El dia 10 vaig sortir amb el meu cunyat, en Víctor i el cosí de la dona, en Pablo. Tots dos van comprar fa poc dues ORBEA iguals i no porten gaires quilòmetres, però estan amb moltes ganes. En Pablo no havia fet encara montanya i la ruta que tenia plantejada no és molt dura així que esperava que els agradés. D'entrada s'ha de pujar durant uns quilòmetres per una pista plena de pedres que va per sota de la Sierra del Molino. A en Víctor li va agradar molt i va continuar pujant passant-se el trencant que haviem d'agafar. A en Pablo li va costar una mica més i es va començar a queixar de lo dur que és aixó del BTT. Després agafavem una pista de baixada fins a trobar un altre pista que també puja però més suau i un altre baixada fins a aquesta "rambla", com diuen allàÉs el llit d'un torrent que el vaig remontant a la vegada que es va estretant fins a convertir-se en un corriol ple de passos amb una lleugera dificultat que el fan molt divertit.Després surt a una pista on vam fer una paradeta per menjar una mica i beureVam pujar per la pista sense gaires dificultats fins arribar a un trencant on la sortida podia començar a allargar-se una mica més del que en Pablo tenia previst, pel que el vam acompanyar fins a la carretera de tornada al poble i nosaltre vam continuar. Com sempre faig, no paro de mirar i analitzar possibilitats dels trencants que vaig veien, així que vam decidir retornar per allà mateix però afegint un tros que em semblava que ens agradaria, com va resultar sent. Es tractava d'un tram de corriol tècnic amb pujades i baixades i passos força estrets molt divertitque vam anar seguint fins a la pista per la que haviem pujat anteriorment, allà vam travessar-la i de nou vam agafar la mateixa "rambla" que abans però una mica més amunt. Al fons de la següent foto es veu a en Víctor pel llit del torrentA mida que avança la "rambla" es va obrint de nou i en alguns punts queda ven enclotada per la montanya semblant els típics canons de les westerns americansAl final de la "rambla" vam sortir a la carretera i després vam estar buscant un camí per tornar al principi de la ruta i provar un camí que havia fet una vegada en moto, però no vam trobar res de profit així que vam fer bondat i passades les 12 erem a casa dels sogres.
Aquesta ruta m'agrada molt, encara que les altres vegades que l'he fet sempre l'he allargat fins al pantà d'Alfonso XIII. Aquesta vegada va quedar així però li vaig afegir algun trosset que no coneixia i em vaig afegint trams a una ruta que m'estic fent mentalment i que algun dia faré per Calasparra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada