Fa molts anys vaig disposar d'una d'aquelles bicilcetes amb les palanquetes del canvi al quadre i, durant el temps que em va durar, la feia servir per anar a la platja deixant-me caure des de dalt de la carretera de la Vallessana. M'ho passava bomba pujant i baixant després a tope per aquells revolts que coneixia tant bé i després pel mitg de la ciutat fins al mar... encara que un dia em va anar molt just de veurem estampat com un mosquit al frontal d'un autobús... encara m'enrecordo de la gent enganxada a les finestres de l'autobús escandalitzada, jo pujant-me per la vorera carrer amunt i posant les mans a la paret per evitar el que gairebé era inevitable...va ser la única solució ... no hi cabia per on volia passar ...Havia arribat a anar des de Badalona fins a Malgrat de Mar per la N-II, fer un bany a la platja i una visita als amics que estaven de càmping i tornar cap a casa... eren uns altres temps... però des de llavors, he sigut totalment contrari al que comporta aquesta pràctica ciclista i va en contra dels meus principis. Tot i això, ho volia provar ja que últimament he fet força carretera amb la BTT i està clar que comporta uns beneficis per aquesta pràctica i avui dia, sembla imprescindible o si més no, facilita la millora. Vaig trucar a en Manolo que s'apunta a tot i vam quedar per després de treballar. Vam agafar la C-65 fins a Cassà i anant pel voral amb els cotxes passant força ràpid ja em va donar mal rotllo, però anàvem fent, amb en Manolo bastant més tranquil que jo. Vaig apreciar la possibilitat que et dona la bicicleta de carretera de mantenir unes cadències de pedalada i pulsacions constants. En arribar a Cassà vam enfilar la carretera de Santa Pellaia i aquí, per pinyons, vaig haver d'apretar una mica més que en Manolo que portava carret per l'ocasió, però vaig aguantar bé. Després, a la baixada tot bé, sense córrer fins agafar de nou la pujada cap a Sant Sadurní de l'Heura, després cap a Monells i els tobogans fins a Madremanya amb unes rampes importants que també vaig aguantar força bé. Per aquestes carreteres si que es pot rodar tranquil ja que el trànsit és escàs. Després vaig apretar una mica fins a Sant Martí Vell per canviar de ritme i de posició que ja començava a trobar-me una mica carregat, sobre tot de l'esquena. Des d'allà vam anar a buscar la C-66 a Bordils fins a Celrà. De nou anàvem per carretera amb força trànsit i la veritat és que no anava gaire còmode i menys sabent que havíem de passar pel tram des de Celrà fins a la carretera de Campdorà, així que en fer la pujadeta per sota de la via en sortir de Celrà, vaig posar un ritme fort per enllestir aquest tram el més aviat possible fins a passar per sobre de la via ja a tocar de Girona. Allà en Manolo, quan vaig afluixar, em va dir que si em quedava la bici de carretera, no tornava a anar amb mi, que aquests ritmes eren excessius per ell... sempre plorant però enganxat a la roda ...
A les 16:45 arribàvem a Girona amb el convenciment de que NO m'agrada veure cotxes i camions passant tant ràpid i tant a prop meu i de que això supera lo bo que pugui tenir, que sí que té coses bones i ha de ser maco anar en colla a fer bones sortides, però haig de ser fidel als meus principis... Gràcies Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada