una mica embolicat amb les inscripcions, així que quan m'ha pogut posar al dia, he pujat al garage a canviar-me i ha agafar la moto, una preciosa BULTACO 370 Després d'enllestir alguns problemes d'última hora hem sortit a entrenar i han arribat les primeres sensacions:
Primera: sis mesos sense anar en moto es noten molt als braços, sobre tot al dret amb aquestes motos amb frens de tambor i m'he trobat que de vegades se'm feia difícil frenar...
Segona: El circuit, molt maco per traçat i pel marc incomparable, dels que m'agraden, molt de traçar i sense gaires dificultats.
Després de l'entrenament he anat amb en Víctor a veure els entrenos de les altres categories. Hi era en Mark Eastwood amb una CR250 i com sempre, espectacular...des de lluny ja el senties arribar amb el gas clavat fins aquest salt en que volava més que ningú. També m'he fixat en la Nélia, la filla d'en Guillem, que ha millorat moltíssim. Crec que ja no l'agafaria, segur que està més forta que jo. Ara es nota que és ella qui porta la moto, això sí, encara li pot el cap i és el següent pas a millorar per continuar evolucionant.
Quan ens ha tocat sortir, m'he preparat a la sortida després de molts problemes per arrencar la moto.Hem sortit per fileres de cada categoria i, quan m'ha tocat, m'ha anat força bé tot i no tenir gaires esperances de fer un bon paper, però crec que he aguantat entre els 8 primers fins el final. A mitja cursa m'ha avançat un pilot que he tornat a agafar quan quedaven dues voltes però ja no he tingut forces per passar-lo.Després d'aquesta màniga, he trobat adient marxar cap a casa i ho he fet amb un molt bon gust de boca per veure que en Guillem ha fet una gran feina, que el seu projecte comença a agafar forma i que, encara que menys del que es mereix, crec que la gent ha respòs. Per ser la primera cursa que organitza a casa seva amb el seu nou circuit, crec que estat molt bé. En quant a la meva cursa, millor del que m'esperava, he perdut molt però també he guanyat moltíssima ressistència; excepte els braços, no m'he cansat res de res. Espero pujar a Sant Hilari abans de que acabi aquest any a fer-li una visita amb tranquil·litat i acabar de veure tot el projecte de l'àrea sobre el terreny i, si pot ser, m'agradaria poder compartir un entreno amb la Nélia.